Encara em falten dos nivells d’experiència de món i tinc poques monedes per a desbloquejar la missió principal (les
monedes són de color verd). Obro el menú de missions a la interfície principal i m’adono que encara me’n queden de
moltes secundàries per fer abans d’avançar en la història, però em moro de ganes de saber com seguirà. Em moc
una mica sobre la meva cadira “gaming” d’escriptori negre, faig un glop d’aigua i col·loco un altre cop els dits sobre
els controls A, W, S i D ―controls bàsics en la majoria dels jocs que es juguen per ordinador―. Faig que la Millie surti
de la mansió dels Winchester a fer-la travessar el seu jardí renderitzat amb detall, abans que es carregui la següent
zona.
Utilitzo el teletransport de desplaçament ràpid amb per enviar a la Millie a casa seva, petita i dins la ciutat, a un barri
no gaire boon la delinqüència és freqüent i m’haig de recordar de tancar la porta amb clau i passar el panyabans de
sortir de la partida (a partir de la segona missió secundària deixen de recordar-t’ho). La germana petita de la Millie,
l’Amy, encara està al llit i fa la mateixa cara des del primer punt de partida, com si fos un NPC amb animació limitada...
Els pares de la Millie i de l’Amy es passen el dia treballant, cadascun d’ells tenen dos treballs i només les veuen a l’hora
de sopar. Veig que a la part dreta superior de la pantalla em marca que he d’interactuar amb l’Amy 20 cops; 15
interaccions amistoses ―com pot ser,donar-li una abraçada o parlar amb ella de com es troba― donar-li dos cops
de menjar i dos més de beure i prendre-li la temperatura un cop. El termòmetre m’indica que l’Amy segueix a 39
graus, exactament com ahir. Uns minuts més tard, dirigeixo a la Millie per casa fins a arribar al rebedor on hi és el
telèfon de paret i el selecciono, després clico a “trucar” i tot seguit a “parlar als pares sobre l’Amy”. Un segons més
tard, sona una campaneta avisant-me que he desbloquejat un altre missió secundària anomenada “MEDICINES” i em
deixa escollir entre esperar dos dies –dins el joc- i anar al banc a demanar un préstec, però arriscant-me a fer que
l’Amy empitjori... o robar-les. El problema de la primera opció és que si demanem un préstec tot i que pel moment
tinguem una gran suma de diners i la nostra barra de salut no disminuirà tant al poder pagar la llum, l’aigua i el menjar
diaris, després el banc ens demanarà retornar aquella mateixa quantitat, però bastant més elevada tenint en compte
els interessos que seran uns o uns altres depenent del percentatge que demanin... i crec que això comportaria la ruïna
absoluta a la família de la Millie.
Cada cop ques’acaba “el dia” dins el joc, és quan ja no pots fer res més i per nassos has de clicar al llit per anar-te’n
a dormir i despertar-te l’endemà. La pantalla es fosqueja mentre el sistema d’autosave mostra la icona de càrrega
girant a l’angle inferior dret i al dia següent et despertes i ja et surt la llista de coses a fer per continuar amb la missió
que estigues fent ―ja sigui secundària o principal―. Decideixo no arriscar-me. A més a més, aquest joc és del tipus
de les històries curtes de “decideix la teva pròpia aventura” on segons les decisions que el lector ―aquest cas el
jugador― prengui, el curs dels esdeveniments continuaran d’una manera o un altre i el final serà un dels nou o deu
preestablerts, però no serà un únic final. Per tant, he de pensar molt bé en les decisions que escullo, ja que tindran
un efecte a la història; amb la història de la Millie i tot el que l’envolta. Amb el ratolí, faig doble clic a la segona opció i
ara apareix una petita llista de coses a fer abans de passar a la següent pantalla:
Després de llegir-ho tot, decideixo posar-m’hi com més aviat millor abans que el cel
es fiqui fosc i hagi d’enviar a la Millie a dormir. Porto a la Millie al menjador i faig que
estigui quatre hores –dins el joc, tot i que la Millie anava i tornava ja que cada cert
temps té ganes d’anar al lavabo o menjar- asseguda davant la televisió petita, vella i
amb prou feines es distingeixen els colors de la pantalla veient pel·lícules de ninges.
Quan ―per fi!― la interfície d’habilitats m’assenyala que ja ha arribat al nivell vuit,
allibero a la Millie del seu càstig aparentment etern d’estar asseguda a un sofà vell,
amb la majoria de motlles trencats, descosit i amb forats, d’un color groc gastat que
recorda al color d’una llimona passada, amb fongs blancs i amb el color de la pell
groc-blanquinós.
- Arribar al nivell 8 de l’habilitat de
l’habilitat de sigil (encendre la TV=
veure pel·lícules de ninges//
practicar un esport –karate, judo,
teakwondo, etc-)
- Arribar al nivell 8 de l’habilitat
d’engany (interaccionar amb una
baralla de cartes –si no tens cap
compra’nuna a les botigues de jocs
de taula de la ciutat- =jugar amb
algú- fer trampes //mentir a algú=
interaccionar= interaccions poca-
vergonya= mentir).
- Materials necessaris: gat, pinces
de ferro, vestuari negre, buf,
guants i unes tenalles.
|