L’emperador Constantídona l’ordre dematara la fillamentre ella dorm. La millor amiga de la filla,la serventa Beatriz, escoltael pla de l’emperador i s’afanya a explicar-ho a lanoia.
Quan la mossa li explicales intencions de l’emperadora l’Atena, ella passa per un tsunami d’emocions, primer angoixa, després ràbia, nervis i finalment por, una por que l’obligarà a fugir del seu propi regne, el regne que ella estava destinada a governar.
Amb presses, ella i la Beatriz preparen un pla per escapar i marxar les dues, ja que la Beatriz no es pensava separar de la seva millor amiga, a la qual havia arribat a considerar germana.
El seu propòsitd’escapar consistia enel fetquel’Atenali comentésa la superior dela seva amiga que siper undiadesitjariadormir en la seva alcova, mentre l’adulavaamb falsos afalacsexpressant-li la seva gratitud pel seu dur treball i gran esforç. La superior va acceptar pensant queels seus afalacs eren sincers.
D’aquesta manera, quan els escuders arribessin a l’habitació on lacapes troba, noserien capaços dedistingir que no era la princesa,executantaixí a lasuperior en comptes de la princesa.
Aprofitant que els escuders estaven distrets, i que pensaven que ja havien complert la seva feina, l’Atena i la Beatrizvan escapar dirigint-se cap al boscdels murmuris,del qual havien estat advertides de no apropar-se,ja que la gent del regne tenia la creença queper aquell bosc hi romanencriatures que el temps havia oblidat.Aquesta era una històriaa la qualelles no atorgaven crèdit, de moment.
Quanvan advertir el bosc a poca distància d’on elles estaven,la por les volia fer retrocedir i allunyar-se'n d’aquell tenebrós bosc, cobert en enfiladisses, boira i sorolls que et posaven la pell de gallina tot i que no sonessin a res antinatural.Finalment, elles van ser més fortes queel seu temor i hi van entrar.
Avançant lentament, es van endinsaren la foscor d’aquell lloc amb aparença encantada.Quan ja estaven tan cansades que semblava quepoguessin escoltar els seus ulls reclamant descans, van albirar una covatapada amb un vel d’enfiladisses.
Pensant que degut al llarg vel que es posava sobre la pedra de la cova, no estaria ocupada més que per unes quantes criaturetes, van decidir entrar.
Van avançar fins trobar un racó de la cova on podriendormirgràciesa l’acumulacióde fulles ques’hi trobava.Van trigar pràcticament res en dormir-sea causade l’extrem cansamentcausat per l’atrafegatdia que havien passat.
Tot i que estava extremadament cansada, l’Atena no podia dormir pensant en si les descobririen, i en com havia arribat a aquest punt d’haverde fugir per sobreviure, però sobretot pensava en com tornar el mal rebut.
Després d’una estona, la Beatriz es va despertari li va explicar a l’Atena que no aconseguiareposar. Però ho va dir amb un toque l’Atena ja coneixia, el mateixtoque posava inconscientment sempre que estava preocupada.
La princesa li demana a la seva amiga queera el que la deixava sense descans. Aquesta,primer va dir que no li passava res però quan l’Atena va insistir, lanoia li va explicar que li feia pena haver marxat i deixat a totes les seves companyes que treballaven tantdur com ella. L’Atena estava confusa, ja queella pensava que el que volia la seva amiga era fugir i ja, però després va entendre el que sentia l’amiga.Pensar que has estat amb un grup de dones col·laborant durant casi tota la teva vida i després deixar-les hade ser dur - pensava la princesa.
Et comprencBea, et prometo que intentaré ajudar a tota aquesta gent que no rep ni la recompensa ni el reconeixement que mereixen, i seran lliures- va afirmar l’Atena.
Després d’això es van quedar molt més tranquil·les a pesar de la incomoditat que sentien per dormir en el terra fred d’una cova.Finalment, vancedir al repòs de la nit i...
