Uns colps a la porta em vam fer alçar del sofà. A l’altre costat de la porta, Olano esperava baix la pluja matinal. Com tots els dies, al arribar al teatre la gent ens va saludar i de seguida tornaren a lo seu, uns ballaven, altres cantaven i altres servien les begudes que la gent anava demanant.
L'hora de l'espectacle estava a punt de començar, les xiques ja eixien a l'escenari. Jo no ho entenia, perquè la gent les volia vore ballar? Fins que un dia vaig vore a una xica que no se perquè, però m'agradava veure-la ballar. Les ballarines anaven en poca roba alçant les cames per dalt del cap.
Aleshores la vaig vore, al fons de l'escenari ballava rient. El seu monyo allargat pareixia que ballava amb ella destacant el seu color roig. Els seus pits, no sé perquè, em cridaven l'antenció, tan redons, tan cridaners, tan perfectes. Baix del seu abdomen plà les seues caderes eren de curves suaus i definides. Les seues cames allargades i primes brillaven per el seu color tostat mentre el seu cul es menejava d'una manera que em pareixia màgica.
El ball ja s'acabava i Olano em va cridar, i encara que jo no volia vaig haver d'anar amb ell. Em va dur a una habitació i quan es sentàrem va dir:
- He vist com miraves a Giselle – jo sabia a qui es referia encara que no sabia el seu nom.
- Que? No! No l'estava mirant...
- Tin cura amb el que fas – es va alçar i va marxar.
Per la porta vaig veure passar a Giselle, amb pas segur i veloç. Per tractar de no perdre-la de vista vaig accelerar el pas i em vaig xocar amb varies ballarines que anaven cap al escenari. Ella va entrar a una habitació, i seguidament jo. Allí les ballarines s'estaven canviant. Moltes es varen escandalitzar, d'altres es varen riure però la majoria van continuar canviant-se sense fer-me cas. Ràpidament vaig sortir de l'habitació molt avergonyit perquè ella m'havia vist. Per oblidar el que havia passat me'n vaig anar a un lloc del teatre on sabia que anava a estar a soles, al terrat.
Donat que havia parat de ploure vaig poder sortir sense mullar-me. El dia s'estava acabant i el cel estava roig, però si miraves dalt ja es podien veure les primeres estreles d'aquella nit. La porta que donava al terrat s'estava obrint, i gracies a la poca llum que quedava vaig poder apreciar el rostre de Giselle. Vaig pensar en anar-me'n però sabia que segur que no pasaria desapercebut. Em vaig seure prop d'ella pensant que podia dir-li. Abans de que pugera pensar que dir-li va parlar ella:
- Ets nou?
- Per què ho dius? - ella va riure, supose perquè estava molt roig.
- Perquè mai no t'havia vist per ací i perquè no saps molt bé on es troben les habitacions.
- Es que...
- T'estas ficant vermell, ho saps?
- Deixam, es que fa calor...
- Dons jo tinc fred, podem anar cap a dins?
Dins varem estar hores parlant. Ella em va contar com havia arribat allí gracies a que son pare li va ensenyar a ballar. I jo li vaig contar la meua historia amb el violí. Ella em va preguntar per el meu pare, pero jo no sabia molt d'ell així que simplement li vaig dir el que em va dir Olano.
Vaig tornar a casa pensant en ella. En els seus llavis, els seus ulls verds i brillants. Em va contar dormirme per que no podia deixar de pensar en ella.
En despertar-me em vaig quedar esperant dins, al costat de la porta de casa desitjant que Olano arribara per a arreplegarme i portar-me on ella estava. El meu cor bategaba amb més força del que semblava possible. Nomes feia que asomarme a la finestra per veure vindre a Olano.
Caminàrem per diferents carrers vent a la gent dormint al carrer donat que ixiem prompte i els rodamóns encara dormien.
En arribar al teatre la vaig buscar amb la mirada, al veure-la el cor em va fer un bot, però de sobte un xic es va asentar al seu costat i li va fer un petò.
Es va fer l'obscuritat al teatre i la funció va començar.