Anna K. (Martí Rosselló)

Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any. Aquesta era la seva veritable creu, imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.



CAPÍTOL 1 AGAFEM VACANCES

El dia 21 de juny del 2025, l’empresa del Toni li va donar dos mesos de vacances perquè ell pogués descansar de tota la feina que havia tingut durant aquell any. Però no semblava molt content... En Toni va agafar les vacances, millor dit: els dies de l'infern per a ell. Justament a tots els seus amics els van donar les vacances com a ell, i estaven desitjant agafar-les per poder descansar durant uns mesos després de tanta feina.

Tots van fer una quedada a la plaça del seu poble, ja que era un dia molt assolellat perfecte per sortir a prendre l’aire, a la qual suposadament en Toni no havia pogut assistir per un motiu desconegut.

Van estar parlant de poder fer una escapada tot el grup durant el mes d’agost, unes tres setmanes, però encara no ho podien decidir, perquè necessitaven l’opinió d’en Toni.

Els amics es veuen molt entusiasmats, ja que per primera vegada podrien fer un viatge tots junts, pel fet que l'última vegada que en Toni va tenir vacances va ser a l’estiu del 2022 i fins aquell any no va voler fer-ne més.



Seguidament, quan va baixar el sol van marxar i només arribar a casa van deixar un missatge al grup que estaven tots els amics. En aquest missatge van estar comentant-li allò que havien parlat del viatge, per veure si el Toni pogués confirmar les vacances. Mentrestant, en Toni estava a casa seva. Només pensava en aquella sortida amb els amics. Al Toni hi havia alguna cosa que no li deixava anar: una tremolor li passava pel cap des de l’estiu del 2022. De vegades, intentava fer un pas endavant i deixar les coses i els traumes endarrere i enfocar-se en el futur. Però aquell passat l'havia afectat molt.

Simplement, volia començar una nova vida i no només estar al treball enfocat, pensant i pensant, ja que l’única manera que ell estigués distret i sense pensar, era a la feina. Però volia posar fi a aquesta història i començar una nova etapa, en la qual pogués reconstruir el seu personatge i deixar endarrere les dolentes vibres que hi havia a la seva vida durant els darrers tres anys seguits.

Aquells 10 minuts el Toni els va passar com una tortura, però finalment va acceptar i va intentar començar una nova vida. Els amics es van alegrar moltíssim perquè pensaven que no acceptaria la proposta. Però, finalment, van pensar que el Toni havia començat a confiar. Tot i que, els amics no sabien res del que li podia succeir al Toni, però en aquest viatge començarien a veure coses estranyes i començar a sospitar d’ell…

…



Ja era 22 de juny. Van quedar per parlar del viatge, ja que hi havia moltes coses pendents per aclarir. A més a més, volien celebrar que el Toni finalment havia acceptat, pel fet que per a ells era una cosa ben estranya. Havien dit de quedar un altre cop a la plaça del poble, que era el lloc més a prop. Però per un motiu molt estrany no va voler-hi anar… És per això que es van veure al centre comercial. Quan finalment ja estaven tots junts van portar unes tapes per menjar i van començar a parlar del tema. El Toni es veia una miqueta més confiat però a la vegada estrany, confús, desubicat. Ell semblava tranquil, però la seva cara expressava una por interna que no deixava ser feliç.

El cap del Toni deia que havia d'obrir-se amb els seus amics i contar-li els seus problemes, però el seu cor li deia que si expressava els seus sentiments podrien deixar-lo sol o jutjar-lo.

Però sense més remei va pensar que tot passaria. Llavors, va començar a preparar les coses pel viatge, ja que havia de sortir a les 4:30 h del matí cap a l’aeroport. Volia portar tot l'imprescindible, pel fet que no es volia oblidar de res i, a més, havia d'estar preparat per tot que el pogués passar, perquè se n'anaven aproximadament tres setmanes molt lluny. Tenia molts records dolents… per això va agafar el kit de primeres ajudes.

Cada vegada s’apropava més el moment, però eren del 12:00 am i en Toni continuava donant-li voltes al seu passat i tenia por que aquell malson pogués tornar a passar i, a més, lluny del seu país i del seu territori, a banda que les dates eren les mateixes.

Tres hores més tard, va sonar l'alarma, aquella que en lloc de ser de nervis pel viatge i il·lusió per al Toni era recordar de cop tot això que va passar, enlloc els seus amics estaven molt contents per poder gaudir d'unes vacances tot el grup al destí que sempre havien somiat i parlat tant.

Sense donar-li més voltes, va agafar la maleta i se’n va anar cap a l’aeroport, va venir a buscar-lo el seu amic en Carles a la porta de casa seva. Es van saludar i en Carles va ajudar en Toni a posar les maletes en maleter. Quan van acabar, van entrar al cotxe i van marxar rumb cap a l'aeroport. Trigarien uns quinze minuts a arribar. Els nervis d’en Toni van començar a disminuir, pensava en els bons moments que passarien en el viatge deixant tot el seu passat. En arribar, es van trobar amb tots els altres companys. Es van saludar entre tots i van entrar cap a l'aeroport. Van facturar les maletes i els van donar els tiquets d’embarcament. Aleshores, van buscar la seva porta d'embarcament i van esperar a les cadires del costat. Va arribar l’hora van anar a la porta on entrarien a l’avió, es van identificar i van entrar-hi. Després de 10 minuts, l'avió va començar a moure’s i va prendre el vol. En Toni va sentir pessigolles a la panxa, ja que feia temps que no viatjava en un avió.