Vuit del matí, el cel fosc, encara no havia sortit el sol. Després d’una nit en la qual el Toni no havia dormit molt, començava el viatge. Ell va arribar a casa de la família. El Martí li va obrir la porta, il·lusionat pel viatge. La família estava acabant de preparar les coses.



—Has arribat abans de temps —va dir la Marta sorpresa.

—Sí. No he dormit molt, i he pensat que podria venir a ajudar-vos i acabar de preparar-ho tot —va respondre el Toni.

—Bé, doncs passa i ajuda'm a rentar aquests plats.

—Quines són les condicions que em posaràs pel viatge —preguntava el Toni intrigat.

—Ja les veuràs durant el viatge —responia la Marta.

—Toni! Toni! Vine, vine, que t'ensenyaré el que m'emportaré pel viatge —cridava el Martí Il·lusionat.

—Ves, ves. Però ràpid, eh!

—Sí, sí.



El Martí li va ensenyar la seva motxilla on portava una pilota de futbol i un altre de bàsquet, roba, diverses joguines i també, portava unes xapes, i això li va recordar al Toni quan ell era petit i jugava amb els seus amics. Les xapes li van recordar quan el seu avi li va ensenyar a jugar i passaven les tardes junts, després de sortir de les classes.



Durant un estiu, el petit Toni li va ensenyar a jugar als seus cosins i amics, i va fartar-se a jugar. Per ell, les xapes només eren bons records, i per això va voler ensenyar al Martí a jugar.



El joc consistia a llençar una pedra i fer-li un cop a una xapa amb el dit del mig per apropar-la el màxim possible a la pedra. Com una mena de petanca. Al Martí, li va agradar molt el joc i es van quedar jugant una estona. Al cap d’uns minuts, va entrar el Jan a l’habitació per jugar amb ells. Uns minuts després, va entrar el seu pare. Des de l’habitació, s’escoltava un veu cridant. Era la Marta que els buscava per tota la casa perquè era l’hora de marxar.



—Nois, què feu aquí tots amagats? —va dir la Marta.

—Mira, mama, mira. El Toni ens ha ensenyat un joc molt divertit —va respondre el Martí.

—Marta, aquest home és una meravella, ens ho passarem bé aquest estiu —va afegir el Sergi.

—Me n'alegro. Però ara és l’hora de marxar —va dir la Marta excitada.



La família i el Toni van marxar. El germà gran va ensenyar l’autocaravana al Toni. Era un vehicle llarg. Al davant tenia dos seients negre i darrere, una cuina petita amb dos fogons per cuinar. Els seients es giraven cap al darrere on hi havia una tauleta per menjar o jugar a les cartes, encara que la família solia passar més temps a fora. Al costat de la taula, se situava un sofà de color gris. El sofà es convertia en un llit i és on dormiria el Toni els pròxims dies. Davant del sofà, estava el lavabo. Un lavabo petit amb una dutxeta, un vàter i una pica. Al final de l’autocaravana, hi havia un llit doble i una petita escala que pujava a un altre llit, també doble. Sota els dos llits hi havia un traster bastant gran on guardaven pilotes, les raquetes de tenis i de pàdel, i moltes altres coses per entretenir-se. El traster era tan gran que no sabien tot el que l'hi cabia a dins.



El pare de la família va ajudar el Toni a ordenar les seves coses a un armari a sobre del sofà. Es van posar els cinturons i va començar el viatge. Abans d'arribar a Noruega, havien de passar per uns quants països.



El primer, França. Abans d’arribar a un restaurant per dinar, van passar per un riu. El Toni va recordar-se d’una excursió que fa fer amb l’escola. Quan ell era petit, un cop a l’any la seva escola anava d'excursió a un riu a prop del seu poble. Passaven el dia banyant-se i jugant a pilota. Un any, quan ell estava a cinquè de primària, va margar-se darrere una pedra per fer-se petons, amb la noia que li agradava. Ara ella és professora a la mateixa escola on van estudiar. Recorda aquell dia com un dia molt feliç i pel petit Toni un dels millors dies de la seva vida.



En arribar a la ciutat de Toulouse, van parar a un restaurant per sopar. El restaurant era molt modern. Les parets estaven cobertes de taulells blancs amb detalls grisos. Del sostre, penjaven llums agafades que se sostenien amb cordes llargues. El Sergi era tan alt que quasi les podia tocar amb el cap. Hi havia una barra que donava a la cuina on podien seure i veure com es cuinava el menjar.



Encara que no era obligatori seure allà, la família va seure a una de les taules que estaven situades al mig de la sala principal del restaurant. Les taules estaven fetes amb un marbre semblant al blanc dels taulells, però, en aquest cas, els detalls eren blancs. El menjar es demanava per unes tauletes que portaven els cambrers i s’entregava en unes bases que giraven. Els cambrers posaven els plats al centre de la taula i la base girava. D’aquesta manera, tots els que seien a taula podien agafar de tots els plats. D'entrants van demanar ous farcits de musclos i tonyina, foie gras i ratatouille.



—Què et semblen els ous, Toni? —va preguntar la Marta.

—Estan boníssims, gràcies per deixar-me venir a vosaltres, Marta —va respondre el Toni.

—Toni, què feies abans de venir amb nosaltres? —va preguntar el Jan.

—Doncs, jo treballava a una empresa de gestions. De dilluns a divendres i des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda. Només temia un mes de vacances. Així he estat durant molts anys, fins aquest.

—I per què viatjar amb nosaltres?

—Jo no tenia pensat viatjar amb ningú, però al veure la vostra autocaravana em va agradar molt i parlant amb el teu pare se’m va ocórrer.

—Jo al principi pensava que estaven bojos, fill —deia la mare— però amb les hores el Toni m’ha convençut.



Parlant i parlant, es van acabar els entrants i van arribar els plats principals. El Jan s’havia demanat un plat típic francès, una sopa de ceba. El seu germà petit, un bon plat de macarrons amb tomàquet i carn, el seu plat preferit. La Marta i el Sergi van compartir una truita i el Toni es va menjar una carn a la brasa.



De postres, tots van demanar creps. El Toni amb xocolata i maduixes, igual que la Marta, el Sergi amb melmelada de préssec i el Jan i el Martí amb xocolata i plàtan. Com era el primer sopar tots junts, el Toni va decidir convidar-los a tots. Després de pagar, van tornar tots a l’autocaravana. Van estar una estona jugant a les cartes i després se’n van anar tots a dormir.