Em vaig aturar, aguantant la respiració, amb por de moure un múscul. Vaig quedar totalment immòbil.

- Sí, tu. Com has arribat fins aquí?

Ni tan sols tenia coratge per respirar. El meu cor bategava amb força. No gosava girar-me.

- Mira'm quan et parlo!

Lentament, em vaig girar. Alguna cosa em va colpejar el cap i vaig quedar inconscient.

***

En despertar-me, estava novament atrapat a la cadira, amb els canells i els turmells lligats fermament. Fantàstic. Tanta cosa per no res.

El professor m'estava observant, i en mirar-lo als ulls, va abaixar el cap i va escriure alguna cosa al seu bloc de notes. Va girar unes quantes fulles i va començar a llegir:

-Qui era Abraham...?

- Un president d'Estats Units, Cristòfol Colom, Uau!, 81, Un cucurutxo si pot ser de xocolata, Òbviament set, Un castell de focs sense cap dubte, M'estimaria més fugir. Content?

- Interessant.

Va abaixar el cap un altre cop i escriví a la seva llibreta. Oh, perfecte: li acabes de donar exactament el que buscava. Però què busca? Per què ho busca? Què...?

- I ara, senyor professor, seré jo qui faci les preguntes: Qui és vostè? I aquest edifici? Què hi faig jo aquí? Què hi ha darrere les portes tancades? Quan hem deixareu anar?

- Preguntes interessants, Por, preguntes interessants.

-Por?

-Veuràs, ja que m'has contestat les meves preguntes, jo et contestaré les teves.

Oh, què amable, després de lligar-me a la cadira, vaig pensar, però no ho vaig dir. Necessitava respostes.

- Jo som el professor Deulofeu. Som el creador de l' HFP (Human's Feelings Project). Juntament amb vint-i-set professors més estudiam les reaccions de l'ésser humà quan experimenta una determinada emoció. Darrere cada porta s'experimenta una emoció diferent. La teva és Por.

Ara que ho diu és veritat, l'única emoció que he sentit darrerament ha estat la por. Justament m'havia de tocar la por a mi. Per què a mi?

- L'objectiu de la teva estança aquí és per ajudar-nos a descobrir cada detall del nostre cos quan es troba sota els efectes de la por. Ens has estat de gran ajuda per a la nostra investigació.

No m'agradà així com xerrava de mí. Com si fos un objecte sense sentiments, ni emocions, amb l'única finalitat de satisfer la seva curiositat.

- Amb tu hem descobert que es pot arribar a estar inconscient per la por; que el pitjor moment és quan s'està entre la consciència i la inconsciència (estat que anomenam trenc de consciència); i que fins i tot es pot arribar gairebé a la mort.

A trenc de consciència... té raó, quan estava plenament conscient em mentalitzava que allò no era real, quan estava inconscient no sentia res, però en aquest estat entre mitges on no distingia què era real i què no ho era...

- I ara ve la pregunta bona: quan et deixarem anar? El fet que hagis respost les meves preguntes tranquil·lament demostra que ja no senties por, per tant l'experiment ha estat un fracàs. No has aconseguit complaure'ns del tot, així encara que deixàssim anar els subjectes, amb tu no ho podríem fer.

Que no els he acabat de complaure?! Estic seguríssim de què no vaig venir aquí perquè jo volgués, que no em vaig comprometre a complaure'ls. Han estat ells que m'han portat aquí i s'han creat les seves pròpies expectatives.

- La cosa és, però, que si deixam anar-vos-en ens delataríeu, i necessitam que aquest projecte quedi en secret, així que ens és impossible deixar-vos anar. Cap subjecte surt viu d'aquí.

Oh, així que apart de segrestar-nos i experimentar amb nosaltres ens maten? La nostra única llibertat és la mort?!

- ASSASSINS!!

- Tranquil, Por, La teva petita escapada ha tingut un propòsit.

Estic apunt d'explotar. Estic segur que tenc un nom, però em diuen i em classifiquen per la tortura que m'ha tocat viure. Les seves paraules, però, em fan aturar. Un propòsit? Em deixaran anar?

- Quin és aquest propòsit, et preguntaràs.

Doncs sí, m'ho pregunto.

- Bé, doncs aquest gran propòsit ha estat escurçar-te la vida i llevar-nos un maldecap del damunt.

Abans de poder processar el que diu, de dins una butxaca de la bata, treu una pistola i m'apunta al cap. Sent un dispar i les llums s'apaguen. He iniciat el meu camí cap a la Llibertat.