- Tinc vint-i-cinc anys, vinc d’una família molt humil del costat de Nova Orleans. Mai hem destacat per la riquesa, per això sempre m’he dedicat a fer d’assistenta. M’agrada l’ordre, els nens i cuinar plats senzills. Voldria aconseguir aquesta feina perquè he viscut durant uns mesos amb una situació econòmica molt precària-. Em descric de manera sincera.

- Molt bé Millie, fins aquí l’entrevista, ja t’avisarem quan hàgim pres la decisió- Em diu la Nina, s’aixeca i m’acompanya a la porta.

Van passant les setmanes i cada dia perdo més l’esperança d’aconseguir la feina que per fi em deixarà començar a viure.

Fins que una nit sona l’antic telèfon de la cuina. Sense pressa pensant que serà la meva cosina, contesto, i en sentir la veu darrere d’aquest em canvia la cara.

- Millie, soc la Nina, et truco per dir-te que oficialment estàs contractada. Quedem demà a les cinc de la de tarda a la meva oficina-.

- Moltes gràcies, no m’ho puc creure, fins demà- Responc amb una cara d’alegria que no puc amagar.

L'endemà, acabant de dinar, surto de casa i em dirigeixo a l’oficina de la Nina Winchester, situada al baix fons de Brooklyn per dissimular tanta riquesa dins la ciutat.

En entrar, em sorprèn la magnitud de l’edifici, on ràpidament la Nina m’atén al seu despatx.

- Bona tarda Millie, tenia moltes ganes de veure’t, per poder parlar sobre aquest nou contracte- Inicia la conversa.

- Sí, estic molt il·lusionada- Responc amb ganes de descobrir el que m’espera.

- Aquest és el dossier, tota la informació es troba explicada aquí- l’obra i continua parlant-Començaràs el dijous de la setmana que ve i ajudaràs a la família Thompson. És necessari que et facis una maleta amb el més essencial, ja que durant tres mesos t’instal·laràs allà. A banda, et demanaria si podries portar una bossa amb els productes de neteja bàsics-.

- És important que fins al dia de la teva incorporació passis desapercebuda, més endavant veuràs el perquè-.

- Perfecte ens veiem dijous que ve-.

Són les vuit del matí, em trobo observant la façana del que serà la meva futura casa. Estic nerviosa, espero no decebre a la Nina, perquè si perdo aquesta oportunitat, tornaré a caure en un pou del qual fa anys que intento escapar.

M’inclino cap endavant i toco el timbre, no he d’insistir, al cap de mig minut una nena petita obre la porta i se’m llança al damunt.

A darrere, apareix, la que crec que és la Senyora Thompson. Es presenta de forma elegant i, mentre m’ensenya la immensa casa, m’acompanya a la meva habitació.

Quan entrem, la Jane, m’explica el funcionament de la casa:

- Aquesta serà la teva habitació, on nosaltres no podrem entrar- diu mirant desafiadament a la petita Charlotte- l’armari de la neteja és la porta del costat, i nosaltres dormim al final del passadís a prop del lavabo-.

- Si necessites res, no dubtis a demanar-m’ho a mi o al meu home, en Mathew. Et deixem sola perquè t’instal·lis.- Desapareixen pel passadís.

El dia va com la seda, tot és agradable i flueix amb tranquil·litat. A les deu de la nit, un cop he deixat neta la casa, pujo a la meva habitació i tanco els ulls fins a l’endemà.

Els dies transcorren amb total normalitat: m’aixeco, preparo l’esmorzar, porto la Charlotte a l’escola, netejo la casa, preparo el dinar, el sopar i així consecutivament. Pot semblar avorrit, però a mi els dies em passen volant, tot i que també, m’agradaria poder demanar una pizza i seure tota la tarda sense fer res.

Tot sembla normal, fins que un matí assolellat, veig que tinc moltes trucades perdudes de la Nina. Sense pensar-m’ho dos cops l’intento trucar, però no arriba cap resposta.

Decideixo no preocupar-me en excés i executar les tasques diàries.

Aprofitant que l’escola de la Charlotte és a prop de l’oficina de la Nina, hi passo per preguntar si tot va bé.

No hi és, però rebo unes indicacions molt clares: he de tornar-hi a les vuit del vespre, vestida d’incògnit i, entrar sense cridar l’atenció dels veïns. És molt important que la família Thompson no descobreixi cap on em dirigeixo.

Amb molta intriga me’n torno cap a casa i actuo amb total normalitat.



La Charlotte ja dorm, així que pujo a la meva habitació i em vesteixo de negre de dalt a baix. Agafo el mòbil i m’acomiado dels Thompson.

El trajecte es fa més llarg que mai, però en menys de quinze minuts ja soc a l’oficina. Els llums estan apagats, aquesta hora només hi deuen quedar el personal de la neteja. L’única sala que està il·luminada és la sala de la meva superior.

Està més seriosa que mai i amb un to gens esperançador deixa anar:

- Ara descobriràs, perquè va ser a tu a qui vam contractar.