F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Tot es l’amor (Maria Llopart)
INS Cendrassos (Figueres)
Inici: Esnob (Elisabet Benavent)
D’aplicacions per lligar, no n’he necessitat mai. Potser el verb «necessitar» no és el correcte, però ja m’entens. Sempre m’han semblat una mica..., mmm..., al començament ho veia com un recurs per a passarells, i després... com ho puc dir per no semblar un carca? Bé, de fet era una mica carca, o sigui que i què si ho semblo?


Capítol 1:  Un missatge inesperat.

Uns mesos abans, un 12 de setembre tan especial per mi.



Em presento. Em dic Laia i estic a punt de començar una nova etapa de la meva vida. D'aquí a una setmana començo primer de batxillerat i estic desesperada per descobrir tot el que m'espera.

Sempre he sigut una noia molt tímida i insegura. No em considero una persona sociable, de fet, mai he sigut de tenir molts amics ni de relacionar-me amb les persones. Sento que no encaixo a la societat en la que vivim i que no compleixo els estereotips establerts que hi ha.



No tinc gaire relació amb la meva família i no em sento segura parlant amb ells. Només hi ha una persona en la qual puc confiar plenament. El meu germà Pol.



La nit abans de començar l'institut, estava avorrida i vaig decidir descarregar-me una aplicació per lligar i conèixer a persones a prop de mi. Al principi, em limitava a mirar perfils sense gaire atenció, només per curiositat i avorriment però, això va canviar quan vaig veure el perfil d´un noi molt conegut. En Joan, era un noi que anava a la meva classe l'any passat i que aquest nou curs, potser també ho estarà. L'any passat estava enamorada d'ell, però mai em vaig atrevir a parlar-li ja que sóc una persona molt tímida i em costa socialitzar-me amb les persones.

Estava decidida i sense pensar-m´ho gaire, vaig decidir lliscar el dit cap a la dreta. Ja m´havia cansat de perdre oportunitats per culpa de la meva por i els meus complexes. Quan vaig lliscar el dit, ràpidament va sortir un soroll a la meva pantalla. En Joan havia fet match. Ell també havia lliscat el meu perfil cap a la dreta. N´ho m'ho podia creure, pensava que estava somiant però, en qüestió de segons, vaig rebre un missatge d´ell.



Em va posar un simple Ei!, però per a mi era molt més que un missatge. Era una porta oberta. Vam estar tota la nit conversant missatge rere missatge mentre que tot plegat fluïa amb naturalitat. Vaig descobrir que tindriem molts més aspectes en comú que les que m´imaginava. Estava tan emocionada que no em podia creure que estiguesin tinguen una conversa sense sortir de la conversa durant hores. Per primera vegada sentia que podia ser jo sense haver de fingir una personalitat diferent. Em sentia a gust i segura parlant amb ell rere una pantalla i no tenia por al rebuig.





En Joan em va fer una pregunta. I ara, qué estudiaras? li vaig respondre que faria el batxillerat social en el mateix institut on vam anar l’any passat. En Joan em va respondre entusiasmat que ell també faria el batxillerat social en el mateix institut. Això volia dir que aquesta aventura virtual aniria més enllà i que coincidiriem un any més junts a classe. Ara, seria diferent, ens mirariem cara a cara cada dia però amb unes intencions clares. I aquelles mirades curtes de l'any passat, no serien les mateixes que les d'ara.



Aquell missatge, va saltar les alarmes de dins meu. Demà comencem el batxillerat i no m’esperava aquesta circumstància tan ràpidament. Estava molt angoixada i nerviosa perquè, això volia dir sortir de la meva zona de confort i arriscar-me a mostrar qui era en realitat. I si no era capaç de parlar com en els missatges? I si ell canviava d’opinió sobre mi?

Els minuts passaven, i jo seguia mirant la pantalla, indecisa. Però també sabia que no podia deixar que la por em paralitzés per sempre. Així que, amb el cor a mil i les mans tremoloses vaig escriure: Demà quedem a l´hora del pati per parlar?

En Joan no va trigar a respondre amb un: Clar que sí, perfecte.



I així, amb aquell petit missatge, sabia que alguna cosa important estava a punt de començar.
 
Maria Llopart | Inici: Esnob
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]