CAPÍTOL 1

En una petita ciutat, dues persones, la Sara i Lluís es van conèixer d'una manera casual en un cafè. Van començar a parlar dels seus hobbis,la Sara li va explicar que li agrada el pàdel des de petita i en Lluís, li explica que ell cada estiu aprofita per fer surf. La Sara és una noia de dinou anys, una noia morena amb els ulls verds, baixeta i el cabell llarg. En Lluís és un noi alt, atractiu, les seves mirades es van creuar, i en aquell instant, el destí va formar un fil invisible que els van unir per " sempre". La Sara una noia amb un somriure enginyer, desbordava creativitat i passió per la vida. Lluís va quedar captivat per l'energia i l'esperit de la Sara. Junts va crear un equilibri perfecte entre caos i ordre. A mesura que el seu amor augmentava, compartien aventures, descobrien nous horitzons i apujaven els somnis de l'altre. S’anaven coneixent de mica en mica, i anaven descobrint petites diferències entre ells dos, però no eren gaire importants. Ella no li donaven gaire importància, però les discussions no trigarien a arribar. Principalment per l’actitud tòxica de la Sara. Malgrat que en Lluís passava de tot.A la Sara es semblavamés a aquestes actituds. Però de moment, tot anava molt bé, i s'enamoraven cada vegada més. Quedaven dies sencers i semblava que es veien mitja hora, era una sensació bona, però a la vegada dolenta. Quedaven tots els dies, i un d'ells ell li va proposar anar a fer surf. I que descobrís quin era el seu hobbi. Ella no ho va dubtar en cap moment, la idea de compartir el seu hobbi li va semblar impressionant, en Lluís li va dir. - ¡Vinga va, agafa ja d’una vegada la taula de surf que sortim en cinc minuts! Ella encara no s’ho podia creure. Un cop a la platja ell li va estar ensenyant a com pujar a la taula de surf i la pobra Sara no se’n sortia de cap manera. De cop, tot d’una va començar a manipular una mica la taula i això a en Lluis li va encantar, ja que veia com la noia que més estima al món estava fent el hobbi del qual portava enamorat des de ben petit.Després d’aquell matí meravellós, van anar a dinar a un restaurant de Barcelona. Tot anava genial, però a l'hora de pagar ella esperava que en Lluís la convidés, ja que els homes, amb ella sempre s'havien comportat d’aquesta manera. Tot d’una en Luís va demanar el compte, i li va dir. - Ho fem a mitges, Sareta? La Sara no tenia diners, i que en Luis li proposés fer-ho a mitges, la va pillar per sorpresa, i li va dir sense cap mirament.- Com és que no em convides? i en Lluís va respondre: - per què t'hauria de convidar? La Sara es va quedar de pedra perquè sempre l'havien convidat a absolutament tot, i atrapada en aquell moment tens, sense pensar-ho va agafar les coses i va marxar a casa sense mirar enrere. Sabia que estava cometent un error però, va fer el primer que li va venir al cap. En Lluís es va aixecar i va anar darrere seu sense saber què estava passant, però un cop es va adonar del que estava fent la Sara, va veure que no valia la pena, va frenar i se’n va tornar a la taula amb tota la calma del món. Deu minuts després, va demanar el compte, en total eren 65 euros, dels quals 15 eren seus i 50 euros de la Sara. No li va donar gaire importància als diners, li importava més l'actitud d'immaduresa que li va demostrar la Sara. Ella unes hores després el va trucar tota avergonyida per demanar-li disculpes, i ell les va acceptar relativament. En Lluis es sentia bastant, imbècil, ja que va haver de pagar 50 euros de més del que ell havia demanat, els quals eren de la Sara que va gastar en tonteries que gairebé ni es va menjar, només les va demanar per tastar i bàsicament per aprofitar-se del pobre Lluís, que al final va haver de pagar per tot això.