|
L'androide que no podia dormir. (Ferran Tuixans) |
AGORA LLEDÓ INTERNATIONAL SCHOOL (Castelló De La Plana) |
Inici: Ciutats de Fum (Joana Marcús) L’androide que no podia dormir
Feia dies que es repetia exactament el mateix somni. O potser mesos. Era difícil saber-ho amb exactitud.
Aquí el temps passava tan a poc a poc que en perdies la noció. I ella ni tan sols recordava haver somiat res de diferent en la vida.
No sabia si era del tot normal que en un mateix somni es repetís un cop i un altre, però no s’atrevia a demanar-ho ningú. Al capdavall, ella no hauria de tenir la funció de somiar. Era una androide i se suposava que els androides no pensaven per ells mateixos, no tenien imaginació. Els somnis formaven part de la imaginació.
De vegades, es preguntava si els altres androides somiaven, com ella, o pensaven tant en..., bé, en tot. No els ho preguntaria mai per por, però volia pensar que sí que ho feien.
|
Capítol 1: L'androide que no podia dormir. |
Feia dies que es repetia exactament el mateix somni. O potser mesos. Era difícil saber-ho amb exactitud.
Aquí el temps passava tan a poc a poc que en perdies la noció. I ella ni tan sols recordava haver somiat res diferent.
No sabia si era del tot que un mateix somni es repetís un cop i un altre, però no s’atrevia a demanar-ho ningú. Al capdavall, ella no hauria de tenir la funció de somiar. Era una androide y se suposava que els androides no pensaven per ell mateixos, no tenien imaginació. Els somnis formaven part de la imaginació.
De vegades, es preguntava si el altres somiaven, com ella, o pensaven tant en..., bé, en tot. No els ho preguntaria mai per por, però volia pensar que sí que ho feien.
TEMPS ABANS:
Xavi estava esperant la seva cabina de transport (l’Uber modern), tenia un assumpte molt important aquell matí. Com estudiant de la més prestigiosa universitat del mon devia presentar a final de curs el seu treball fi de carrera. Va pujar-hi i va treure la seva tableta hologràfica, no devia de fer-ho, però el nervis del moment el van vèncer. Una llum va escanejar la seva cara i li va permetre el pas al seu projecte. Com un boig començà a repesar-ho tot, pas ja ho sabia perfectament. Va començar a suar i les cames li tremolaven. Desistí, va tancar la tableta i es va refer. Al cap d’uns pocs minuts el vehicle va començar a frenar i Xavi s’alçà del seu seient.
Al mateix temps que un jove amb una ment brillant s’encaminava a la sala d’exposicions amb un treball que creia revolucionaria el mon, un camió blindat portava una mostra d’experimentació altament desconeguda, el que el feia al mateix temps d’aquesta una substancia perillosa.
Anys després de la revolució tecnològica, a Suzhou, una ciutat xinesa que abans del desastre era coneguda per les seves fàbriques d’avançada nano tecnologia i biotecnologia, una baralla anomenada el desenllaç, al 2126, va provocar la destrucció parcial de la ciutat gracies a la OTAN. La regions més afectades de la ciutat foren sense dubte el sud i sud-est d’aquesta, on les bombes de l’armada estatunidenca van deixar grans estralls, deixant-les totalment inhabilitades. No només havia ocorregut açò a aquesta ciutat xinesa, al rest del mon també. Les grans ciutats com París, Shanghai, Washington o Londres havien caigut. Les altres havien sigut parcialment atacades o s’havien salvat. Així van passar més de 15 anys on van concloure moltes unions. La més gran fos la de l’antiga OTAN amb la major part del oest d’Àfrica i per altra banda la unió de Xina, amb Corea del Nord i Vietnam. Aquest succés va ser nomenat com el Nou Ordre Mundial.
Així fos com Xina, al veure que al nord de Suzhou encara es trobava ``viu´´, va fer d’este una ciutat fantasma controlada totalment pel govern, on els avanços científics van ser aclaparadors.
El camió s’aturà i 4 científics baixaren per portar la càpsula dintre el recinte. Aquesta fàbrica estava especialitzada en la fàbrica d’androides, uns robots hominoides que havien revolucionat per complet l’avanç del humà. Aquests es feien servir per tot tipus de tasques, des de fer el menjar o netejar el carrers fins a fer-los servir per a la guerra. Les grans nacions van avançar massa ràpid amb el desenvolupament d’aquest, la qual cosa va portar conseqüències.
El doctor Chang Kai estava esperant als científics per a començar amb el procediment. Van començar per traure les peces requerides per a fer un androide normal, però, a diferencia del altres aquest portava un mecanisme dintre el cap diferent a tots el altres. Construït pel propi doctor amb ordres explicites de Xavi, aquest va crear un sistema de IA capaç de pensar i actuar per ell assoles. L’únic que el faltava per a completar-ho tot era aquella substancia que havien portat, neurones humanes modificades per fer servir-se fora del organisme humà, extretes gràcies a l'avançada enginyeria genètica que disposaven. Aquestes eren capaços de crear una pròpia xarxa neuronal molt similar a la humana, capaç de realitzar activitats i respondre a estímuls externs sense preparació ni programació prèvia. Eren autèntics humans, però moltíssim més millorats. Aquests no es cansaven o patien de malalties, a més de posseir capacitats increïbles, com ara tindre molta força o ser molt ràpids. Sobre tot destacaren per posseir una intel·ligència molt avançada, ja que podien pensar per ells mateixos.
Va ser així com l’any 2156 es va crear el projecte Aurora, una creació d’androides d’elit capaços de revolucionar per complet.
Abans d’entrar a la sala d’exposicions, Xavi va rebre un missatge del seu bon amic Chang Kai.
- Tot ha anat com ens esperaven, sort en l’exposició!
Perfecte, gracies.
Amb pas decidit, va entrar dins l’estància.
Només va tardar 20 minuts en acabar, tenia tant clar el que tenia que dir que les paraules li sortien pel nas. Al acabar, un silenci va envair la sala. Durant 10 minuts els 5 professors que tenia davant van barallar la seva decisió final fins que u dels cinc, un home gran, ros i amb ulleres va alçar la veu:
- Tinc que dir que ens has sorprès gratament amb el teu treball d’investigació, malgrat que no té cap base científica fiable ni hi ha proves de res, per el que donem el teu treball com inadequat, per tant suspès.
Xavi es va quedar gelat, els havia explicat amb pels i senyals el procediment per introduir unes neurones humanes dintre un androide, havia mostrat les dades científiques en que es basava i, maleïa no haver-ho pogut fer, perquè haguera anat directe a presó, però tenia probes de que allò que estava dient es podia fer. No s’ho podia creure, tenien por. Al principi no ho veia clar però ara ja ho tenia davant, els feia por pensar que uns androides pogueren dominar-los o controlar-los, s’havia quedat de pedra.
Va donar les gracies i se’n va anar.
No van passar més de dues setmanes més fins que Xavi va rebre el seu títol de graduació, va poder reprendre un treball d’investigació que tenia a mitges i finalment el van aprovar, va agafar les maletes i se’n va anar cap a Xina.
Xavi mai havia tingut família, quan va nàixer, va viure fins els 6 anys en un orfenat, mai ningú li havia dit res dels seus pares biològics i una vegada va ser adoptat, es va desinteressar. Als 18, gracies als seus pares, que afortunadament eren rics, va poder anar a viure al Estats Units, on va cursar la carrera i va conèixer al doctor Chang Kai. En aquell moment Kai s’estava graduant d’enginyeria robòtica, cursant l’últim curs. Es van fer molt amics i quan el seu amigues xinés va tindre que tornar al seu país d’origen per treballar, van prometre mantindre’s en contacte. Va ser gracies a ell per el que a l’últim curs de la carrera Xavi es va fascinar per els androides i va destinar tots els seus recursos per fer el seu TFG.
Mentre Xavi viatjava a Shuzhou, amb el permís estricte dels governadors de Xina, en el laboratori del Doctor Chang els androides van ``despertar´´. |
|
|
|
Ferran Tuixans | Inici: Ciutats de Fum |
| |
|
|
|