- Mamà!! No trobe els vaquers!! - La mare que estava preparant el desdejuni la va escoltar i li va dir

- Estan en el calaix de l'armari - La família ja havia fet tots els preparatius de la mudança i hui Àngela començava el seu primer dia en el nou institut a Barcelona.

Àngela estava en el bany i tanca els ulls i es va dir a ella mateixa que podria superar qualsevol cosa i que açò seria una oportunitat per a fer de nou la seua vida. Minuts després…

En l'institut Àngela entrà per la porta prou tímida i tota la classe es girà a mirar-la, la mestra d’anglès que s’anomenava Lara, la va vore i li va dir...

- Àngela que bé que ja estàs açi passa, passa - Àngela entrà a l’aula intentant evitar mirades i la mestra la va presentar cap als alumnes.

- Està es Àngela, la vostra nova companya, espere que la tracteu per igual i que sigueu bons companys -

Àngela alça la vista mirant als que serien els seus companys i va veure al final de la classe dos xiques mirant-la una mica estrany, com despectivament, però va decidir no prestar atenció i seure al seu lloc.

Després d’unes llargues hores i eternes per a Àngela, arribà l’hora del pati i se li va acostar una xiqueta que li deien Mayte La de Piles, ja que sempre estava en una plaça que es deia Andrés piles, la xiqueta li va dir.

- Hola, eres nova no? Em dic Mayte, tu com et dius? - Àngela la mirà i al principi es quedà un poc queta, ja que li costava socialitzar però després va pensar que tenia que seguir endavant i amb un somriure li digué.

- Jo Àngela un plaer - estigueren parlant un estona i fins i tot es van fer amigues,minuts després es van acostar les dos xiquetes que li van mirar de forma despectiva a la classe, una li va dir a l'orella a l’altra alguna cosa i mirant a Àngela es van riure, Àngela que ho nota tot, va acaxar el cap i Mayte al notar este gest li fica la mà a l’ombro i li va dir.

- Tranquil·la Àngela, elles són així, és millor evitar-les, són les més populars a l’aula i si volen, poden ficar-te en contra de tots, simplement evita-les -

Àngela mirà a Mayte alguna cosa preocupada i asustada, ja que no volia problemes i no volia que ningú es clavara amb ella, però a amidada que passaven les setmanes aquestes mirades i rialles, anaren a més, ja que ja no era sols això, sinó també empentes per les escales “sense voler”, comentaris ofensius, i finalment tenia en tan sols en unes setmanes ja tenia a tota la classe burlant-se d'ella, menys Mayte que ella la defenia encara que això implicarà que també es burlaren d’ella. Àngela aplegava un dia mes a casa i cada volta en menys ganes de tornar a l’Institut, en la seua cara es veia que no estava bé, però així i tot es mantenia calla sense dir res.

- Reina que et passa? Últimament arribes amb mala cara a casa, els teus estudis estan anant a pitjor,i quasi no menges, pots parlar en la mamà, dime que et passa Àngela - Li va dir sa mare que ja s’adonava que alguna cosa no anava bé.

Àngela la mirà i es va mantindre calla, una llàgrima se asomà que ràpidament va netejar amb la mà.

- Si mamà tot bé sols son els estudis que me agobien una mica -

Sa mare va seguir insistint sense resposta alguna,Àngela puja a la seva habitació i només toca el llit es va ficar a plorar.

Al dia següent, va anar a l’Institut i la directora la va parar per a dir-li que sa mare había tocat al centre perquè estaba preocupada per ella.

- He parlat amb els alumnes de la teua aula per a saber si passava algo ahi, i me han dit tots que no, també he parlat amb el tutor de l’aula Juan i me a dit que no a notat res estrany, però que si que te veu aparta del teus companys - Va dir la directora.

Àngela li va cambiar la cara per complet, soles el fet de pensar que ara, que la directora havia parlat els seus companys, faria que es clavàren mes amb ella, ja que es pensarien que ella se havia xivat i així va ser.

Hores després les classes pasaven i tenia totes les mirades en ella i al hora del pati va anar al bany a despejar-se, però lo que no se esperaria es que la tancarien i no sols això si no que havien fet foc una paperera i la havien deixat ahi dins amb ella. Continuarà…