Era una nit freda i fosca, un vent gèlid i una neu humida envoltava la ciutat de París com si caigués cotó blanc, mentrestant jo em trobava a l’estació de metro intentant comprar un bitllet per tornar al meu hotel. La màquina expenedora que hi havia a l’estació, no funcionava correcte ment i jo estava molt molest, ja que m’estava apunt de congelar del fred que feia i la màquina no em volia donar el bitllet de metro. De cop una tènue ombra va aparèixer darrere meu, jo no la vaig veure fins que vaig sentir els seus passos darrere meu. En aquell moment, em vaig girar i em vaig espantar molt, vaig fer un bot que per poc toco el sostre amb el cap i em dona un atac de cor. Aquella ombra havia resultat ser el meu germà, que em va fer una broma.



Ell és un home de mitjana estatura amb un anorac vermell i una bossa grossa i també vermella que semblava tret d’una estació d’esquí. Em va dir que venia de fer snowboard a Les Arcs, la estació d’esquí més propera a París, situada en els Alps francesos i que si jo volia, em podia portar en cotxe fins a l’hotel, vaig acceptar la seva oferta li vaig preguntar que com m’havia trobat i vam començar a parlar fins que vam arribar a l’hotel, ell s’allotjava al mateix hotel que jo, però en una habitació diferent, per tant va aparcar el cotxe i vam anar a sopar junts mentre parlàvem del que faríem dema.



L’endemà al matí quan em vaig despertar vaig tenir un mal pressentiment, com si alguna cosa dolenta estigués apunt de passar. Aquell dia m’havia llevat una mica tard, amb la intenció d’anar a visitar la torre Eiffel, un dels monuments més famosos de París i de tot França, però quan vaig sortir de l’hotel vaig veure una escena terrible, tots els carrers estaven tallats per que va nevar a la nit.



Hi havia tanta neu que no es podia obrir la porta de l’hotel i hi havia un piló de gent en el rebedor esperant a que passés un llevaneus per poder sortir, mentrestant jo, vaig anar a esmorzar uns deliciosos croissants de xocolata a la cafeteria de l’hotel, però resulta que, quan en vaig demanar, ja no en quedaven i em vaig haver de esmorzar una barra de pa Una estona més tard, quan vaig sortir de l’hotel, la majoria de la neu ja s’havia desfet, i tot estava entre congelat i moll, jo estava a l’acera del davant quan vaig relliscar i vaig caure de culs a terra, no en tenia prou amb aquesta mala sort, que a sobre quan vaig arribar a l’estació de metro vaig arribar dos minuts tard i el vaig perdre. En aquell moment se’m va acudir que el meu germà encara no havia sortit de l’hotel i podia anar amb ell a el lloc que ell volgués anar, per tant el vaig trucar i em va dir que ell anava al museu del Louvre, i que si jo hi estava interessat podia anar amb ell. Vam quedar a l’estació d’autobús, però l’autobús va tardar una hora en arribar per culpa de la nevada de la nit anterior. A Sobre d’això vam haver d’esperar que l’autobús passes per 2 parades abans que la nostra, que estava molt lluny del Louvre. Després d’una llarga estona caminant vam arribar a l’impressionant museu del Louvre un museu amb forma de triangle, que es situava en el lloc més cèntric possible de tot parís, però a l’hora d’entrar ens vam trobar que estava tancat, ja que la forta nevada de la nit anterior va fer marxar la llum a aquesta zona de parís. I al final, entre tot ja era molt tard i jo encara no havia dinat, el meu germà va marxar a l’hotel i jo em vaig quedar a fer un mig dinar mig berenar, i després vaig decidir fer una volta per parís i visitar alguns dels seus monuments.



A l’hora de tornar era de nit, una nit freda i fosca, la neu queia lentament sobre la gran ciutat mentre jo em trobava a l'estació de metro, intentant comprar un bitllet per tornar al meu hotel. Per variar, la mateixa màquina expenedora de bitllets que dies abans m’havia complicat la vida, continuava funcionant malament i jo estava començant a desesperarme quan ella va aparèixer. Era una dona jove, rossa, amb un abric de pell i una bufanda vermella que s'havia enrotllat al voltant del coll. Ella s'hi va acostar i em va preguntar si necessitava ajuda. Vaig acceptar agraït i junts vam aconseguir comprar el meu bitllet.