CAPÍTOL 2: EL MOMENT ESPERAT
Finalment, després d’unes quantes hores van arribar al destí final, on allà gaudirien d’unes vacances al Carib. Quan van trepitjar terra, a la cara d’en Toni es va dibuixar un somriure d’orella a orella, la qual els seus companys mai no havien vist. En Toni estava molt content en arribar perquè feia temps que no trepitjava un altre lloc que no fos el seu poble i la feina.
El Toni havia confirmat que no passava res si hi viatjava i que tot aquell mal rotllo que havia passat feia temps que s’havia acabat, però ell encara no sabia el que estava per arribar. No volia esperar més per veure noves coses i passejar per les platges tan boniques que havia vist per les xarxes socials. Després d’agafar les maletes i passar per les àrees de control. Finalment, van sortir de l’aeroport, van agafar un taxi fins a una casa de platja que havien llogat i van deixar allà tota la roba. En arribar-hi, en Toni es va quedar perplex mirant com de precioses eren les habitacions de l'hotel de 5 estrelles. Estaven totes les habitacions decorades amb preciosos dibuixos d'animals marins. La cabanya era molt gran: hi havia 3 dormitoris matrimonials i un sofà-llit. Es van repartir les habitacions i, una estona més tard, van preparar l'esmorzar. Van començar a xerrar de tot el que farien i es van organitzar, així que, en acabar, en Toni va anar a dormir una miqueta, ja que s’havia llevat a la matinada. En arribar les 5 de la tarda, es va despertar molt feliç i va anar a veure els seus amics., Van proposar l'endemà anar a la cova molt antiga que es trobava no gaire lluny de les cabanyes on hi havia una preciosa cala. Tots van assentir, ja que creien que era una idea brillant, però allò que no sabien era tot el que passaria l'endemà, especialment per al Toni. Tot seguit, van sortir a prendre un aire fresc tropical i van inspeccionar una miqueta la zona.
Ja eren les 9 de l'endemà i estaven tots drets ben preparats per anar a la cova que en Toni havia vist per internet, però no es va informar prou d’aquella cova tan misteriosa. Van agafar l'esmorzar van empacar tot l'essencial i es van dirigir cap a la cova que estava prou lluny de l'hotel i estava retirada de la població. Després del llarg recorregut a peu, van poder observar unes vistes espectaculars i úniques. La cova tenia una entrada amagada però ben gran. En Toni va fer salts d’alegria en veure-la. Havia esperat tant aquell moment, però a causa de les seves fòbies mai l’havia pogut anar a veure. Van acordar qui seria el primer a entrar, en Toni es va oferir com a voluntari, però els seus amics li van recomanar que no entrés ell primer, ja que havien pressentit coses estranyes en ell. En Toni no va fer cas i als seus companys els va semblar molt estrany, pel fet que mai havia estat tan content com aquell dia. Un membre del grup, que es deia David es va negar a estar ell primer, perquè li feia por i pressentia que passaria alguna cosa dolenta, però finalment, sense més remei va entrar amb ells.
El Toni que anava primer se'n va enfonsar cap a dins, però no se'n va adonar i en Toni i els altres amics van trepitjar unes sorres movedisses, tots es van alertar, ja que molt perillós, ja que es trobaven en un lloc incomunicat per demanar ajuda. En Toni i 3 amics més es van quedar paralitzats al veure que no podien sortir d’allà, perquè com més es movien més s’enfonsaven. Els altres amics van poder sortir i van anar a demanar ajuda mentre que en Toni, en David i el Pau es van quedar dins la cova. De cop i volta en Pau i en David van poder sortir perquè les sorres movedisses s’ho havien permès, però en Toni continuava
igual. Ell es va quedar sol i va començar a notar-se com les pors i traumes del passat començaven a estar presents en ell…
Es va quedar sol, sense menjar, sense llum, sense el kit de primers auxilis això vol dir que res bo estaria per passar…