F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

"A Tempo" (PabloUlldemolins)
IES ALBAL (Albal)
Inici: La casa del silenci (de Blanca Busquets)
Capítol 2:  "Accelerando"

Aquesta no. Ni aquesta. I l'altra? Tampoc. Fico el cap a la finestra d'aquesta classe. Res. Miro el rellotge. Tard. Com sempre. Aleshores ho sent, un so lent i harmoniós que destaca entre els altres. D'acord doncs, és aquesta. Em guio pel so. Miro per la finestreta de la porta i encerto. El meu professor. Encara que ja és el quart any que estic ací, em segueix perdent. A més aquest home mai sap triar la mateixa aula, cada dia de la setmana està en una o en una altra. Per si no ho heu deduït, vaig passar la prova. Després d'estar tot l'estiu estudiant, vaig arribar a educar a la meva orella per a saber reconèixer tot allò que em van demanar. A l'hora de la veritat ho vaig fer tan bé com vaig poder. Donaren una setmana després les notes És curiós que encara que, no arribaríem a tres centenars d'estudiants, fora un examen tipus test, i no tingueren un altre treball a fer, estiguérem set dies intrigats esperant. Certament ho vaig passar prou malament. Finalment, va aparèixer l'estimat llistat. Vaig buscar el meu nom. El vaig trobar. Vintena posició. Trenta-dos punts sobre quaranta. No està mal si no saps que sols hi ha noranta places en total i sols tres de violí. Davall de la llista apareixia el lloc i l'hora on havíem d'anar per a triar instrument. Aquella nit, no vaig dormir. Els dies que seguiren vaig estar molt tensa i nerviosa. Fins i tot Sara s'adonà. Per ajudar-me es va oferir a acompanyar-me a la tria. Anàrem ella, les meves àviesi jo. Era una habitació plena de gent amb una televisió on apareixien els examinats per ordre de nota, i les places que quedaven lliures de cada instrument. Quan vam arribar començaven.

-Primer amb quaranta punts. Joan Roig. Qué vol?

-Violí.

I de sobte una plaça de violí desaparegué del televisor. Tots els presents ens miràrem espantats. Començava el moment més tens de les nostres vides.

Tots els nombres baixaven. Els primers instruments en esgotar-se, les flautes, després, els clarinets. Sols quedava un violí.

-Marta vols que t'ajudi?

-Calla Sara.

De sobte començà a parlar en veu alta.

-Acabo de sentir a un dels professors que aquest any els preus dels instruments de corda han pujat una animalada.

-Què dius Sara?- Li pregunto xafant les dents. I em pica un ull.

- Doncs Marta, aquest professor també deia que hui en dia el... - va mirar la pantalla- oboè i el fagot són instruments molt valorats en les orquestres.

Vam cridar l'atenció d'un dels xics que anava davant meva. Va escollir l'oboè. Gràcies a aquesta astúcia, vam aconseguir col·locar dos instruments més i vaig poder aconseguir la meva apreciada plaça. Cada vegada que ho recordo em pixo de rissa. La veu del meu professor em desperta.

-Marta, tard.

-Com sempre.

Es riu i acomiada a l'alumne que estava embajanit escoltant-lo.

-Joan pots aplegar, per a la setmana que ve. Porta els estudis i mira't de tècnica el nou llibre.

Si el mateix Joan que va trau-re la màxima puntuació. Encara que en el moment de la selecció em va semblar una persona arrogant, després vaig observar que a més era imbècil. Es pentina els cabells, agafa el mòbil i sense mirar-se se'n va. Què deia? Imbècil.

- Marta, col·loca l'obra de la prova que vaig al servici un moment.

Deixa la porta oberta i se'n va. Sí, hi ha una altra prova al quart any per a poder accedir a un nou grau, el professional, si no la passes, porta. És una prova teòrica i pràctica que engloba tots els coneixements que he estudiat durant aquests quatre anys perquè al conservatori et fan més proves que jo què se que. Em fico negra. Decidisc no ficar-me nerviosa pensant en aquesta prova. Començo a tocar.

De moment va bé. Ritme correcte. So, per al meu nivell, bo. Intento no pensar en els ritmes ràpids que vindran. Em deixo portar. Sols sento el moviment del meu braç, que d'alguna manera em resulta tranquil·litzador. I com la primera vegada que vaig agafar el violí, en acabar em trobe amb espectadors. L'única diferència, ara no és la meva família, és el meu mestre.

- Has assajat. Anem pel bon camí. Es nota la millora. A aquest ritme et podràs presentar a les proves de professional i a les de superior.- Sí, hi ha fins a una altra prova. Per a què tantes? No m'ho pregunteu si no voleu acabar malparats.

Em tranquil·litzo.

-Gràcies.

-Bé. Torna-la a tocar i intenta no ficar-te nerviosa, tenses tot el teu cos quan toques.

*

-Ja estic ací!

-Què tal la classe filla?- Diu una de les meves àvies.

-"Vaig pel bon camí"- Dic imitant la veu del mestre. Les meves àvies i la meva germana riuen.

-No em fa gràcia Marta, és el teu mestre i t'està preparant per a la prova, més respecte-Ma mare "la divertida".

-Si...- M'enfilo cap a la meva habitació.

Deixo la motxilla amb el violí al meu armari. El violí és el mateix de fa quatre anys, encara que al principi el mestre no el mirava amb bons ulls, quan li'l vaig deixar tocar, es va sorprendre tant del seu so que es va enamorar d'ell quasi més que jo. Però clar, estimar-lo més que jo s'esdevé impossible. Just quan em sento, recordo que hui a l'institut, ens han manat feina. Trac l'agenda. Exercicis de matemàtiques, llengua, anglès i naturals. Què divertit. Miro l'escriptori. Estan tots els llibres de la meva germana tirats.

-Sara has acabat amb açò?

-No, em fico ara.

Miro el rellotge, les huit i mitja. Què haurà fet des de les cinc? Gran incògnita. Però passo de discutir i vaig a la saleta. Clar, és l'hora del programeta i tinc a les dues àvies enganxades a la televisió. Tancar la televisió ara és un esport de risc. Millor provó sort a la cuina. Taula parada. Em fico nerviosa. Vaig al menjador. Bingo! Taula lliure. Just quan em fico...

-Marta t'has dutxat?- Just quan m'he ficat. A més de "divertida", ma mare "puntual".

*

Surto de la dutxa. Sopo. Ja quan estic a punt de gitar-me i començar la meva apreciada afició de llegir, recordo que no he fet els deures encara. Acabo a les onze de fer-ho tot. No puc més. Estic realment esgotada. No recomano a ningú combinar institut i conservatori. De fet l'únic que he fet hui ha estat anar a l'escola, a la música i fer els deures. No he pogut ni veure deu minuts la televisió. Per sort demà no tinc examen. Tremolo sols de pensar com me les apanyaré l'any que ve. A major desgràcia, em gito sense haver llegit el final de l'Emperadriu dels Eteris i demà l'he de tornar a la biblioteca.



 
PabloUlldemolins | Inici: La casa del silenci
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]