F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Sipdre-nma\'s history (sipdre-nma)
INS Carles Rahola i Llorens (Girona)
Inici: La Invenció de l'Hugo Cabret (de Brian Selznick)
Des de la seva posició privilegiada darrere el rellotge, Hugo podia observar-ho tot. Va tocar inconscientment el petit quadern que portava a la butxaca i es va dir que havia de tenir paciència.

El vell de la botiga de joguines estava discutint amb una nena que tenia més o menys l'edat de l'Hugo. Sovint la veia recalar a la botiga amb un llibre sota el braç i desaparèixer darrere el mostrador.


Capítol 1:  Capítol I

“Des de la seva posició privilegiada darrere el rellotge, Hugo podia observar-ho tot. Va tocar inconscientment el petit quadern que portava a la butxaca i es va dir que havia de tenir paciència.
El vell de la botiga de joguines estava discutint amb una nena que tenia més o menys l'edat de l'Hugo. Sovint la veia recalar a la botiga amb un llibre sota el braç i desaparèixer darrere el mostrador.”

Havia sigut un dur dia de feina i en Jack, al arribar a casa, mata el temps llegint un llibre que per alguna raó sap que és especial. A la portada es podia llegir Brian Selznick sota una il·lustració d’una gran bola daurada deteriorada per la mala conservació de l’obra. En ella hi distingia el nom del protagonista: Hugo Cabret.
- El subministrament energètic es donarà per finalitzat a les 12 hores. No oblidin registrar la seva presència a casa abans d’acabar el dia – repeteix una gravació dues vegades abans la nit no torna a un silenci absolut.
- No és necessari que ho faci, vosaltres m’esteu vigilant amb càmeres – diu en Jack entre dents amb el semblant furiós mentre dirigeix una mirada calada en foc cap on ell ha deduït és l’aparell de vigilància.

Quan veu al seu gran rellotge que la mitjanit està per arribar, marca el llibre amb un plec a la cantonada de dalt, es desvesteix i se’n va a dormir.

En Jack els havia despistat. Poc abans en Martin l’havia advertit sobre els homes de blau que patrullaven en busca dels ADAM. No recorda exactament com havia passat però ara en Martin era mort. Sabia que ell era l’únic que podia evitar la distòpia de l’any 2064 establerta per l’ONU i el CERN. No va mirar enrere i va continuar per una gran avinguda fins a trencar pel carreró on havien tornat l’any 2015. Mai li havia semblat que aquell laberint de maons i escales d’emergència de la ciutat de Nova York poguessin ser tan bon amagatall. Va tancar la porta metàl•lica rere ell i va saltar als botons del panell de control. Havia fallat i no sabia què es trobaria quan tornés a casa. Els homes de blau havien girat el call i van veure el fil de llum que esdevenia més prim a mesura que una porta es tancava. En silenci van irrompre en el petit local i, cegats pel fort feix de llum causat per l’aparell, van obrir foc. En Jack havia fallat.

Havent despertat d’aquest malson, en Jack s’adona de que el seu compartiment s’està movent. No era la primera vegada que tenia aquests somnis tan lúcids i amb tant detall. S’aixeca i es comença a preparar per quan arribi al seu destí. Treballa en una fàbrica del Suburbi 17, el qual està a 20 minuts, sempre i quan no es presentin dificultats. Mentre comença a posar-se l’uniforme de neoprè reglamentari observa com la seva cabina descendeix pels rails comunicadors.

El seu edifici, l’Hematites, lluïa com un conjunt de cristalls punxeguts que fragmentaven el terra i que s’havien alçat com una falla irregular la qual encabia els seus habitants en cabines enganxades a les parets amb un sistema comunicant de rails superiors. La gent era transportada al nivell dels carrers amb tota la seva habitació: una mena de telefèrics els quals tenien el mateix aspecte que la resta de l’edifici: un metall blau-grisós amb parts que amb el temps s’havien rovellat deixant dolls de color turquesa. En Jack no acostuma a mirar per la finestra: no veu més que cabines al seu voltant; sota seu s’estén un pou que absorbeix qualsevol llum que s’atreveixi a desafiar-lo.
- Ha arribat al nivell del carrer, procuri ser productiu a la feina que se li ha designat. Recordi que Central som tots i la restauració de la societat serà fructífera per a tothom- en Jack passa totalment de llarg del missatge i el sent com s’atenua a mida que la seva cabina torna al seu orbital dins l’Hematites.

La ciutat està plena de consignes que afirmen amb molt d’optimisme que el progrés és continu. És irònic que ho anunciïn amb una font llisa, en cartells que tenen com a únic ornament el segell de Central. Aquests es mantenen immaculats fins que les condicions meteorològiques els deteriora, donat que ningú s’atreveix a tocar-los. Va ser difícil d’oblidar per a la metròpoli el que va passar el darrer cop que una comunitat va gosar desafiar el poder absolut de CERN. El que pocs habitants recorden és com gradualment les grans institucions van començar a llaurar un domini mundial tan dictatorial. En Jack no n’era una excepció. No sap si el que recorda de la seva infantesa són somnis o si el món sempre ha estat així. Indagar en la història era pràcticament impossible: les biblioteques només allotjaven llibres d’actualitat o com a molt posteriors a 2017, a més de tristes especulacions del futur que servien aparentment per acontentar el ramat en el que s’havia convertit la humanitat.
 
sipdre-nma | Inici: La Invenció de l'Hugo Cabret
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]