-Corre Marin.- vaig dir-li empenyent-lo- ens han enxampat.


En Marin deixà el tros de pa que estava menjant, agafà la meva mà i feu l'intent de comença a córrer cap a l'exterior.


-Tanquils xiquets, no us faré res, només digueu-me qui sou i perquè estaveu aquí.- digué la Carmen envers nosaltres somriguent.


-Jo em dic Renda i tinc 8 anys i ell és en Marin, el meu germà,que en té 12. Som orfes des que erem petits. Quan el papa marxà d'aquest món, la mare l'acompanyà i no vam tornar a saber d'ells...


No tenim un lloc on viure, anem voltant pels carrers intentant aconseguir menjar o un lloc per dormir i quan avui hem vist que aquesta casa estava oberta...


La Carmen em tocà els cabells afectuosament i em donà un grapat d'ametlles que hi havia a sobre la taula. En Marin encara estava al costat de la porta ,espantat i preparat per sortir.


La Carmen es dirigí cap a ell.


-No has de tenir por, petit. Si teniu gana, podeu menjar, no patiu.- li digué la Carmen acaronant-lo.


-És...és... és que abans ha vingut un home molt gran...i...i... ens ha dit que com se'ns acudeixi robar menjar en algun lloc proper o en algunes d'aquestes cases ens farà el que li fa als orangutans del circ.- va dir en Marin atemorit i tartamut a la Carmen.


-Quin home? Quins orangutans? Quin circ?- li va preguntar la Carmen seriosa, amb certa por.


En Marin, des que va parlar l'últim cop enmudí i deixà que ho expliqués jo.


-Aquell home, segons tinc entés, l'han nomenat fa poc cap de la plantació. Ve de Castella i Lleó i és un home alt, gran i amb bastant mal caràcter.


Des que va arribar, totes les tardes se'n va de cacera amb algun soci seu, sempre tornem amb les mans buides, i no m'extranya, ja que aquí hi ha ben poca cosa per caçar, no hi ha grans animals.


Encara que, últimament, tornen amb bastans trossos d'animals que desconec.


I el circ, fa poques setmanes que és aquí,fan una pila d'espectacles impressionants, hem d'anar-hi un dia, eh Marin!


Ell, assentí amb el cap, i amb posat trist. La Carmen feia estona que s'havia quedat pensantiva i em digué:


-Mm...de Castella i Lleò dius? - va dir la Carmen intrigada.


Vaig assentir amb el cap.


I saps alguna cosa més? - em va preguntar la Carmen. Semblava que vulgués saber més del que ja sabia...


-Doncs, el dia de la seva arribada, parlà amb un guardabosc sobre una joveneta que...


Toc, toc, toc.- sonaren forts cops a l'entrada de la casa i la Carmen feu que ens amaguéssim a l'altre habitació.


-No us mogueu d'aquí fins que us ho digui. - ens digué la Carmen nerviosa.


S'afanyà a obrir la porta, encara que desconeixia qui era.


Quan veié qui era, es quedà glaçada.


-Bon dia,senyoreta, l'informo que d'aquí a un quart d'hora començaran a treballar a la plantació.- li digué el cap a la Carmen.


-Àngel, que no te'n recordes de mi?- li digué la Carmen amb la veu trencada.


L'Àngel havia canviat moltíssim, la seva vestimenta era grisa i apagada, i el seu somriure era inexistent. A la Carmen li semblà un noi totalment diferent del que havia conegut en el tren...


-Em...perdoni?- li digué l'Àngel mirant-la als ulls, com intentant recordar el que mai va passar.


La mirà un cop, i un altre, i un altre...


Fins que va aconseguir esbrinar de que li sonava aquella noieta.


-Carmen! Ets tu Carmen!- exclamà l'Àngel abraçant-la alegrement.


-M'alegro molt de tornar a veure't, m'has d'explicar moltes coses...en el vaixell vas desaparéixer i em vaig preocupar molt i ara tornes a aparéixer com a cap de plantació! Estic al.lucinant!- li digué la Carmen a l'Àngel somrient, encara que certament, estava enfadada amb ell per haver desaparegut de cop, sense donar-li cap explicació.


-No tinc gaire temps per explicar-t'ho, d'aquí a poc comença el treball en el camp, però igualment asseu i t'explico tot el que va passar.


Els dos s'asseuen a els tamborets que hi havia al costat i ell comença a parlar.


-Quan en el vaixell et vaig deixar a la teva cambra em vaig dirigir a la meva i en aquell moment un home em va interceptar i em donà un fort cop al cap.Quan vaig despertar estava a una cabina molt bruta i petita. Uns quants homes i ell m'amenaçaren diguent que o seguia les seves ordres o em farien molt més mal del que ja m'havien fet...-l'Àngel que havia estat mirant a la Carmen des que va començar ara deixà de fer-ho.


-M'anunciaren una feina i m'obligaren a executar-la, des d'un principi em vaig negar..., però, van seguir apalliçant-me i...és la feina que ara estic fent. Sóc cap de la plantació i tinc altres feines...-diguè l'Àngel avergonyit per alguna raó.


-Quines altres feines?- li preguntà la Carmen atemorida, ja que el que havia escoltat anteriorment no li agradà gens.


-En el circ que hi ha aquí al costat, hi han cert tipus d'animals en els quals estan interessats els de dalt i he de seguir les seves ordres, si no...-l'Àngel mirà cap avall i sospirà.


-Però...però, perquè tu i no un altre? Que has de fer amb aquells tipus d'animals? Em tens molt intrigada Àngel, tinc por de que et pugui passar alguna cosa...-li digué la Carmen mirant-lo als ulls.


-No ho sé...Aquesta nit m'han dit que tenen un treball per mi relacionat amb aquests animals, podries anar-hi d'incògnit per vigilar aquells homes? No m'en refio gens...Em faries un gran favor...-li digué l'Àngel a la Carmen, esperant ésser complagut.


-D'acord, però, si passa alguna cosa te les arregles tu, no vui enfargar-me amb aquest asumptes...- digué la Carmen seriosa.


-Gràcies Carmen, ara he de marxar, dintre d'uns minuts dirigeix-te al camp 1 per començar a treballar. Adéu i gràcies, de veritat.- l'Àngel l'abraçà i sortí d'allà.


La Carmen quedà immòbil en el seu seient uns intants, havia d'assimilar tot el que li havia dit.


En Marin i jo vam sortir del nostre amagatall, en veure'ns, ella ens mirà i esclatà a plorar.


-Tranquil.la Carmen, tot sortirà bé, no pateixis, estem amb tu.- li vaig dir consolant-la.


-Qui són aquells homes? Que volen de l'Àngel? I aquells animals?- li preguntava la Carmen a la Renda mentres plorava.


-No t'amoinis Carmen, ho esbrinarem, ja veuràs, oi que si Marin?- vaig dir-li.


En Marin furulava per els voltants remenant la cuina, s'havia quedat amb gana...


Encara que no m'hagués contestat, s'havia que podia contar amb ell.


-Aquesta nit anirem amb tu, i t'ajudarem, ens ensortirem dona!- vaig dir-li animant la Carmen.


-Moltes gràcies Renda.- em digué abraçant-me.


En Marin s'uní a l'abraçada i ens oferí menjar, que vam denegar les dues. Una sirena molt forta feu que la Carmen es dirigí cap a la plantació, ens digué adéu amb la mà.


Ens quedarem sols allà, en aquella petita casa rústica. Seguidament, en Marin caigué adormit a la taula i jo em vaig quedar pensant sobre el que havia succeït, sense tenir consciència del temps.








-Ei, nens, desperteu, ja és de nit!.Som-hi!- ens digué la Carmen al arribar de treballar.


El vestit que portava ara estava esparracat i brut i ella feia cara de cansament però igualment ens posarem en marxa cap al circ.


Vam caminar durant una llarga estona i rere uns arbres vam poder visualitzar unes gàbies i ''bugowloas'' del circ.


L'Àngel i aquells homes estaven reunits a uns quants metres de nosaltres i semblaven estar en una acalorada discussió.


Un dels homes, va agafar el que semblava un simi i el va ensenyar a la resta d'homes.


La Carmen enxiquia els ulls i inspeccionava el circ, s'adonà que l'únic animal que hi predominava en aquell circ eren els orangutans i això li provocà un gran sentiment de temença pel que podria ésser veritablement aquell lloc.


-És un bon exemplar, jove, fort i amb una excel.lent pell com els altres que hem vist abans. - li digué un home a l'Àngel.


-No ho sé, no crec que això estigui bé...-li digué amb remordiments.


El que van dir després no ho vam poder escoltar ja que vam abaixar el to de veu.


L'orangutà que havia agafat aquell home portava un cartell penjat al coll on es podia llegir el seu nom:


Armin.


En veure aquell animaló em vaig enamorar d'ell a l'instant, era tant entranyable tant bufó...No volia pensar en què li farien aquells homes a ell i als altres orangutans.


El que no li havia explicat a la Carmen per no preocupar-la encara més, era que aquells homes, junt amb altres encara més forts, estaven talant tota la selva i deixant a molts animals salvatges sense lloc on viure. I un d'ells era l'Àngel...


Talment, a la part de la ciutat estaven experimentant uns trastorns que els portaven a un punt extrem de bogeria, ja que per les sequies que hi havia hagut al llarg d'aquests anys, s'havien quedat sense llacs i rierols i els propietaris dels bars posaven les barques dins els establiments com a seients i taules...Això mai ho vaig arribar a entendre.


El cas és, que feia setmanes, el primer dia que va arribar el circ a la ciutat, aquells homes ja s'havien emportat uns quants orangutans que no van tornar al circ, i així succesivament.


No sé què passarà amb l'Armin...