Por de veritat, por de no saber què fer ni de com actuar, por de l‘amor. Els homes ploren? Tenen sentiments? Els homes saben estimar? Totes aquelles preguntes rondaven pel meu cap en aquell mateix instant. Em vaig asseure al seu costat mentres que ell plorava i plorava. Li vaig explicar que la nostra relació no funcionava, que al principi va ser tot molt bonic i especial, però que després va anar tot cap avall.

• Cap avall? He fet el possible per tu, t’he donat tota la meva atenció Clara. Ell em va dir
  
  Alex, no saps ni tan sols el meu color preferit, no t’has fixat mai en com em mossego les ungles quan estic nerviosa, no t’has parat a conèixer a la veritable Clara. Li vaig dir quan començaven a caure les llàgrimes pel meu rostre.

Ell es pensava que a mi no em feia mal, i si, clar que em feia mal, em feia i em continua fent mal, em fa mal perquè encara penso que ell és l’amor de la meva vida. “Necessitar”, aquesta paraula és la que no parava de sonar dins del meu cap, “el necessito”, “necessito estar amb ell per poder estar bé”.

Dos mesos han passat des d'aquell dia, dos mesos d’aquell dia i continuo igual de malament, he tornat amb ell, però depenc d’ell, quan estem bé estem molt bé, però quan discutim, és com si tot el que hem construït, se’n va amb una ventada de vent. El que em va sorprendre és que tot això que sento, té un nom, es diu “dependència emocional”.



Que dèbils ens tornem quan ens enamorem, com pot ser que una simple persona ens pugui fer sentir tantes coses a la vegada? com pot ser que les persones del meu voltant no entenguin que el vull a ell, aquestes persones no paren de dir-me “l’amor no fa mal, si fa mal no és amor”. Ells no entenen que sense ell no soc res. Estic farta de que em diguin “et mereixes a algú millor”. Estic farta i perduda, perduda de no saber com actuar i farta de que no entenguin que sense ell, jo no puc seguir, sense ell em perdo en un pou sense fons, sense ell jo ja no soc jo. “No vull a ningú millor, el vull a ell”, aquesta sempre és la meva resposta a tota mena de comentari que insinuí que em mereixo a algú millor.



Sembla que a tothom li sembla fàcil deixar anar a una persona, “si t’està fent mal, deixa'l anar”, “l'única persona que pot acabar amb el dolor que et causa aquesta persona ets tu mateixa”. Per què ningú entén que m'és 'igual estar malament per ell? Jo faría el possible per ell, i si ho he de passar malament per poder estar amb ell, ho passaré malament.



Fa 2 setmanes que estem junts des d'aquell dia que se me'n va anar l’olla i el vaig deixar. L’amor fa mal, l’amor és difícil, l’amor és cruel, però no per això has d’acabar la teva relació que tant t'ha costat construir.

• Clara, sortim a donar una volta per les rambles de Barcelona? l’Alex em va dir.
  
  
  
  D’acord, però deixem 45 minuts per arreglar-me. Li vaig dir.

En aquells 45 minuts em vaig estar arreglant una passada, em vaig mirar al mirall i em vaig sentir bé, em veia guapa. Anava amb una faldilla d’estrelles què em vaig agafar a un mercat ambulant, i també anava amb un top moníssim, de color rosa amb l’esquena descoberta. Em vaig ficar així de guapa per ell.

• Clara, ens anem? ja han passat 50 minuts fins i tot.
  
  
  
  Sí!! Ara vaig Alex.

Llavors vaig sortir de l’habitació i vaig anar cap al menjador, què és on ell m’esperava.



Se’m va quedar mirant amb la boca oberta, però no sé bé amb quin sentit va posar aquesta expressió.

• Clara, on penses que vas així? Per qui t’has possat tant guapa i atrevuda?
  
  Doncs vaig a les rambles amb la meva parella, m’he posat així per tu, no t’agrada?
  
  Sí que m’agrada, el que no m’agrada és que altres homes et mirin, i com vas ara… diguem que crides una mica l’atenció. Ell em va dir.
  
  
  
  Però a mi m’agrada Alex, i ningú em mirarà.
  
  
  
  M'és igual, ves a canviar-te.

Aquesta conversa es va repetir durant dies i dies, estava farta, farta d’ell i de les seves actituds. Clar que l’estimo, més que a ningú de fet, així que no el penso deixar, total, només està mirant el millor per mi, suposo.



Vaig anar a una quedada amb el meu grup d’amigues després de tot l’estiu sense sortir. Ens vam sentar en un banc i després vam començar a parlar sobre anècdotes.

A l’Alex, abans de sortir li vaig enviar un missatge, “sortiré amb les meves amigues, t’estimo”.

Jo mirava el mòbil cada dos minuts per comprovar si havia rebut resposta.

Cap resposta m’arribava, fins que després de 4 hores i 20 minuts, em va deixar amb el doble tick, em va deixar en llegit.



Jo no sabía que havia fet per a que em deixes en llegit, totes les meves amigues rient de les històries que estaven explicant i jo escrivint com una boja, “ey amor, m’has deixat en llegit jaja”, “hola?”, “he fet alguna cosa?”. A tots aquests missatges els va deixar en llegit.

• Clara, que fas amb el telèfon? estem totes reunides i tu en comptes d’estar pendent de les teves amigues estàs escrivint com una boja.
  
  
  
  Es que l’Alex m’ha deixat en llegit als 46 missatges que li he enviat.
  
  
  
  No veus que ho fa a propòsit? Ell vol que li vagis darrere com un gosset. L’Alexia em va dir.
  
  
  
  Que dius Alexia, segur que no s’ha donat compte de què m’està deixant en llegit. Vaig protestar contra ella.
  
  
  
  Mira Clara, et diré una cosa que no et farà ninguna gracia però que necessites escoltar. L’Alex et vol per interès, si t’has fixat mai, quan s’anyunya de tu és per a que li vagis darrere i per a que li demanis perdó per una cosa que ni tan sols has fet. Saps per què s’anyunya Clara? S’anyunya perquè sap que sempre estaràs per a ell, s’anyunya perquè sap que li aniràs darrera.
  
  No és veritat, no saps del que parles. Li vaig dir d’una manera una mica brusca perquè em vaig sentir massa exposada.
  
  
  
  Pero no ho veus? vius per ell i nomès per ell, tens un problema amb dependre emocionalment d’ell, nomès et vol quan l’interesa i això tu no t’ho mereixes.
  
  
  
  Que es el que ningú enten Alexia? estic totalment farta dels vostres comentaris de “et mereixes estar amb una persona que no et faci mal”, no us heu parat a pensar que a lo millor jo no vull a un altre persona? jo vull que ell millori per poder estar amb ell. El vull a ell i només a ell, ademés, jo sé que m’estima, si no no s'hauria posat a plorar aquella vegada quan el vaig deixar, no creus?
  
  Clara, fes el que vulguis, ens anem.