Al cap de cinc minuts, el metge crida el seu nom i el convida a entrar. El metge li pregunta què li passa, el Marc li explica secament que li fa molt mal la panxa, està molt cansat últimament i, que certs aliments se li posen malament. El metge li dona hora perquè al cap d'una setmana torni a fer-se les proves d'intolerància. Al marxar no s'acomiada i el doctor es queda sorprès. El Marc mai ha sigut un nen de moltes paraules, més aviat sempre ha sigut molt sec, despreocupat i estúpid amb la gent. A més, des de sempre ha sigut molt vergonyós i, això fa que sigui reservat i no mostri les seves emocions, d'aquesta manera, molta gent interpreta la seva timidesa amb ser maleducat, i s'hi ha acabat convertint-hi una mica.

Al cap d'una setmana, el Marc torna al centre mèdic i les proves d'intolerància a la lactosa surten positives. Per això, el metge li recepta unes pastilles per a quan es vulgui menjar o prendre alguna cosa que porti lactosa.

Quan surt de la consulta, se'n va directament a la farmàcia a comprar les pastilles. Com que no ha anat a la universitat, passa una tarda molt tranquil·la, avançant feina i descansant.

L'endemà, quan es lleva, com que es vol prendre un got de llet per esmorzar, es pren una pastilla i esmorza. Després, se'n va a la universitat, cada dia queda amb el seu millor amic, Toni, per agafar el tren de les 8:30 i arriben a les 9:00. El Toni ha sigut sempre el seu millor amic, des de petits anaven junts a l'escola bressol, i fins ara que encara són amics. A part d'ell, el Marc no té gaires més amics, per això no té a ningú més amb qui quedar a les tardes.

El Marc ha decidit fer la carrera d'enginyeria de telecomunicacions audiovisuals. Fa uns dies que està estressat perquè té molts exàmens i el primer any d'aquesta carrera és el més complicat.

Són les 12:00 i ja comença a estar cansat, però curiosament avui ho està més que normalment. Se li comencen a tancar els ulls i sent que ja no té forces per fer res més. Decideix marxar cap a casa.

Mentre se'n va cap a casa es posa a pensar en aquells dies de quan era petit i estava malalt, anava a casa dels seus avis, li encantava, sempre li feien un caldo ben calent i es posava a veure pel·lícules de dibuixos animats. Ell sempre mirava les pel·lícules de Disney, les de Pixar eren les seves preferides, és a dir, Cars, Toy Story, Buscant en Nemo, Els Increïbles, Coco, Ratatouille, Del revés, etc. Tot i així, encara en mira una constantment perquè és la seva pel·lícula preferida, Monstres S.A..

Torna de les classes amb el tren de les 12:30 i arriba a casa a les 13:00. Només obrir la porta cau rendit al sofà i s'adorm.

Tres hores més tard, es desperta desubicat. Està molt marejat i es continua trobant malament, es prepara una sopeta, com la que li feien els seus avis de petit quan no es trobava bé. Aquesta situació li porta tants bons records que decideix posar-se la seva pel·lícula preferida. Un cop acabada, se'n va a dormir directament.

El dia següent li sona l'alarma a l'hora de sempre, però no troba les forces per sortir del llit. A més el dia està gris i té pinta que plourà. Per això decideix quedar-se a casa, ja que pensa que ha agafat un refredat o algun virus.

Quan per fi aconsegueix llevar-se, baixa a la cuina a preparar-se l'esmorzar. Juntament amb una torrada de mantega i melmelada i un got de llet calenta, es pren la pastilla que li van receptar.

Com que no va a la universitat, decideix avançar una mica de feina i posar-se el dia.

Però a mig matí es torna a trobar molt cansat i fatigat, i és estrany, puix que no ha fet cap esforç en tot el que porta de matí. Intenta aguantar una mica, però de seguida comença a notar que se li tanquen els ulls i que no pot més, per això decideix estirar-se una estona el sofà.