|
| (juliastarellas) |
| Col·legi Sant Antoni Abat - Son Ferriol (Son Ferriol) |
Inici: La creadora de records (Jordi Sierra i Fabra)
El compte enrere era a menys de tres minuts.
I un sol segon podia ser la diferència entre la vida i la mort.
Des de la base de la plataforma, en Daniel va mirar l’estructura de la nau, alçada gairebé cinquanta metres per damunt del seu cap i estesa uns altres dos-cents a banda i banda del lloc on es trobava.
Els motors s’encendrien quan faltessin dos minuts. Els injectors s’activarien quan en faltés un. Els propulsors dispararien l’enorme artefacte cap a l’espai a les zero hores zero minuts de l’enlairament. Tot el que hi hagués a la base de la plataforma de llançament es rostiria en un tancar i obrir d’ulls. Tot el que no es trobés dins de la carlinga principal o bé subjecte a aquesta es desprendria per la fricció. I al cap d’uns segons, quan la nau travessés el cel lunar, les condicions del viatge farien la resta.
|
| Capítol 1: La filla de Constantí |
Aquí comença la història de la filla de l'emperador Constantí, el primer emperador de Roma, que va ser tan cruel que va enviar dos escuders a matar la seva pròpia filla perquè no volia acostar-s'hi.
La comtessa Fidel qui en la seva infantesa simplement anomenaven Fidel, va néixer en un món de marbre, or i un profund silenci. El palau imperial de Roma era immens, ple de passadissos interminables, estàtues de déus antics i cortines que amb prou feines deixaven passar la llum del sol. Tot i aquesta riquesa, la nena va créixer sentint un fred interior constant, com si des del primer dia li haguessin negat una cosa fonamental.
La mare d'ella havia mort quan era molt petita, i des d'aquell moment, Constantí no havia dirigit gaire la paraula. No la mirava, no s'acostava, i no li permetia asseure's al seu costat a les menjades, havia canviat completament la seva forma de ser. Fidel observava el seu pare des de lluny, sentint una gran curiositat i tristesa, intentant entendre per què l'home més poderós del món no podia estimar-la. Fidel, però, no es va amargar. Era una nena callada, que pensava bé què deia i amb una mirada molt profunda. Li agradava més escoltar que no pas parlar i observar abans de jutjar. Es passava hores als jardins del palau, asseguda sota els xiprers, atenta a les converses dels servents, aprenent de la vida diària que passava fora del palau. Aquesta capacitat d'estar atenta seria, amb el temps, es convertiria en una de les seves millors qualitats.
Quan Fidel va entrar a l'adolescència, Constantí es va sentir encara més incòmode amb la seva presència. Ja no era una nena que passava desapercebuda, sinó una noia amb les seves idees, i la seva tranquil·litat contrastava amb la crueltat del poder de l'imperi. Alguns a la cort deien en veu baixa que la jove tenia més cap que molts generals, i aquestes paraules van arribar a orelles de l'emperador com si fossin verí. A Constantí li feia pànic perdre el control. Li aterrava que la seva filla fos un recordatori constant de tot allò que havia deixat de banda per governar. Però, sobretot, temia que només existint posés en dubte el seu poder. Així que, una nit fosca, va prendre la pitjor decisió de la seva vida.
Va trucar a dos escuders de la seva total confiança, Marc i Flavi, homes durs i lleials fins a la medul·la. Amb veu seria, ni tan sols veure'ls a la cara, els mateixos que abans de l'alba havien d'acabar amb la vida de la seva filla. No en va donar ni una explicació, ni falta que feia. A palau, una ordre del cap era la llei, i punt. Marc i Flavi van sortir del saló del tron sentint-se fatal. No els havien donat mai una ordre tan horrible. Van caminar pels passadissos il·luminats per les torxes, sentint que cada pas els allunyava més de l'honor que havien promès defensar. Quan van arribar a l'habitació de Fidel, ella estava dormint plàcidament. Es veia tranquil·la, com si sabés que la seva vida podia fer un gir total. Marc va baixar la seva espasa i Flavi va tancar els ulls. Va ser en aquell moment quan la comtessa Fidel va deixar de ser una víctima i va començar a escriure el seu propi camí.
Els escuders van decidir rebutjar l’ordre imperial per defensar la seva vida innocent, així que van despertar Fidel amb cura i li van explicar tot tal com era. Ella va escoltar sense dir res, amb el cor a mil però sense perdre les maneres.-No vull que ningú es mori per culpa meva- va dir- . Si em toca anar-me'n, doncs me'n vaig. Així que, aquí va començar tot. Fidel es va deixar anar de Roma de nit, amb roba normal, sense joies ni res que delatés el seu origen. Allunyar-se del palau feia mal, però alhora era com treure's un pes de sobre. El viatge va prendre molts de mesos. Va creuar llocs molt estranys, poblets senzills i camins difícils. Fidel va aprendre a viure sense luxes, amb una total autonomia, a compartir l'aliment i a entendre el dolor dels altres. Va veure la gana, la injustícia i la bondat tal com són, tal vegada era millor així que tornar a n’aquell palau on només se trobaria amb el despreci de son pare.
Després d'instal·lar-se en aquella regió llunyana, Fidel va prendre la ferma decisió de no tornar a la seva vida com a filla d'emperador, oblidant-se completament de que era filla seva. Es va reinventar, basant la seva nova vida en la lleialtat i els valors. Amb el temps, la gent va començar a anomenar-la Comtessa Fidel, però no per herència, sinó com a mostra de respecte.
La seva justa manera de governar, la seva atenció en escoltar i la seva bondat la van fer molt estimada per tots. Ningú coneixia el seu veritable origen, però tothom hi confiava i se sentia segur amb ella.
Mentrestat Constantí, anava fent-se vell rodejat d’un poder que anava perdent sentit segons passaven els anys i Fidel creixent com a persona i rodejada de gent sana. Mai sabia que la seva filla era viva ni que las eva gran crueltat cap a ella, havia creat a una dona forta, amb principis i molts bons valors.
Aquí comença la història de la comtessa Fidel, una dona que va transformar la por en coratge, el dol en coneixement, i va fugir cap al seu propi destí. Això és només el principi del seu camí.
|
|
|
|
| |
| juliastarellas | Inici: La creadora de records |
| |
|
|
|
