El matí era sec i al camp no hi quedava un sol racó on no arribessin els rajos del sol amb excepció de l'ombra que projectava l'olivera que anys enrere el pare havia plantat. Des d'allà jo contemplava tots els edificis del poble, era gairebé l'hora de dinar i sortia fum de les xemeneies. M'imaginava l'olor de sofregit que omplia cuines i menjadors dins les cases on ningú sabia res del que estava passant a la cambra fosca on era el meu germà moribund.



Tenia l'estómac buit i una sensació de mareig impedia que em mogués d'allà on era. No havia esmorzat i creia que tampoc dinaria així que amb gran esforç vaig tornar a casa per poder omplir una mica el buit. El pare continuava mastegant tabac. La mare encara prenia amb força el genoll d'en Joan. Mentre jo agafava un tros de pa dur de la cuina, ma germana va baixar per canviar l'aigua de la gibrella. Em va esbroncar, va dir que era un egoista per pensar a menjar en una situació com aquella, després em va dir que cuidés el nen mentre ella ajudava la mare. El pare havia deixat de mastegar tabac, ara es mossegava les ungles brutes amb nerviosisme. Quan vaig estar assegut al seu costat amb el nen als braços ell va entrar a dins sense dir ni un sol mot.



Mai l'havia entès jo, al pare, ni a ell ni a en Joan. Em vaig quedar sol, acompanyat només per la criatura, a qui vaig deixar a terra. En silenci dibuixava al fang amb una estaca mentre rumiava. Ma germana abans no era així, des que havia nascut l'Èric no es preocupava gens per mi, només m'esbroncava. La mare odiava l'Èric, deia que un dia un fill de puta havia embarassat la Margarida i havia fugit, jo pensava el mateix, però no ho deia, respectava a ma germana. Ella deia que el fill de puta l'estimava molt i que podrien haver estat molt feliços i que havia marxat per raons que nosaltres mai entendríem.



Els meus germans van tornar una hora després tots suats i pudents, van entrar sense dirigir-me la mirada, segur que anaven a menjar, a ells ningú els esbroncaria. Quan van ser fora altra vegada vaig sentir dir a en Miquel que en Joan havia mort. Ells van tornar a l'hort per treballar la terra. Després va sortir el pare, mastegava tabac. Ell havia trobat en Joan ferit la nit anterior, havia caigut pel turó de les mosques, jo sospitava que s'hi havia llençat.



El cos d'en Joan estava cobert per llençols, al costat hi havia la Margarida, li vaig preguntar si estava mort, i ella em va dir que això semblava, plorava, però en silenci, a mi m'agradava més així. Després vaig recordar que havia deixat el nen al jardí. Quan vaig tornar per donar l'Èric a ma germana ella ja no hi era. Vaig destapar la cara d'en Joan, en veure'l no vaig sentir tristesa, només por d'aquells ulls abandonats. Va arribar ma germana i li vaig oferir la criatura, va fer un gest que no em va agradar gens, però va agafar-la suaument, va gesticular com si volgués dir alguna cosa, però no va dir res. Sempre feia això, ella. La mare va entrar descalça a la cambra, tenia els peus negres, sanglotejava fent molt soroll, es va posar a netejar la cambra mentre el cos d'en Joan encara era estirat sobre el llit. Davant d'aquella situació tan poc còmoda, vaig tornar a fugir cap a l'olivera.



Els meus germans treballaven la terra sota un cel sense núvols. Mai havia estat útil a casa, sempre destorbava, abans la Margarida m'ajudava a destorbar i em sentia menys sol, però ara tothom treballava. A la base del tronc de l'alzina hi havia una petita pintura d'unes muntanyes nevades, l'havia trobada a l'habitació d'en Joan feia uns dies i l'havia deixada allà per inspeccionar-la sota el sol. Observant-la, desitjava poder arribar un dia a tocar neu freda, mai n'havia vist. De sobte, mon germà Esteve va fer un crit, vaig aixecar els ulls i en Miquel i l'Oriol s'estaven barallant mentre l'Esteve intentava separar-los. Eren uns animals, els meus germans. Vaig escapar corrents d'allà fins a arribar a la figuera del cabrer del poble i vaig collir unes quantes figues. La tarda anava passant mentre jo, assegut, em menjava les figues a una roca prop d'on en Joan havia caigut. Quan tornava cap a casa ja era de nit, dins totes les cases una família seia al voltant de la taula. En arribar a casa, a la taula només hi havia assegut el pare, i no menjava, només mastegava tabac. Vaig agafar un tros de llonganissa i un tros de pa mentre seia davant del pare. En acabar, vaig pujar les escales fins a la meva habitació. Dalt, el llit m'esperava.