CAPÍTOL I



Va començar el conte enrere a la pantalla gegant situada davant de la plataforma de llançament (10... 9... 8... 7...).



En Daniel estava a escassos segons de començar un viatge cap a Mart, el planeta roig, la tecnologia havia avançat tant per a l’any 2105, que un viatge de la Terra a Mart, que 90 anys enrere hauria tardat mesos, ara es podia fer en 5 hores (6... 5... 4...).



Una vegada en Mart, ell i altres 19 integrants haurien de trobar tot tipus de terres estranyes a la mina marciana de Zalthuun, per a crear màquines militars que foren capaces de fer front a l’exercit del règim de Marc-Xyrrak-Ω7, un militar fill d’una marciana i un humà que portava oprimint Europa els últims 20 anys i tractant a la població com a ovelles. Gràcies a la seua aliada la creadora de records, una extraterrestre capaç de canviar el passat, tots pensaven el que ell volia. Tots estaven controlats en tot moment per càmares de seguretat; el dictador canviava la història al seu gust amb l’ajuda de la Creadora de records i tot aquell que pensara diferent, desapareixia de sobte, com si d’una novel·la de l’escriptor anglés George Orwell es tractara.



(3... 2... 1... EJECCIÓ) el coet va despegar-se del terra a una velocitat vertiginosa en direcció al planeta roig, Daniel, des del seu seient va sentir com les forces li oprimien el pit, veia el foc dels motors per les finestres i el cel cada vegada més prop, i més prop...

Fins que de sobte BOOM! El coet va sofrir una desacceleració en impactar amb l’atmosfera, a una velocitat tan elevada, per a Daniel i els seus companys va ser com quan vas en el cotxe i el conductor pega una frenada en sec, però multiplicat per 20. Una vegada superada l’atmosfera, arriba la calma, i la megafonia avisa els tripulants que es poden deslligar els cinturons i flotar lliurement a la ingravidesa de l’espai. Daniel guaita per un finestral, no es veu més que la terra allunyant-se i la gran massa roja cada vegada més prop. Quedava tot el viatge per davant, però a Daniel li semblava que podia agafar Mart amb la mà. Era la primera vegada de Daniel a l’espai, i també la seua primera missió en contra del règim de Marc-Xyrrak-Ω7, les preocupacions i les preguntes el desbordaven; per què faig açò? Què passa si ens intercepten? I si és una trampa de Marc-Xyrrak-Ω7 per a deixar als rebels abandonats a Mart? Com serà la base espacial rebel? Tindrem habitacions pròpies o compartides?

Daniel en veure que de moment no podia contestar-se, va fer el que feia sempre quan es veia sobrepassat per una situació, dormir i ja em preocuparé després.



Es va acomodar com va poder al seu seient de pell i va tancar els ulls per a tractar de conciliar la son.

(TRIPULANTS PRENEU ELS VOSTRES SEIENTS)

La veu d’alarma que avisava els tripulants que encara anaven flotant, que prengueren seient per a l’aterratge, va despertar Daniel del seu somni. Mig endormiscat va veure com els seus companys s’asseien i esperà pacientment l’aterratge.

FFFFMMMMM!!!! El coet es va posar en vertical i els motors poc a poc van anar suavitzant la caiguda. Passats uns 20 minuts el coet va aterrar sobre una plataforma que en detectar el coet, va tancar una cúpula sobre ella mateixa, i es va sentir una veu robòtica :

(OXIGENITZANT LA CÚPULA NO BAIXEU DEL COET FINS QUE S’ENCENGA LA LLUM VERDA A LA PORTA)

Una vegada encesa la llum tots és astronautes de la resistència van baixar del coet al C V H R M (Complex de vida humana de la resistència a Mart) allí els va rebre un home alt, amb ulleres redones, i el cabell desfet. Tenia unes ulleres que demostraven que no havia dormit en prou de temps, i es va presentar:

-Soc Gustau Gutièrrez, científic especialitzat en les terrers estranyes marcianes, i llicenciat en marcianisme per la universitat de Neo- Lutecia (Antiga París). Estem al costat de la mina de Zalthuun, on minareu tot tipus de terres estranyes per al nostre exèrcit rebel. A continuació us juntareu en 4 grups de 5 rebels, i se vos assignarà un número de grup, amb aquest grup compartireu la zona comú on trobareu dues lliteres i un llit sol, banys, dutxes, i un sofà amb televisió connectada als canals dels rebels per a que pugueu passar els temps mort, passareu amb ells tota la vostra estància ací, que serà de dos mesos. A més, us donarem una llista amb les zones i materials de la mina on haureu de treballar. Ara anireu a la vostra sala comú per a descansar fins les dotze, quan la megafonia us despertarà i haureu d’acudir ací.



Daniel va buscar a persones per al seu grup, però alguns ja es coneixien d’altres missions o havien fet amistat al trajecte mentre ell dormia. Per tant es van juntar i quan Daniel es va voler adonar, ja sols quedaven lliures 4 persones: una xica aparentment jove, un home d’uns 50, un xic que aparentava una edat similar a Daniel (26 anys) i una dona d’uns 40 que pel seu aspecte aparentava filla d’alienígena i humà. Daniel no va tindre mes remei que juntar-se amb ells. Se’ls va assignar el nombre de grup 33 i la sala comú 3 de la zona oest.



Una vegada a la sala ni es van presentar, estaven tan cansats que cadascú va agafar un llit i es van disposar a dormir.



( No Johny no m’agradaren les galetes que em vas comprar)

Una veu va despertar Daniel del seu somni, era la tele, on estaven fent una pel·lícula nadalenca a Canalrebel7. Serien les nou del matí i davant de la tele, estava l’home que compartia grup amb Daniel, era corpulent, i tenia els braços exageradament grans; també tenia el cap allargat amb una mandíbula molt ampla; tenia dos ulls grans i marrons; i el seus cabells estava ple de canes, sobre el llavi hi tenia un bigot poc frondós. L’home pareixia molt atent a la pel·lícula, a Daniel mai li havien agradat aquests tipus de produccions, pero sabia que no anava a poder tornar-se a dormir, per tant es va asseure al costat de l’home, l’individu va girar el cap en direcció a Daniel i va dir:

-Fill, què passa? No pots dormir?

Daniel va contestar:

-Intentava dormir, però la televisió m’ha despertat, i ara no crec que puga tornar al llit.



-Què, nerviós per la missió? Tu encara ets jove, a la meua edat soc jo qui hauria de tindre por de caure un bac i matar-me a la mina, però no puc quedar-me a casa mentre el règim està atemorint la població. Per cert, Sergio, aliat de la resistència des del primer dia, i tu?

- Jo, Daniel.



- És la teua primera missió amb els rebels?

-Sí, i la meua primera vegada a l’espai.



- JAJAJA se’t nota a la cara, fas la mateixa cara d’esglai que feia aquella xicona (assenyalant la llitera on dormia la xica jove ) al coet. Hem estat parlant al viatge, ella m’ha contat que ve de Xyrrakohelvetia (antiga Suïssa), com jo, que és filla d’un militar i que és la seua primera missió, no ha volgut contar res més.



-Jo soc de Xyr-Valentia (antiga València), mon pare també era militar, però va faltar fa tres anys lluitant contra l’exèrcit de Marc-Xyrrak-Ω7, per això estic ací, per a col·laborar al que era el seu somni, tornar la llibertat als ciutadans europeus. I vosté amb l’edat que té, no hauria d’estar descansant ? Haurà dormit poc.



-M’agrada veure aquestes pel·lícules, i sols les fan a aquestes hores, quan no estic de missió no les puc veure perquè com em pillen veient Canalrebel o qualsevol cosa que no pertanya a tele- Marc-Xyrrak-Ω7 em manaran déu sap on.





Les hores van anar passant, i Daniel i Sergio conversaren sobre les seues vides intentant conèixer-se. Sergio va contar a Daniel les seues primeres missions rebels, i Daniel li va contar a Sergio les seues preocupacions sobre la missió. Daniel tenia la sensació que havia fet el seu primer amic a la missió.



Quan van voler adonar-se, l’alarma despertadora del C V H R M estava sonant per a despertar la resta de rebels que habitaven al complex.



(DESPERTEU, BON DIA, DESPERTEU, BON DIA, DESPERTEU, BON DIA ...)

Els altres membres del grup de Daniel van despertar-se, es van endre i es van presentar entre ells. La xica jove tenia 22 anys i s’anomenava Rosa. Era alta, tenia els cabells negres arreplegats en una cua, tenia els llavis grossos i uns ulls grans i negres; El xic, que s’anomenava Pablo efectivament tenia l’edat de Daniel, a més era pèl-roig , tenia els ulls marrons, el nas gran i una frondosa barba. Per últim es va presentar la dona que efectivament, era filla d’humana i extraterrestre s’anomenava Kaal-Laura tenia els ulls enormes, els cabells molt llargs i blaus i orelles extraterrestres que recordaven al protagonista de la pel·lícula Shrek.



Tots junts van marxar cap al lloc de reunió, just davant d’on havien aterrat 7 hores abans. El coet estava allà preparant-se per a tornar a la Terra i dos dies després, al C V H R M amb nous rebels, ja hi eren molts rebels esperant a Gustau Gutièrrez, que no va aparèixer fins 10 minuts després per a dir:

-Bon dia rebels, espere que hàgeu descansat bé, a continuació pasareu per grups per davant meu, jo vos asignaré la zona i els materials que haureu de minar i vos donaré una magdalena per a desdejunar, a les cinc parareu per a descansar mitja hora i a les nou tots tornareu al C V H R M per a sopar i dormir, a partir de demà el vostre horari serà de huit del matí a nou de la nit amb pauses per a esmorzar a les onze i mitja, per a dinar a les dues, i per a descansar a les cinc, el C V H R M us proporcionarà aliment al menjador de la zona sud. Per a eixir del C V H R M haureu de posar-vos un vestit espacial i unes botes gravitatòries, en trobareu un joc per a cadascú a la porta d’eixida.



Al grup de Daniel els tocà la galeria 8 i minar de carbó, Zëthrium, sofre i Thal’kor.



Els cinc integrants del grup van entrar a la mina que estava a 100 metres del complex. Per a rebre’ls hi havia una cabina, un soldat rebel preguntava a cada grup que entrara a la mina on havien de anar i els donava indicacions de per on anar i l’equipament. Els cinc integrants del grup es van apropar, li van donar la llista i ell els va indicar on estava la galeria i els va donar un pic i un casc a cadascú.



El grup es va dirigir cap a la galeria 8, pel camí van decidir que Daniel i Rosa extraurien carbó i Zëthrium, i els altres tres membres del grup, sofre i Thal’kor.



Quan van entrar a la galeria 8 Daniel es va quedar mes impressionat del que havia estat mai, hi havia cascades de magma que queien cap avall; vies amb vagons que transportaven tot tipus de minerals; i les pedres del Thal’kor, eren la cosa més brillant que Daniel, i probablement qualsevol humà, haguera vist mai.



Encara no havent-se recuperat de l’impacte que li havia produït aquell paisatge, va dirigir-se amb Rosa cap a les roques del carbó, per on anaven a començar, després del descans de les cinc, anirien a per el Zëthrium.



Les quatre primeres hores les van passar quasi sense mirar-se a la cara, cadascú estava al seu treball, fins que Daniel , esgotat i avorrit, va dirigir-li la paraula, en un intent de traure un tema de conversació per a entretindre’s, i amb l’esperança de continuar-lo al descans, que era en 15 minuts.

• Que dur es açò, eh? Si ho aplegue a saber, no vinc.
  
  
  
  
  
  Doncs jo crec que per molt dur que siga, la llibertat es més important.

Rosa donava respostes seques donant a entendre a Daniel que no volia parlar amb ell, i era clar que la broma no li havia fet

-Era un acudit,jo també pense que la llibertat més important.



- Doncs, calla i treballa.



Daniel seguia aferrat a la idea de conversar amb Rosa, i uns minuts després va eixir amb altra.



-D’on eres?

-De Xyrrakohelvetia, ja t’ho ha dit Sergio, aquesta nit vos he sentit parlar.





Quan Daniel anava a contestar va sonar l’alarma del descans, Rosa va anar amb la resta del grup i Daniel va darrere, i tots junts tornaren al complex per al descans de mitja hora, però el que no esperaven era el que trobarien allà.



La nau ja havia tornat a la Terra, però en el seu lloc hi havia una altra. Del complex eixien treballadors, cuiners i científics corrent,alguns eren per pistoles i morts al terra. Entre la fumaguera dels làsers, Daniel va distingir els soldats de Marc- Xyrrak-Ω7, Daniel va tractar d’amagar-se, i ho va fer darrere d’una gran roca amb Pablo i Kaal-Laura.