Un somni real, en una realitat pura disenyada.

No fa molt de temps, mentre que estava a la presó (no a causa de cap delicte que els meus perseguidors envejosos podrien haver conegut en la meva contra, com es va demostrar posteriorment, és clar, per a la seva vergonya, sinó únicament per l'antipatia que tenien cap a mi o, potser, per algun secret judici de Déu), un divendres, al voltant de la mitjanit, mentre estudiava a l'habitació on tenia l'hàbit de gastar el meu temps, que és testimoni de la meva ment inquieta, vaig ser assaltat per un fort desig de dormir; però em vaig aixecar i vaig començar a caminar una mica per l'habitació. No obstant això, vençut pel somni, vaig haver de seure al llit i immediatament, sense despullar-me, em vaig quedar adormit no de la manera habitual, però així com els malalts o morts de fam tendeixen a fer.

Al matí següent em vaig despertar amb un raig de sol que entrava per una escletxa de la finestra. Tenia tanta fam que vaig sentir que podia menjar-me una vaca d'un mos. Seguia a la presó, però curiosament la meua cel·la estava oberta, instintivament vaig traure el cap, miré de costat a costat i em vaig disposar a eixir d'ella. Vaig sentir una gran liberació i alhora adrenalina. Una cosa que em cridà l'atenció va ser veure totes les cel·les tancades però buides. Què hauria passat ?, no ho sàbia però tenia moltes ganes d'investigar.

Em vaig dirigir al menjador; estava impecable, tot ordenat, el calendari estava ratllat fins al 12 de gener del 2013, no hi havia rastre que hi haguera hagut un motín, vaig entrar en la cuina i em vaig donar un bon golafre. Després d'haver sadollat la meua fam, vaig inspeccionar la resta de la presó. Semblava que la presó estava encara per inaugurar, però el meu instint em deia que no.

Vaig eixir de la presó i el que em brindaven els meus ulls semblava ser un desert, des de l'alt d'un altiplà, però estava segur que no era un desert. Disposava d'un camp de visió amplissim, a la dreta del paissatge podia observar una muntanya nevada i a l'esquerra una selva, al mig estava el desert, separats per uns 50 km aproximadament, vaig mirar cap a arrere i no hi havia més que una basta extensió d'arena. Aquest paisatge deuria de ser conegut en el món. De tots els meus coneixements de geografia no el reconeixia, era un paisatge paradoxal, sentia que estava en un altre planeta.

Em vaig parar un moment a planificar què haria. Vaig mirar a dalt i vaig veure la torre que transportava l'electricitat a la presó i vaig seguir amb la vista el cable a la segona torre, a la tercera, a la quarta...

El meu camí es basava a seguir el cable fins arribar a la civilització. Vaig comenzar a caminar, no fei a molta calor, pel que ém semblava en un desert, tènia arena sota els meus peus i sol sobre el meu pèl ros, no hi havia res al meu al voltant però el curiós era que no hi hauria calor abrasador, havia de ser a uns 28 graus.


Pel camí em vaig topar amb una gran roca, no li vaig fer cas però quan la passé de llarg alguna cosa em va cridar l'atenció, hi havia alguna cosa tapada amb un llençol blanc semblava un animal tirí de la llençol i sota hi havia una moto, era un moto basta, de cross. La vaig engegar i funcionava, la meua travesia es facilitava. Vaig seguir el camí de torres d'alt voltatge. Però vaig arribar a un punt mitjà, el camí de torres se separava un anava cap a la muntanya i l'altre s'endinsava en la selva. Cap a on anar?

Era un complicat dilema.
Quanta gasolina em quedava ?
Cap a on portaria cada camí ?
Quin seria el correcte ?
Quin era més perillós ?
I sobretot, què diables estava succeint ?...

La veritat és que gasolina, em quedaria la meitat del dipòsit, la destinació del camí que triara seria millor que no moure's d'on estava, quin seria el correcte? no ho sabia fins que no triara un dels dos i el més perillós, jo vaig suposar que era la muntanya, atès que anava amb un mico i unes botes, moriria per hipotèrmia. Vaig decidir passar la nit en el punt de separació i a l'alba reprendre el meu camí i endinsar-me en la selva.

Entré en un somni en el qual estava caent del cel i estava emmanillat, era la sensació més adrenalínica que jo haia experimentat, el més confús va ser que era un somni, vaig obrir els ulls, amb el cor a dues-centes pulsacions i amb un crit de desesperació. Estava en una habitació, molt ben decorada, semblava l'habitació d'un burgès. Va entrar un senyor en la habitació.

-Veu: Bon dia Senyor Halcón, ha dormit bé?. Aci té el seu desdejuni.
-Senyor: Qui és vostè?
-Veu: Sóc Roger, Senyor Halcón, el seu majordom, tant va beure anit?
-Senyor: Però, però.. Jo no estava en la presó? No ! Estava en el desert, al matí anava a endinsar-me en la selva.
-Majordom Roger: Senyor, desdejune tranquil·lament i li recomane que vaja a fer una passejada per la platja, fa un dia esplèndid.

No li vaig respondre, una altra vegada tenia fam, desdejuní ràpidament i vaig anar a la platja. ! No podia donar crèdit . Què estava passant ? Em quedí dormit, un somni misteriós, i em desperte en un lloc poc familiar i sense saber res. Estaran experimentant amb mi? Em vaig despullar i vaig comenzar a inspeccionar el meu cos per a veure si portava algun tipus de xip o localitzador, de sobte notí una burxada en la cuixa i em vaig veure assaltat per un fort desig de dormir, aquesta vegada em va donar temps a mirar al meu al voltant i no vaig veure res ni a ningú.

Em vaig tornar a despertar en la mateixa habitació. Ja no sé si estic en un somni o en la pura realitat. Una altra vegada: Què collons està ocorrent?. Sent entrar un senyor a l'habitació, era el mateix, el Majordom Roger.

Majordom Roger: Bon dia Senyor Halcón, ha dormit bé?. Aci té el seu desdejuni.

Me'n recordava de tot, menys del període en el qual vaig estar dormit, de mode que vaig decidir comportar-me com ho vaig fer l'última vegada però sabent que va passar l'última vegada.

-Senyor : Qui és vostè?
-Majordom Roger: Sóc Roger, Senyor Halcón, el seu majordom, tant va beure anit?

En aquest moment vaig decidir, comportar-me com si estiguera en la situació real, de ser el Senyor Halcón, ser amo d'aquesta casa, i tenir un majordom anomenat Roger.
-Patricio: Oh vaja, ho sent Roger no t'he reconegut, sí, ahir em vaig passar bevent.
-Majordom Roger: Bé, jo em retire Senyor Halcón, estaré en la cuina, si em necessita, cride'm.

Vaig desdejunar i vaig entrar en el roper, hi havien unes vestimentes una miqueta antiquades, em vaig posar el primer que vaig veure, vaig inspeccionar tota l'habitació fins que vaig veure una cosa que em deixá sense alé...
Si el periòdic...
Datava del 12 de gener de l'any 1963...