I

Singapur. 10 dies abans de Nadal, 9:32 h

El següent paisatge que vaig contemplar va ser la desordenada habitació del meu apartament a Singapur. -Un somni...- vaig dir una vegada oberts els meus ulls. Seguidament vaig dir:

-Fa 6 mesos vivía en un meravellós paisatge de Catalunya, a prop dels Jardins de Cap Roig. Ara és una merda el haver de viure enmig de la ciutat.

Després d’haver criticat una vegada més la meva vida, em vaig dirigir a la cuina com cada matí.

Em vaig preparar unes torrades integrals acompanyat d’un suc de taronja fresca i vaig disfrutar d’aquell esmorzar mentres observava aquelles vistes més meravelloses de Singapur.

Després d’esmorzar em vaig recordar d’una cosa. -Tenc dia lliure.- Vaig dir amb veu alta i amb un somriure fals. Vaig deixar apart ses meravelloses vistes de Singapur i vaig deixar el plat de les torrades junt es got de suc de taronja i, de repent, em vaig trobar el control remot de la televisió

i automàticament me vaig posar a veure la televisió…

Kagoshima. 10 dies abans de Nadal, 10:32 h (1h més que Singapur)

-L'enyor moltíssim, Kazuo…

-Ho sé, Fumiko, jo també l’enyor molt....

-Ja han passat 14 anys desde alló...- Diu Fumiko mentres li comencen a caure les llàgrimes dels ulls.

-Fumiko, he dedicat tota sa meva vida a la investigació, tú també, i saps millor que ningú el perquè fem això.

-Si, ho sé millor que tú. I tú saps que faré el que sigui per tornar a veure-la.

Els dos s’agafen desesperadament de les mans mentres tornen a la seva oficina...

Singapur. 10 dies abans de Nadal, 10:46h

-Merda… m’estic avorrint.- Dic mentres agafo el control remot per apagar la televisió quan de repent li presto atenció a un periodista. (És sexy…) Vaig pensar en el meu cap mentres el guapo periodista xerrava d’un tema que em va arribar a les orelles.

-Avui visitarem el santuari Kibitsu-jinja, a Okayama, Japó. Aquest santuari es coneix per el famós bram d’un ogre…- Diu el periodista sexy quan la meva mare, Rosa, em va telefonar de repent. Vaig apagar la televisió i vaig agafar el mòbil per contestar-li.

La mare, quan era més jove, els seus pares eren l’única família que ella tenia en aquell moment. Desgraciadament, els seus pares van morir en un accident de cotxe a Marbella. Deu anys després va conèixer al pare en una universitat de Madrid on, quatre anys després d’haver-se conegut, es van casar a Barcelona i després d’uns anys casats, els meus pares van tenir al meu germà major, Javi, i dos anys després em van tenir a mí. Quan el pare va morir de càncer, la meva mare va haver de cuidar de nosaltres dos fins que vam arribar la universitat i avui dia viu sola a Mallorca amb el seu moix.

No sé per qué, però tota la vida de la mare em va passar pel cap solament veure el seu contacte en el mòbil. Quan vaig contestar la trucada de la mare, vaig començar a xerrar ansiosa de saber el perquè m’havia telefonat.

-Hola? Mamà? Que passa?

-Amor! Què tal estàs? Com et va a Singapur? Que hi menges bé?

-Ay, Mamà! Em va molt bé aquí i sí, estic menjant molt bé! No et preocupis d’aquestes tonteries!

-Amor, es que ja saps com em preocupo per tu i el teu germà cada dia i haver de telefonar-te a tu i al teu germà una vegada per setmana no em fa molta gràcia!

-Ay, Mamà, ja sabem lo molt que ens vols, jo també t'estimo molt.

-Ho sé. Que has xerrat ja amb el teu germà? Ara treballa a Japó de periodista i ara mateix hi surt a la televisió xerrant d’un temple d’Okayama. L’has vist?

-Ostres! He vist a un jove periodista xerrant d’un temple de Japó fa un moment! Enserio era el Javi?

-Filla, és clar! Oi com se nota que fa temps que no vos xerrau!

- Ho sento mare, ja saps com som nosaltres dos.

-Ostres, i perquè no vas a veure al teu germà a Japó? Viu a Kagoshima, al sur de Japó. Seria una sorpresa per el teu germà que el fosis a veure!

-Mamà, no diguis tonteries!

-S’hi vas, te pagaré tots els gastos mensuals d’aquest mes.

-Com t’agrada jugar amb jo…

-Una mare està sempre un pas endavant dels seus fills.