CAPÍTOL 2: En progrés.



En Marc es desperta molt ansiós, perquè sap que ha somiat alguna cosa, però no recorda ben bé el somni. No hi pensa més i baixa a esmorzar. A la cuina hi ha la seva mare preparant una torrada de pernil i un cafè. En veure-la, el Marc es sorprèn i li pregunta per què avui ha decidit quedar-se a casa. Ella li respon que fa uns dies que nota que no està massa bé i que vol parlar amb ell. El Marc li diu que no s’amoïni, que no és un tema important i que se’n vagi a treballar. La mare li diu que no el vol veure així i exigeix que li expliqui. Després de molt insistir, el seu fill li explica que ha arribat a la conclusió que des que es pren les pastilles per la intolerància, es sent més desanimat i cansat. Ella li diu que si tant li preocupa, podien tornar a anar el metge, però que intenti animar-se i anar a la universitat, ja que no es pot quedar tot el dia a casa. A més a més, ara venen setmanes d'exàmens i si no aprova no podrà matricular-se el quadrimestre que ve.



A l’hora de dinar, arriba a casa. La seva mare ha preparat el seu menjar preferit, vedella amb bolets, i l’està esperant per començar a dinar. Mentre gaudeixen del menjar, el Marc, molt il·lusionat li explica que, sempre que estan al tren amb el Toni, el seu millor amic, veuen a una noia que va a la mateixa universitat que ells i, sovint, està sola. Aquell matí s’atreveixen a parlar amb ella i la conviden a anar amb ells. Ella accepta i es presenten. — em dic Tiana, encantada — va respondre amb una veu molt dolça i calmada. El Toni i jo ens presentem i comencem a tenir una conversa molt agradable. Quan arribem a la universitat, cada un va a la seva classe, però quedem que a l’hora de tornar, anirem junts. Amb el trajecte de tornada ella ens ha comentat que ha arribat fa poc i que no té gaire amics, així que li hem dit que a partir d’ara pot venir amb nosaltres. La mare en sentir el que li està explicant, es queda una mica sorpresa, puix que el Marc no acostuma a ser una persona gaire amable ni comprensiva amb els altres, pensa que és com si avui, de sobte, hagués canviat en aquest aspecte. Ella no li comenta el que ha pensat i li diu que està molt contenta que faci nous amics.



Després de dinar, el Marc, tranquil i satisfet de com li havia anat el dia, va a la seva habitació. Decideix que farà tota la feina de la universitat i que, quan acabi, mirarà una altra pel·lícula d’aquelles que li agradaven tant quan era petit, perquè ahir es va sentir molt bé després de mirar Monstres S.A. Mira la pel·lícula Cars. Després es queda pensant amb el que li han dit a classe d’anglès; haurà de fer una presentació en grup. El Marc no sap si fer-la amb el seu amic Toni, perquè sempre posa excuses per no fer la seva part i ho acaba fent tot el Marc a últim moment, a correcuita. Per això està tan angoixat perquè no vol que li torni ha passar, però, alhora,no vol enfadar-se ni fer sentir malament el seu amic. Finalment, tot i que sap que ho acabarà havent de fer pràcticament tot ell, es sent malament per no voler anar amb el seu amic i proposa el Toni d’anar junts perquè no es quedi sol.



El treball que han demanat que facin és bastant lliure, les úniques condicions són que ha de ser en grup i, òbviament, en anglès. Ell ha estat tot el dia donant-hi voltes, però, finalment decideix fer la presentació sobre el benestar de la salut mental tant com físic, ha pensat que aquest pot ser un bon tema, ja que el Toni fa esport i és un tema que li pot interessar, i a veure si d’aquesta manera s'implica una mica més.



El dia de la presentació el Marc està molt cansat, perquè ha passat gairebé tota la nit acabant la presentació i practicant el que havia de dir. Tot i això, els surt molt bé i, fins i tot, la profesora els ha dit que els posarà un comentari positiu perquè les famílies ho sàpiguen.



El Marc tot content per l'èxit que han tingut, arriba a casa famèlic. La seva mare l’està esperant per dinar, com cada dia. Mentre estan dinant, la mare li treu el tema de la presentació i li comenta que li ha sorprès, puix que mai li han posat un comentari com aquest i el felicita perquè veu que està millorant a nivell social. Després d’escoltar les paraules de la seva mare, ell es queda reflexiu i pensa que realment és com si hagués canviat, ja que un altre cop potser hagués fet el treball amb menys ganes perquè ho hagués donat per perdut si el Toni no hi col·labora, però en canvi ha tingut paciència, l’ha ajudat i els ha sortit molt bé. Amb això el Marc fa la reflexió que les coses ens afecten d’una manera o d’una altra, segons com ens les agafem, i que és molt millor ajudar als amics que ho necessiten, perquè no sempre l’important és tenir l'èxit un mateix, sinó saber ajudar els altres i obtenir-lo des de l'empatia i l’amistat.