La claror del dia comença a deixar-se pas entre les cortines minuts abans de què l'alarma d’en Damià soni, per despertar-lo oficialment.

S’aixeca, es vesteix i es disposa a sortir de casa quan el seu mòbil sona i rep un missatge del seu millor amic:

Ei Damià et planteges sortir de casa o que?

Fa deu minuts que estic baix de casa teva on tas ficat?

En Damià li contesta: “però si no deus estar baix de casa!” i guardant el mòbil a la butxaca començà a baixar les escales.

En Tony l’esperava impacient amb l’espatlla recolzada a la fanal, mirant com en Damià surt de casa.

-Veus com estava baix de casa.- li diu en Tony amb un somriure entremaliat-

En Damià amb cara de pocs amics, badalla com a protesta per la puntualitat del seu amic. I en Tony li dóna uns copets a l’espatlla per espavilar-lo.

-No és per a tant, home!-en Tony fa una ganyota que pretén ser trista, aconseguint fer riure a en Damià-

Amb això enfilen el camí cap a l’institut.

El timbre els donà la benvinguda a l'institut i el començament de les classes.

-Biologia a primera hora, però qui ho pot suportar?! -digué en Tony als seus amics-.

-Fem campana?-proposà un d’ells-.

-Millor quedar-nos no?-rebatí en Damià amb segones intencions-.

-Clar, tu el que vols és estar mirant la Lía tot el dia!!!-soltà en Tony-.

La mencionada amb intenció de girar-se a contestar-los, va ser interrompuda pel començament de la classe.

En Damià li llença una mirada a en Tony amb el qual l’hauria d’haver assassinat.

-... Treball, per a la setmana que ve.-diu la mestra, i aquestes paraules van despertar a en Tony i en Damià de la seva juguesca-.

What do you mean?( comença a sonar al cap dels dos amics). Mentre que algú altre comença a atabalar a la mestra amb preguntes.

-El treball és sobre els ecosistemes locals, amb parelles.- digué remarcant l’última part de la frase-.

-I quines són aquestes parelles?-soltà un company de classe-.

-Les parelles seran les persones de la primera i tercera fila amb les que hi ha al seu darrere.