La psiquiatra espera una estona haver-hi si feia alguna cosa o deia res, però res de res, així que va començar a tranquil·litzar-la perquè estava tremolant.

-Tranquil·la no tenim pressa, recorda que jo soc aquí per a escoltar-te sense jutjar-te sinó ajudar-te, i res del que em diguis sortirà d'aquí. Va dir na Rose que era la psiquiatra.

-Vengui respira i comencem de nou. Com et dius?

La pacient respira i intenta començar de nou.

-Uf… Em dic Amaia.

Es torna a callar mirant a terra.

-Encantada Amaia, jo em dic Rose i estic aquí perquè intentis soltar tot el que sents.

Amaia torna a respirar i comença a dir-li com se sentia, deia que estava aclaparada, deprimida i embolicada, però no deia el perquè de res.

-Està bé, és totalment normal que et sigui difícil dir-ho tot, ja que no em coneixes gairebé de res, quan creguis que és el moment estaré encantada d’escoltar tota la teva història. També et vull felicitar perquè no tothom parla dels seus sentiments en la primera sessió.

-Et donaré un quadern perquè escriguis tot el que sents i puguis esplaiar-te. Però necessit que posis de la teva part i que per a la segona sessió tinguis almenys una pàgina sencera escrita.

Li diu que si amb el cap i que ho intentarà.

Amaia en arribar a ca seva veu que està tot desordenat he embrutat, però ho deixa per a més tard, fins i tot sap que no ho va fer, ja que ara està molt angoixada amb el que no sap què escriure al llibret.



Quan Amaia torna a la segona sessió, li dona el quadern a la psiquiatra. De seguida ella comença a llegir el que hi havia posat la pacient durant aquesta setmana.

Veu que hi havia molts gargots i estava tot super desordenat, però es podia llegir una mica. A una de les línies deia que tenia por, però no posava de què, a un altre que estava trista i que es feia fàstic a si mateixa i a l'última que no podia més i que això d'escriure no servia per a res. Amaia mirava com Rose intentava desxifra el que deia en el quadern amb cara d’ansiosa.

-Tranquil·la és normal que penses això (va dir amb un càlid somriure), és cert que no a tots li funciona aquest mètode, però crec que amb tu funciona, encara que no el creguis, et propòs fusionar l'escriptura amb el dibuix així se't llaura fàcil transmetre el que vols dir, ho farem unes setmanes més i si veiem que no aconseguim avança o no vols fer-ho més ho deixem.

Amaia va assentir amb el cap mentre agafa el quadern per guardar-ho en la seva bossa.

-Vols parlar avui?

Diu que sí amb el cap i començar a dir.

-Por… tinc por del que… el que va passar… Amaia va començar a plorar fent que no pogués continuar parlant.

Està bé, tranquil·la plora el que hagis de plorar al final ets aquí per expressar-te, va dir tranquil·la i somrient.

En tornar a casa Amaia es va trobar el desastre que va deixar en casa seva feia gairebé quatre mesos que no netejava ni organitzava ca seva, però aquesta vegada va intentar ordenar-ho. Després d'una llarga tarda finalment va poder acabar de netejar la cuina a les vuit de la nit. En acabar es va sentir molt bé amb si mateixa i li va formar molta tranquil·litat.

Al cap de dues hores es va acordar que la seva baixa per problemes mentals s'acabava demà així que hauria de reincorporar-se al seu treball demà passat, això li va causar un atac d'ansietat. Li va cridar a la psiquiatra perquè que no sabia què fer.

La Rose que aquesta dormida es va aixecar perquè va escoltar el telèfon i va veure que era l'Amaia i li va agafar preocupada.

-Digui'm, Amaia?, estàs bé?

-Si… no, estic molt atabalada perquè men recordat que demà passat començ un altra vegada a treballar i no em sent preparada.

-Tranquil·la relaxa't, si vols demà tinc buit per si vols venir a parlar amb mi, et va bé a les cinc i mitja?

-Si gràcies, fins demà.