De vegades se sentia igual que la primera vegada que, en aquella llunyana visita inicial, va haver de despullar-se anímicament per explicar-li a una desconeguda, mal que fos psiquiatra, què li passava. Ella, que no s’obria mai a ningú, que feia anys que estava tancada en si mateixa, ho va fer forçada per les circumstàncies, perquè ja no suportava més el dolor, el maleït dolor invisible, la tempesta perfecta en la qual es confabulen ment, ànima i consciència.

La psiquiatra va esperar uns segons que la seva pacient comencés a parlar. En veure que no ho feia, ella mateixa va trencar el gel.

___________________________________________________________________

-Bé, comencem pel més senzill, conèixer-nos. -Va dir la psiquiatra.- Jo em dic Berta, tu com et dius?

-Salma -Va dir la pacient- Ella estava bastant nerviosa perquè era la seva primera vegada expressant-se i a més a una desconeguda.

-D'acord! M'agradaria que m'expliquessis per sobre, quines raons t'han fet arribar fins aquí.

-No estic acostumada a obrir-me amb ningú, llavors no sé per on començar.

-Tranquil·la, no hi ha gens de pressa. Si sents que no estàs preparada encara per expressar-te en aquesta primera sessió, ho entenc. Crec que t'aniria bé anant apuntant a casa el que t'agradaria parlar amb mi, llavors al següent dia ho parlem a poc a poc i tranquil·lament. Podríem dedicar aquesta sessió per conèixer-nos molt més bé.

-Em sembla bé, no sé pas per on començar llavors m'agradaria deixar-ho pel pròxim dia.

-Digues-me Salma, que estudiaràs aquest curs?

-Començaré una carrera d'Educació Infantil aquí mateix, a Girona, estic bastant nerviosa.

-M'agrada molt la teva idea, segur t'anirà molt bé! I on vius?

-Visc a Figueres, he nascut allà i he crescut allà durant tota la meva vida fins ara, les coses han de canviar i jo... No sé com fer-ho, tot m'inquieta bastant. Amb només pensar que m'he de separar dels meus pares m'amoïno molt.

-És normal, és la teva primera vegada sortint de la teva zona de confort. Però, sense dubtar-lo em tens a mi per a tot el que necessitis, ja veuràs que a poc a poc t'aniràs acostumant.

-No ho sé, tinc massa por. A més, mai he sigut capaç de socialitzar ni una mica, no surto de casa pas i només tinc una amiga.

-No és res dolent tenir només una amiga! Potser estàs feta per no tenir un cercle molt gran d'amics i això no és dolent, a menys que depenguis d'aquella persona. Mai podem dependre d'algú perquè el dia que se'ns en va, o passa una cosa, tot anirà malament, ja que no tenim ganes de fer res.

-Sí, tens raó, però l'amistat que tinc amb ella és molt sincera. Mai hi ha hagut males vibres.

-Me n'alegro molt! Explica-m'ho més detalladament. Continuareu juntes als estudis?

-T'ho explicaria, però ja és hora d'anar-me'n! Aquesta setmana tenim una altra sessió, t'ho explicaré més resaltat.

-D'acord, Salma. Ens veiem el pròxim dia, que vagi bé!

-Igualment, adeu.

Salma va sortir de la consulta amb el cap ple de pensaments. Mentre caminava de camí a casa, se sentia una mica tranquil·la, però la por de començar la carrera la feia patir. "I si no m'agrada? I si no soc prou bona?" Aquestes preguntes li donaven voltes al cap i s'amoïnava. Quan va arribar a casa, va anar directament al llit. No volia donar-li més voltes al tema. Acaba de patir una ruptura i tenia el cap ple de pensaments. La solució per tot això per ella era dormir, almenys l'ajudava a oblidar-se de tot.

En desparar-se ja havien passat cinc hores, no s'havia adonat de quant havia dormit. Es va passar molt pensativa i va pensar en la Laura, eren molt amigues i només es tenien entre elles. No eren de fer gaires amics, sobretot la Salma, és veritat que no tenien cap problema de portar-se bé amb la gent, però mai han hagut de sortir del seu cercle, ja que van estudiar primària i secundària al mateix institut. La Salma va trucar a Laura per poder passar una mica d'estona amb ella així que van decidir quedar una estona. Van quedar a les 18:00 de la tarda a la porta de casa de Salma, eren les 17:00 i es va començar a preparar, però com tarda molt... Va escoltar el timbre i en obrir la porta era Laura.

-Hola, Laura! -Va dir la Salma.

-Hola, Salma!

-De veritat encara no has acabat, t'he avisat que sortia de casa fa mitja hora.

-No, no... Ja quasi estic només em queden les vambes.

Quan Salma estava preparada, van sortir de casa i van anar a prendre un cafè mentre xerraven.

-Sabies que avui vaig començar la meva primera sessió de teràpia, no?

-És veritat, m'ho vas comentar. Com t'ha anat?

-Bé... Em costa obrir-me ja ho saps.

-Si ho sé, però és qüestió de temps, ja veuràs que t'acostumaràs.

-Això espero. Per cert, queden quatre dies per començar classes.

-Ja... I mira que m'havia acostumat a estar a casa.

-Però pensa que començarem a estudiar el que realment ens agrada, però a mi em fa una mica de por.

-Segur que ens anirà molt bé a les dues.

Van passar un bon temps i en acabar de prendre un cafè, van anar a passejar. En acabar van tornar a casa.