Una setmana després

En Toni veu que les coses no han anat canviant gaire. Durant aquesta última setmana no li ha passat res interessant, i llavors ell continua pensant que les vacances són una pèrdua de temps. Però avui té una sensació una mica estranya, com diferent de la resta de dies. Té la impressió que avui li passarà alguna cosa.

Fa un dia especialment ennuvolat, i ell ha de sortir de casa per temes varis amb el cotxe. La primera vegada que va haver de parar va ser per posar gasolina al cotxe, ja que se li estava acabant. Un cop torna a estar de camí comença a ploure, cada cop més de pressa. Tan ràpid que fins i tot pedrega. En fi, ell intenta anar amb més comte possible, però de cop és sent envestit per un altre cotxe. Bàsicament en Toni acabava de viure el seu primer accident i com que el cop no va ser especialment fluix va prendre molt mal. Van arribar les assistències mèdiques el més ràpid possible, ell no es podia moure.

Tan bon punt a l’hospital, quan ell ja és més conscient del que li acabava de passar, els metges li diuen que s’ha trencat el braç esquerre i que s’havia donat un cop al cap molt fort i que s’hauria de quedar uns dies a l’hospital. Ell els hi comença a fer preguntes als metges: I ara quant de temps m'hauré de quedar aquí? I el guix quants dies l’hauré de portar? Preguntes vàries que els metges en aquell moment no li poden donar la resposta.

Una mica més tard, estirat en un d'aquells llits de l’hospital, el Toni mira com va caient el sol per l’horitzó i pensa perquè això li ha passat amb ell i no amb una altra persona. Però aquesta pregunta mai tindrà resposta.

L'endemà

L’hospital no ha sigut tan greu com esperava. Avui mateix li han donat l’alta i ha pogut marxar cap a casa, ara que porta un front espantós i el braç embenat fins a dalt. Està molt fet pols, això que haurà de portar el guix durant quatre mesos no li ha fet el pes i ell només fa que pensar en la feina. Va fer un missatge a la feina dient el que li havia passat i els de la feina ho van entendre perfectament i li van dir que no passava res.

S’ha de prendre pastilles perquè li fa mal tot, i quasi que passa tot el dia al sofà descansant.



Molta gent li va a casa a donar-li molts ànims, però ell fa com si se l’escoltés perquè ja n’està molt tip.



Aquesta última setmana li ha passat d’allò més lenta, però ell fa el que pot per no pensar-hi. S’ha de dir que cada dia es va trobant millor, i això és un punt bastant positiu.



Al dia següent

- Ja n’hi ha prou! Ves-te'n de casa meva!- diu el Toni enfadat.



- Sol havia vingut per parlar amb tu una estona, però pel que es veu no és molt possible la veritat.- diu el David.

El David és un company de feina del Toni que també tenia vacances durant aquell mes i s’ha de dir que no tenen una molt bona relació com a companys. Ell ha anat a veure el Toni per saber com estava després d’aquell accident on va prendre tant mal. S’ha de dir que en Toni va estar una mica sorprès quan el va veure, però ell el va deixar passar i van parlar una estona sobretot el que li va passar. En Toni tip d’explicar tot el drama de l'accident, decideix canviar de tema, i ves per on, però van anar a petar al tema de la feina. Van començar parlant molt bé, però a mesura que anava avançant la conversa la cosa s’anava posant cada cop més tensa. Tant, que al final el Toni va fotre fora de casa seva al David.



Cap al vespre torna a pensar en la conversa que han tingut amb el David i pensa que s’ha passat una mica fent-lo fora de casa. El Toni li truca i arreglen les coses com a bons companys.



A la tercera setmana

Avui el Toni té un esdeveniment important. Avui té la seva primera cita amb la dona qui fa molt temps que parla. Potser les vacances l’han fet enamorar, mai se sap.

En realitat és una companya de la feina que es diu Núria i avui han decidit quedar per anar a sopar a un restaurant de bona qualitat.

El Toni no sap que posar-se, però el que té clar és que estrenarà uns pantalons de pinça negres que es va comprar per si tenia un esdeveniment especial com aquest. A la part de dalt ha decidit posar-se un polo negre i de calçat unes Nike completament blanques, i quasi sense utilitzar.



El Toni es dirigeix cap al restaurant on van a sopar i la Núria anava vestida amb un vestit negre elegant unes botes de taló altes negres i amb una bossa de mà platejada que té perles brillants.

Un cop va acabar el sopar van sortir una estona de festa i després va anar cadascú cap a casa seva.