Ara ja és oficial el Toni està sortint amb la Núria. Després de molts mesos, el Toni ho ha aconseguit, i ara viuen els 2 al pis del Toni perquè la Núria s’ha venut el seu, ja que el del Toni és més gran. Tots els de la feina estan molt contents, però n’hi ha un en específic que no. El David. Està una mica gelós perquè a ell també li agradava la Núria. Però haurà d’assumir que ja no pot ser.

Última setmana de vacances

El Toni segueix la seva rutina de cada dia de vacances. Ara ja és diferent, s’ha adonat que no n’hi havia per a tant, que al final les vacances no són el més avorrit que existeix en el món. Ara és al contrari, resulta que ara voldria que fos al revés. Que tots els mesos fossin vacances i que només hagués de treballar-ne un. Però allò no es podia complir.

Avui és 29 d’agost. Sol falta tres dies perquè s’acabin les vacances. Això pensa el Toni, i clar com que viu amb la Núria, i ella té vacances al setembre, doncs li sembla injust.

Però ell deixa de banda aquest tema i aprofita per passar-ho el millor que pugui.

L'endemà

El Toni cada dia està més preocupat.

- NO TINC GANES DE TORNAR A LA FEINA!!- Diu esverat com si s’acabés el món.

- Au va.- Li diu la Núria.

En Toni, cada dia més desesperat ja no sap el que fer. Diu que està cansat de passejar sempre pels mateixos llocs, i que ja s’avorreix.

La Núria l’intenta animar, però no ho pot fer.

I l'endemà va passar absolutament el mateix.

L’últim dia

- No, no, no.- Diu el Toni. Ara sí que l’he feta bona aquesta.

En Toni busca les coses de la feina desesperadament per a demà, però resulta que no sap on ho va deixar l'última vegada que ho va veure. Li envia missatges a la Núria, però ella no la contesta perquè està comprant al supermercat, i llavors el Toni s’haurà d'esperar fins que arribi a casa.

Els minuts sembla que no passin, fins que de sobte és sent posar la clau al pany. La Núria arriba de fer la compra i el Toni va directament a ajudar-la. Mentre entren les bosses ell li pregunta si sap on té les coses de la feina, i ella li diu que les té a l’armari del fons de l’habitació. Un cop havent-ho trobat ell va fer un sospir de descans.

A la tarda, en Toni acaba de preparar el que li falta per a demà i després aprofita i descansa.

L’endemà

Avui el despertador ja ha sonat a les 7 del matí. El Toni, que ara havia perdut una mica el costum de llevar-se d’hora li ha costat despertar-se, però de seguit s’ha llevat. Esmorza, es renta les dents i marxa de casa, camí cap a la feina.

En arribar, com cada dia se sent la frase que tothom diu quan algú entra per la porta: bon dia, diuen, i el Toni amb un somriure els hi retorna resposta.

Els hi fa un breu resum de les seves vacances, als que volten per allí.

I quan és hora de marxar, el Toni mira el telèfon i veu que té un missatge de la Núria que li diu que vagi de pressa cap a casa perquè té una notícia per donar-li. El Toni surt a correcuita de la feina, va cap al cotxe i es dirigeix cap a casa on hi havia la Núria.

Un cop arribat a casa els 2 s’asseuen al sofà i la Núria li diu al Toni que està embarassada. El Toni no sap com reaccionar, està molt sorprès. Ara el Toni ja una cosa que té clara, és que li fa molta il·lusió tenir un fill.

Al cap de nou mesos…

- La Núria ja ha tingut al nen!- Li diu el Toni als seus pares. Els seus pares van de seguit cap a l’hospital per veure el seu net. En Pau.

Tothom està molt emocionat i content. Fins i tot el David, que a més a més, ara amb en Toni ja es porten molt bé.

Quan van arribar a casa, el Toni va voler enviar un missatge als seus avis, però malauradament no ho va poder fer. Ells, ho van saber, però no van arribar a ser-hi al gran dia. Ell està molt dolgut, però no hi pot fer res, i només queda continuar. Ara el que han de fer és estar molt contents amb la vida que els espera.