Quan es van despertar sentien una gran fatigai un mal de cap quesemblavaque algú les hagués picat al cap amb un martell o una pedra enorme. Quan van recobrar el sentit,es van adonar de que estaven penjades ienvoltadesper gent que no reconeixien de veureal poblei espantades, van començar a cridar presses de la por que tenien.Després d’això, els desconeguts els van dir que baixessin la veu i queper molt que cridessin ningú les escoltaria.

Presa del pànic l’Atena va serincapaç deemmudir, demanant ajuda a ningúmentre se li escapaven insults cap els quelesenvoltaven.Quan laBeaes va adonar de que els estranys ja s’estaven afartant, li va donar un cop amb el capja que era el únic mitjà que li quedava per fer-la callar, i finalment l’Atena ho va fer.

-Quèfeu al bosc dels murmuris?- va demanar una dona del grup, utilitzant una cara tanseriaqueli posaria a qualsevol els pèls de punta, i encara més en la situació en la que estaven.

-No respondrem fins que ens digueu qui sou i perquèensesteu assetjant!- vaexplicarlaBeaestranyamenttranquil·laperòamb una ràbia que se li notava al parlar.

-Nosaltres no us estem assetjant! Sou vosaltres les intruses a la nostra llar.Com és que esteu aquí i no al poble d’altius en el que viviu?

-Hem vingut aquí per voluntat pròpia, estem fugint del poble. No pretenem fer mal a ningú mentre estiguem aquí, nomésbuscàvemrefugi.-va contestar la princesa, ambla intencióde que les baixessin.

-Ara que ja sabeu la situació, voleu fer el favor de baixar-nos d’aquí?- vareclamar la Beatriu.

La que semblava ser la líder del grup va dubtar, i va convocar una reunió amb el seu grupper decidir que haurien de fer amb les actuals presoneres.

Mentre el grupdeliberava, laBeai l’Atena vanaprofitar per xiuxiuejar sobre que haurien de fer, si intentar escapar o confiar en que les deixarien lliures, però abans de que poguessin prendre la decisió,lacap del col·lectiu s’hi va apropar iamb rudesa va tallar la corda deixant que les noies caiguessin picant de cap amb el terra. Després d’això va procedir a tallar les cordes que les havien posat a les mans.

-Com us dieu cada una?- va demanar la cap.

-Jo em dic Beatriu.

-Jo Atena.

-I com et dius tu?- li va demanar l’Atena a la dirigent,vacil·lant.

-Em dic Diana, i aquests són els meus companys, portem vivint aquídes defa anys. A tots ens ha desterrat el rei per raonsabsurdes i inventades, intentant evitar que diguéssim el que havíem descobert per treballar al castell.- va explicar la Diana, semblant sincera però prudent iseriosaa la vegada.

-Nosaltres també venim del castell, hem fugit d’allà.- van dira la vegadala Beatriu i l’Atena, pensant que tenir això en comú d’alguna manera els hi seria beneficiós.

De sobte, tot el grup les va mirar amb cara estranya o sorpresa, era complicat de determinar. Però la Diana elsva mirar amb cara d’enfadada, probablement per indicar que no donessin més informació de la necessària.

El següent que va passar, va ser que dos homes del conjunt les vanagafar pels braços, prou fortament com per assegurar que no escapessin, i les van acompanyar junt amb la resta de la colla cap onells vivien.

LaBeai l’Atena estaven molt sorpreses del lloc on estaven anant, ja que cada vegada que avançaven la boira es reduïa i el paisatge es tornava més bonic i lluminós, un paisatge que mai haurien imaginat que estaria en un bosc tan tenebrós per fora.

Van arribar a on ells vivien i les van ensenyar on podrien refugiar-se, doncs pel camí les noies havien explicat tot el que havia passat al grup, i ells van tenir pietat i es van oferir a refugiar-lesdurant un temps i potser amb el temps, unir-les a la seva colla.

Quan ja havien passat algunes setmanes, les noies ja s’havien acostumat a estar allà i havien agafat prou confiança amb els que ara eren els seus companys. Havien aprés a caçar i a col·laborar peraconseguirtots els recursos necessaris, ja que al palau aconseguien les coses més fàcilment i allà no era igual.

Una tarda es van posar les dues amigues a parlar amb la Diana, i li van explicar la raó per la que havien hagut de fugir del castell i qui era realment l’Atena.Quan la Diana es vaassabentarde qui era l’Atena, va passar per un remolí d’emocions. Primer es va sorprendre, llavors es va enfadar perquè no lihaguessinditabans, després es va preocupar per que passaria si el rei se n’assabentavade que la princesa no estava morta i els trobava a tots allà, però finalment ho va acceptar.

La seva pregunta va ser

- I no hi penses fer res al respecte? Vull dir, has sigut prou tossudacom per endinsar-te amb la teva amiga a un boscon diuen que hi han bèsties perilloses i passar setmanes amb desconeguts, llavors suposo que també ets prou valenta com perenfrontar-teal rei i els seus aliats.

-A veure, - va respondre la princesa- ho vaig pensar junt amb laBeala nit quevampassar a la cova on ens veu trobar, però quan penso en unpla, sempre i trobo pegues oincògnitesque cal resoldre per dur a terme el pla.

-Si, jo també ho he estat pensant -digué laantiga criada-però em fa por el que passaria si sortís malament i el rei ho descobrís tot.

- Ei! He tingut una idea! Ja sé com podemobtenir lavenjança que tant anheleu i mereixeu, tant vosaltres comjo i la meva colla! Ja us havia dit que el rei va aconseguir desterrar-nos del regne perquèsabíemmassa no? Doncspodríem utilitzar els coneixements sobre el rei,el palau i tots els fraus que hacomésper a que tu,Atena,recuperis eltron i tots els que estem aquí siguem lliures de tornar al regne.

-Oh!Em sembla unafantàsticaidea, però l’hem de dur a terme amb molta precaució si volem que funcioni.- va exclamar, primer amb alegria però després amb certa preocupació laBea.

-Bé aquesta tarda convocarem a tot el grup i posarem en comú el que sabem,així tindrem una idea de que podem fer i començarem a detallar elplà.

Quan la Diana va diraixó, lesudesnoies van assentir amb cara de felicitat, perquè després d’un llarg temps, podrien finalmentvenjarsede la persona que tan mal les havia fet.

Aquella mateixa tarda, tothom es va poder reunir i quan les tres noies els hi van explicar el que volien fer, van haver-hi diverses reaccions. Algunagent estava feliç per poder finalment derrocar el rei, d’altres van posarcara de no tenir-ho molt clar, i de que estaven preocupats, i la resta de la gent simplement va voler col·laborar i van mostrar-se participatius.

Quan van començar a explicar el que sabien del rei, la Diana va dir que ella havia sigut una de les serventes del rei, i havia fet una mica de totperò per la despreocupació i vanitat del rei, aquest no s’havia donat ni conta de que ella existia. Així va ser com la Diana es va poderadonarde moltes de les situacions en les que el rei hi estava ficat. Una de elles va ser com el rei en comptes d’utilitzar els impostos que demanaven per suposadament ajudar el poble, ell es comprava luxes amb ells.

Setmanesdesprésvan començar a portar acau el pla. La princesa va donar-li el millor vestit que havia pogut agafar del palau abans de fugir, no era molt bonic, però era el millor que tenien.Llavors vapresentarseper a ser serventa del rei.

A mesura que passaven els dies, la Diana intentava seduir el rei, fins que finalment ell vadeclarar-se. El rei li va dir a la Diana que estava molt enamorat d’ella i que esvoldriacasar amb ella, però les seves intencions no eren les que deiai la Diana ho sabia. Dies després d’aquesta xerrada que van tenir la Diana i el rei, el rei li va explicar les seves verdaderes intencions. La dona va dir que li semblava bé, però només després de casar-se, i el reiva dir que llavors es casarien quan abans millor, i va considerar aquesta frase una proposta de matrimoni, a la que la Diana va dir que si, per seguir amb el pla.

Durant els següents dies, es van començar aestendrerumors pel poble de coses que havia fet el rei, les quals tot i que eren certes, el rei va negar. Així el poble va anar agafant odi al rei, i el seu poder va anar esvaint-se poc a poc.

El dia de la boda, casi ni la meitat del poble va acudir, la majoria dels invitats eren el grup de l’Atena, laBeai la Diana però el rei, que només pensavaen el que passaria a la nit de bodes, no es va adonar.Quan la nit va arribar, després d’aquella luxosa celebració feta amb tantes presses, el rei i la Diana van anar a l’habitació.

El rei volia anar al llit directament, però la Diana va proposar que anessin amb calma, i el rei va estar d’acord, ja que faria el que fos falta per fer el que ell volia. Lafutura reinaDiana, va demanar un vi a les serventes, és a dir dues dones de la colla del bosc dels murmuris. Aquest vi portavatoffana,un veríque les noies havien estat fabricantdesde feia dies perquètot anés perfecte. Abans de consumar, es van posar a beure, el rei es va desmallar als pocs minuts, pel que tampoc van arribar a fer res, i després va morir.

La Diana va falsificar l’escena perquè semblés que havien consumat i ningú sospités que havien matat el rei.

El matí següent, unadonzellava arribar a l’habitació i cridant va despertar a la Diana, que fingint va fer un crit d’espant.

Al ser ella l’única persona al càrrec que quedava se la va anomenar reina, la qual cosa els hi semblava bé a tothom, les noies havien vist les seves actituds innates de líder i van estar d’acord junt amb el grup de que la monarca havia de ser ella.

I així es com van venjar-se.

FI.