En introduir 5 euros a la màquina de bitllets una noia, que semblava ser jove, va passar pel meu costat i segons després el meu bitllet va desaparèixer. Vaig començar a perseguir-la tot i que era molt ràpida i segons més tard ja no la veia a enlloc. S'havia esfumat com l'aire.



Encara assimilant el que havia passat, vaig treure el telèfon i vaig trucar a l'Alya, algú que sabia segur que em contestaria. I així va ser, segons després de marcar el seu número al telèfon vaig escoltar la seva dolça veu:

-Hola, Ginger, si em truques per dir-me que no vens a la festa… - com sabia el que venia, abans que pogués acabar la frase li vaig explicar la situació.



-No, com pots pensar això de mi - vaig dir amb un to sarcàstic - Tot el contrari, era per si em podries venir a buscar, m'ha passat una cosa molt estranya i no tinc diners per arribar a casa del Tayler, ara t'ho explico millor.



-D'acord! En cinc minuts estic allà, per cert, on ets?

-A l'estació Gare du Nord, ens veiem a l’entrada.



Vaig acabar la trucada, amb el somriure que em sortia per sota el nas. Sabia que no arribaria en cinc minuts, l'Alya sempre feia tard, però saber que la podria veure una estona a soles em feia molt feliç. Al final li hauria d'agrair a la noia del metro que m'hagués robat. Efectivament, trenta minuts després vaig veure arribar el cotxe de l'Alya, em vaig acostar per seure al meu lloc de sempre, de copilot, però em vaig adonar que ja hi havia un noi assegut allà, així que vaig girar cua i em vaig dirigir als seients de darrere.



-Hola, Ginger! Et presento al William, un amic de la universitat que acaba d'arribar a la ciutat - Em va dir l'Alya quan vaig entrar al cotxe.



En William era un noi de complexió atlètica tenia els braços i les cames similars a les d'un jugador de futbol. La seva mandíbula era molt marcada, un somriure perfecte, i els ulls verds, però tot i la seva bellesa desprenia arrogància. Poder va ser la gelosia o les ganes que tenia d'estar a soles amb ella, però no em va inspirar desconfiança. Durant el camí vaig estar callat escoltant el que deien i em vaig adonar que el William era com jo pensava. En arribar, el Tayler ens va rebre amb un somriure, es va adonar de la situació i em va dir:

-Venga tio, oblidat de l'Alya aquesta nit i somriu una mica home.



En entrar, em vaig quedar parat en veure la noia del metro, volia dirigir-me a ella, però abans que hi hagués temps a reaccionar, algú em va agafar per darrere i em va apartar de tothom, fins a arribar a un llarg passadís on no hi passava ningú. Era l'Alya que volia parlar amb mi, ja que m'havia vist una mica estrany en el cotxe.



-Tot bé Ginger? T'he vist molt estrany de camí i en arribar… Saps que pots comptar a mi.



-Estic bé no et preocupis, només és que m'han robat cinc euros al metro.



-No menteixis, quan t’he trucat se t'escoltava feliç.



-Perquè he escoltat la teva veu.



En aquell moment ella em va abraçar i tots els motius pels quals estic enamorat d'ella em van passar pel cap. La seva olor em transportava als moments viscuts. Als seus braços, res importava. Ens vam separar i les nostres boques a poc a poc es van anar apropant. I just quan els nostres llavis s’estaven a punt de trobar, una veu coneguda va cridar a l’Alya. En aquell moment els dos vam tornar a la realitat i ella, confosa es va girar per veure qui la cridava. En distingir qui era, va marxar corrent cap a ell. Sense veure-li la cara jo ja vaig saber de qui es tractava, aquell noi insoportable que ja ens havia interromput al cotxe, el William.



Tornant a la festa, entre la música i la gent, vaig poder distingir dues figures abraçades, i de sobte, va succeir, l’Alya i el William es van donar un petó. No entenia res…