Les meves paraules semblaven que el van sorprendre.



-Si tornes no hi haurà marxa enrere- va diure convençut- el teu pare no et perdonarà.



-Prefereixo morir lluitant pel que vull que viure a canvi d’estar callada.



-Ell va apartar la mirada i va sospirar profundament, com si ja sàpigues que no volia canviar d'opinió.



-Si aquesta és la teva decisió la respectaré, jo no t'abandonaré- va dir finalment-. Passi el que passi estaré amb tu.



-Hem de pensar com ens enfrontarem, i reunir a un equip que ens ajudi en aquesta missió i… -vaig aturar-me després de sentir un fort cop- que ha sigut això -vaig dir espantada



Vaig agafar un tros de fusta com si fos una espada i vam anar a revisar qui o que hi havia.



-Hola?, hi ha algú amb nosaltres?- va dir ell



Ningú va respondre



Vam revisar per l’interior de la casa, dormitoris, a la cuina, al bany, però no hi havia rastre de cap individu, no va ser fins que vam sortir a fora i ens vam adonar qui hi havia.



-AIII!! Quin mal- va diure l'estrany-el meu cul!- Va dir adolorit



-Qui ets tú, i que fas aquí, no ens estaràs buscant, oi? D’on vens?- vaig dir jo.



-No, qui sou vosaltres i que feu en la meva casa?



-Casa teva? - va dir ell intentant aguantar-se el riure- pensàvem que estava abandonada- va intentar dissimular.



-Com que abandonada, si està en perfectes condicions i… espera- va aturar-se -la teva cara m'és familiar- va arrufar el nas.



-Em jo no… crec que estàs equivocat- vaig dir nerviosa.



-Tu ets la comtessa, oi?



-Qui t’ho ha dit, com ho saps!?



-Tranquils, tranquils, no soc un escuder que ha enviat el teu pare, soc el seu major enemic.



- Ens vam mirar sorprès- sense saber què dir.



-Ja me assabentat del que ha passat, -va diu re seriós- si voleu puc ajudar-vos.



-Espera, com que el major enemic del meu pare, com et dius, de què el coneixes… -Vaig dir nerviosa.



-És una història molt llarga, tot va començar l’estiu passat quan em vaig enamorar d’una jove dona, de cabells rossos i ulls blaus cel, ella es deia Elsa i…



-com la meva germana! -El vaig interrompre



-Així és, la teva germana



En aquell instant se’m va glaçar la pell no m’ho podia creure.



-Sempre quedàvem per ver-nos però d'amagat, i jo no entenia el perquè, quan li deia de dinar amb la seva família ella em posava excuses i actuava molt nerviosa, com si no volgués que m’assabentés d’alguna cosa, no va ser fins que ens van pillar als dos agafats de la mà quan vaig assabentar-me del que passava, ella era la filla de l’emperador. -va agafar aire i va prosseguir a parlar- El seu pare la va castigar, a mi em van amenaçar de mort com em torni a apropar a ella -va abaixar la mirada.-per a ells, els camperols som merda i cap monarca voldria que la seva privilegiada filla sortís amb un de nosaltres.-Va dir amb pena.-Per cert, em dic Àdam.





-Com no m'he adonat d’això abans, la meva germana no en va dir res! -de sobte vaig pensar que potser ho hagi fet per venjança, pot ser que hagi volgut arruïnar-me allò que ella no va poder aconseguir, sortir amb la persona que volgués sense impediments, només de pensar-ho se’m va remoure l'estómac.



-Hem d’actuar ràpidament i encara que soni hipòcrita, hem d'ajudar a la meva germana.







-Però tu estàs boja! Saps el que estàs dient,-va dir el meu estimat enfadat- ella és qui li ha dit al teu pare sobre el nostre amor.







-No ho sé si ho va fer per venjança o per por del que pot passar, però jo no puc quedar-me de braços plegats- vaig insistir, el cor em bategava amb força-. Si no actuen ara no tindrem un altre.







El meu estimat en va mirar amb por i amb dubte.



-I si ens atrapen?- va preguntar, la veu li tremolava.-Que passarà amb nosaltres?







-No ho sé, però no puc deixar anar aquesta oportunitat, la meva germana em necessita, i més que mai, li ensenyarem que ningú té el dret d'escollir a qui estimem.-Vaig dir decidida-. Hem que pensar com i amb qui ho farem-







- Amb com i qui ho farem.- Va pensar el meu estimat. Ha de ser algú que estigui totalment en contra del rei i que faria el que fos per putejar-lo…







- Doncs jo conec a un grup de persones disposades allò-.Va dir convençut.