Ara, si sapiguera tot el que va passar, si puguera tornar enrere, no haguera pujat a eixe autobús.



Faltaven pocs dies per a les vacances de Nadal, era dilluns de l’última setmana de classe a l’institut. Era l'última eixida que havia preparat la professora d’Educació Física per anar a caminar per la muntanya. Havia segut una primera avaluació molt dura, jo estava molt cansat de tant d’estudiar, de fer deures, treballs, esquemes, i dels entrenaments de futbol.



Els meus pares havien passat tot el cap de setmana buscant la roba d’anar a esquiar, tots histèrics perquè deien que venia una onada de fred a la nostra província. Jo no tenia massa ganes de pujar a Penyagolosa plena de neu, és la muntanya més alta de Castelló, quina perea! i quin fred!



A Almassora, el meu poble, mai fa molt de fred, i clar, mai neva. La meitat dels meus amics no tenien ni botes per anar a caminar i crec que es van esgotar a totes les tendes. Ara que ho pense, igual es van esgotar per totes les persones que van anar a llevar fang als pobles que es van inundar quasi un parell de mesos abans per la Dana. Una companya de la meua classe no va poder trobar cap bota de muntanya impermeable i va pujar a la muntanya amb les Converse. Ella sempre anava perfecta a l’institut, amb el seu pel lliç, maquillada, les ungles pintades, i la roba de marca perfecta. I clar, així va anar a caminar per la muntanya, en el fred que feia.



Vam anar tot el grup a l’excursió, Carles, Joan, David... fins i tot vaig portar al meu gos amb mi. La professora ens va deixar portar gossos si estaven acostumats a estar per la neu, i com el meu gos és d’una raça nòrdica, els meus pares van dir que com mai el traïa a passejar, que al menys me’l portara per a que gaudira una estona. Pobret, tampoc haguera vingut si sapiguera per tot el que anava a passar.



El meu gos es diu Yggi. És un nom poc comú que li va posar la meua mare per a que el meu germà i jo no ens enfadarem per elegir-lo, a mi al principi no m’agradava gens però no hi vaig poder fer res. La raça és Rough Collie, i el meu és de color canella amb el pel al voltant del coll de color blanc. També té tres potetes blanques, com si portara calcetins. I té molt de pèl, de fet es pareix a Simba, de la pel.lícula El Rei Lleó. Per això sabia que Yggi no patiría fred.



És un gos molt alegre, sempre vol saludar a totes les persones i gossos que es troba. A mi no m’agrada portar-lo on hi ha molta gent ja que com saluda a tots em costa molt avançar, però als meus pares els va donar igual i em van fer portar-lo a l’excursió igualment. No té mai problemes amb altres gossos ni animals així que per això no em vaig tindre que preocupar. La seua raça es molt obedient, així que no tindré ni un sol problema en soltar-lo per la muntanya. Com ja he dit abans no el porte molt a passejar, però tots els trucs que sap li’ls he enssenyat jo i només em fa cas a mi.



Tots els meus amics es porten molt bé amb Yggi. Carles també anava a portar a la seva gossa així que al menys no sería l’únic portant un animal. Ningú de nosaltres tenía ganes de fer l’excursió. Només per perdre classe, però com era obligatoria haviem d’anar tots. Que bé haguera estat si no haguera anat.