Eren les nou del matí, hora d’obrir la tenda, encara no hi havia arribat la Patro i Miquel estava desesperat. No sabia què fer. Entrà la primera clienta del dia, aquest es va posar molt nerviós, i la senyora començà a demanar-li coses:

• Vull passamaneria daurada fent ziga-zaga amb flocs, borles blanques , una mantellina blanca , fil de cosir blanc i una agulla del número 3.
  
  Mmm... Pots tornar-ho a dir?
  
  Xiquet que no t’adones o què? fill meu...
  
  Doncs no, ja que no tinc ni idea de tot el que m’has dit perquè jo mai he treballat ací, sóc l’administrador, el que fa els comptes i posa tots els documents en ordre.
  
  I on està la Teresina?
  
  Està malalta.
  
  I la Patro?
  
  No ha arribat encara, crec que li ha passat alguna cosa i no sé què. Si vols entra i agafa el que necessites et cobre només 100 pessetes.
  
  Gràcies.

Després que la dona agafara el que necessitava, Miquel va tancar la merceria i se’n va anar corrent a la seua casa on vivien ell i la Patro. No sabia per què la porta estava oberta i a més ja feia massa hores que no veia la Patro, concretament des del matí al desdejuni. Des que eren marit i muller estaven contínuament junts. De sobte se li van caure les claus a terra i quan les va agafar va veure davall de la taula del menjador una nota que deia:





Si a la Patro vols trobar,

al Cabdill daurat buscaràs,

al carrer San Pere aniràs i

20 passos avant donaràs

i un xiquet menudet veuràs,

i et dirà on has d’anar.

Parlar mal del Generalíssim

l’hem escoltat.

Si a algú ho contes, mai la veuràs

a la policia no aniràs o el joc acabarà



El F





Va decidir no anar a la policia, perquè seria pitjor, com ja era de nit va anar a la seua casa i així al dia següent s’alçaria prompte per anar al lloc indicat en la nota i poder buscar la Patro.

No va dormir bé, va tindre diverses malsons, quan de sobte es va despertar i va escoltar un soroll en la seua cuina, lentament va anar, no hi havia ningú, però notava com si algú respirara darrere d’ ell. Es va donar la volta, i va veure com una figura, segurament d´ home, o això li va parèixer , eixia de la cuina i escoltava el soroll dels seus passos . Va deixar d’escoltar-los però, quan va anar corrent per a intentant atrapar eixa figura solament va poder veure com es tancava la porta. Va eixir a mirar però no hi havia ningú. No sabia què fer, va decidir que pel matí aniria a buscar l’estàtua que deia en la pista per a trobar la Patro.



A les deu del matí va anar al carrer Sant Pere a ple centre de València. Quan arribà no va trobar al Cabdill daurat. Se’n va anar a prendre un cafè, ja que no havia desdejunat i a més així podia pensar què fer ara, i de sobte mentre el prenia va veure com un home alt, prim amb una mirada molt penetrant el mirava fixament sense parpellejar.

Es va alçar per anar cap a la persona, es va voltejar per agafar el seu barret i quan es va girar es va adonar que aquella figura era pareguda a la figura que havia vist la nit anterior. L’home duia a la jaqueta un símbol estrany com si d’una banda es tractara.

Quan va eixir corrent per aconseguir parlar amb ell, va ser quan va divisar a la llunyania l’estàtua daurada al davant d’una tenda. En eixe moment, es va adonar que hi havia al terra com un camí de pedres que resultava un tant estrany. Va caminar seguint-lo i de sobte es tallà en front de la mateixa església. Mirà atentament a tots els llocs, i ahí, a la porta de l’església hi havia escrit amb un ganivet: “L’aventura comença ací, 1 de setembre de 1950”.

Miquel es va estranyar d’això, doncs feia ja 18 anys d’això, hui era 1 de setembre de 1968, justament el temps i la data des que estava amb la Patro com a nuvis, encara que no s´ havien casat. Va decidir tornar a casa perquè no sabia què fer i allí podia pensar més tranquil·lament. Quan va tornar a sa casa va veure que la porta estava forçada una altra vegada i hi havia una altra nota:





La Patro segrestada està,

i morir la veuràs

si no vols que això passe

la clau en 19 passos trobaràs i a casa de la Teresina aniràs.



El F



Va anar corrent a casa de la Teresina i va observar des de la finestra a aquell home obscur que el vigilava des de davall, el que podia ser el segrestador.

Miquel va parlar amb la Teresina que ja estava bé i li va dir que es fera càrrec de la tenda. Aquesta li va dir que un home li havia trucat a la porta feia uns minuts preguntant per ell i que li va dir que si el veia li diguera que anara a la cafeteria, a les deu, demà. Hores després es va gitar pensant en per què volia que anara a la cafeteria. Quan es va alçar se’n va anar a la porta de la cafeteria i va veure com estava un xiquet posant les pedres al terra, fent un caminet fins a l’església. Va anar corrent al xiquet i li va preguntar per què feia això i el xiquet sense parlar li va assenyalar una dona que hi estava asseguda, es va adonar que era la Patro. En aquell instant anà corrent a agafar-la.

L’home obscur es va adonar i l’agafà en braços i se l’emportà a un carruatge. Amb un cavall que hi havia per llogar Miquel va anar a seguir-los.

Van arribar a una casa i es van parar, amb fortes empentades, l`home alt i obscur va endinsar la seua dona i va tancar la porta. Al cap d’uns minuts es van escoltar crits d’auxili i un fort colp va fer que tots els sorolls s’esfumaren.

Aquest va decidir tirar la porta avall. Després d’ entrar va observar que hi havia un caminet de sang, el va seguir i es van adonar que arribava fins la finestra. Es va assomar i va veure un cadàver. Va baixar corrent i es va adonar que l’ home mort era realment un maniquí. De sobte des de la finestra va caure un avió de paper.



El joc comença ara,

només has de jugar

les normes seguiràs,

si la teua dona salvar vols.

Parlant mal del Generalíssim estàveu

Per fer això condemnats esteu

I ambdós pena pagareu.



El F...



Aquella mateixa nit no va pegar ni ull perquè sabia que la Patro corria perill i no sabia si ell a soles podria salvar-la. Ella estava segrestada en un edifici de quatre pisos d’alçada amb unes pintes fantasmagòriques i voltejat de murs de 5 metres, d’ahí no es podia eixir. Era de nit i no sabia que hauria de fer. Va decidir entrar per rescatar la seua dona, estava disposat a fer tot el que fóra per salvar-la.



Només entrar la porta es tancà de sobte amb un increïble soroll, i unes candeles es van encendre il·luminant la sala, al fons es podia divisar una escala torta, antiga i obscura. Va caminar per la sala com si no hi passara res però, de sobte, quan va posar un peu sobre l’escala, es va escoltar un clic i un comptador amb mitja hora de temps es va iniciar. En eixe moment Miquel es va adonar que era una mina antipersones això significava que si s’esgotava el temps explotava i si llevaves els peus també. Miquel no sabia què fer i el temps passava cada vegada més de pressa...29...,28...,27...