F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

El que mai t’ imaginaries (Natpas)
COL·LEGI GUADALAVIAR (Valencia)
Inici: Clixés (Carme Karr)
L’ESCLAT

La porta es tancà d’una revolada, i na Joana restà sola, erta, freda com el marbre enmig de la cambra.

El cop havia anat de ferm, de segur, ferint-la al cor. Oh! El miserable! Li havia retret allò! L’havia volguda ferir amb allò! Allò que tant, tant la feu sofrir sempre, sense que d’allò en fos culpable ella!


Capítol 1:  TOT EN SILENCI

Joana va obrir la boca per xiular, però no va poder emetre cap so. Al seu interior encara seguia escoltant el ressò del portaveu de la porta, tot i que ja feia uns minuts que Pablo havia marxat . La seva vista va començar a ennuvolar-se fins al punt de veure tot negre, al final del tot veia un cartell que posava en gran "Has trencat el pacte, Joana". Això li va fer recordar una cosa que li havia costat anys oblidar, però sempre seguia aquí.



Era estiu, quan tot semblava estar bé. L'època favorita de Joana i de gairebé tota la família, per això tots estaven tan felices. Les finestres de la casa estaven sempre obertes i la brisa portava les rialles dels seus germans. Els pares semblaven estar a l'habitació fent les maletes per anar-se'n a la casa del poble on estiuejaven tots els anys des que eren petits. La casa se situava en un poble perdut pel mig d'Espanya, allà va néixer el besavi de Joana i era on s'ajuntaven tots els cosins en vacances.



Eren les 17:30 i havien de sortir ja de casa, abans que se'ls fes de nit pel camí. Al cotxe els pares van anar tot el camí discutint i hi havia molt mal ambient, des d'aquell moment Joana va percebre alguna cosa dolenta, però no li va donar importància. Ella només pensava que havia començat el seu estiu el que tant havia esperat durant un any.



El primer que va fer va ser saludar els seus avis i la seva cosina Natalia, i juntes se'n van anar a l'habitació per deixar les coses. Després d'instal·lar-se a l'habitació que compartia amb la seva prima, Joana va notar que Natalia estava massa callada. Sempre havia estat la més parladora de les dues, però aquesta vegada semblava distreta. Joana, li va preguntar: Et passa alguna cosa, Natalia?

No, no és res ―va respondre ella ràpidament, però la seva mirada el delatava.



Aquella nit, mentre soparien al porxo sota les estrelles, els avis van contar històries de quan eren joves. Tanmateix, Joana no podia concentrar-se. Notava que Natalia ni participava en la conversa i que els seus pares seguien amb mirades tenses, com si ocultessin alguna cosa.



Quan tots se'n van anar a dormir, Joana es va aixecar del llit decidit a esbrinar què estava passant. Va sortir al jardí, on va veure una llum tènue que venia del cobert. Amb el cor latent ràpid, es va acostar sigil·losament. En obrir la porta, va trobar el seu avi revisant uns vells papers i mapes.

―Avi? ―va preguntar sorpresa.



L'avi, sobresaltat, va intentar amagar els papers, però ja era tard. Joana els va arribar a veure i, per a la seva sorpresa, en un dels mapes hi havia un cercle vermell dibuixat al voltant d'un lloc anomenat Tujar. L'avi es va asseure en un vell banc del cobert i, després d'un llarg silenci, va començar a parlar:

―Fa molts anys, quan jo era jove, vaig anar a Tujar amb uns amics. Ens van dir que era un lloc màgic, ple d'històries antigues... però també d'advertències. Ningú havia de ser allà al vespre. Nosaltres, joves i imprudents, no hi fem cas.



Joana escoltava atentament mentre l'avi continuava, la seva veu greu i una cosa tremolosa.

―Al principi, tot semblava normal. Era un lloc preciós, amb un brollador que brillava com si tingués estrelles dins.Però, just quan el sol va desaparèixer darrere de les muntanyes, va ocórrer una cosa estranya. Una boira densa va començar a embolicar-nos, i d'ella van sorgir veus... somriem que ningú podia entendre. Intentem sortir corrents, però el camí de tornada havia desaparegut. L'avi va fer una pausa, com si revivís aquell moment.

―No tots ho vaig sortir -va dir finalment, amb la mirada perduda. Joana va sentir un escalf recórrer-li l'esquena.



Què va passar amb els altres? ― va preguntar en veu baixa.

No ho sé. Mai els tornem a veure. Alguns al poble diuen que Tujar atrapa les persones que tenen secrets, que guarda allò que un tem enfrontar. Joana va mirar el mapa amb el cercle vermell.

―Per què el tens? ―pregunto, intentant comprendre. L'avi la va mirar fixament...

 
Natpas | Inici: Clixés
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]