ANNA K.,MARTÍ ROSSELLÓ



Capítol I

Un viatge, una nova oportunitat

Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any. Aquesta era la seva veritable creu, l’imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secrets i cruels.



Per aquest mateix, motiu, en Toni va decidir oblidar-se de tot i convertir aquella tortura en el millor mes de tota la seva vida. El Toni es trobava a casa seva, una casa petita i antiga, de dues habitacions estretes, hi cabia un llit i poca cosa més. La cuina era plena d’armaris amb portes de fustes antigues i, pràcticament, totes sense un mànec amb el qual obrir-les. A dins dels armaris, hi havia la resta del menjar que va comprar una tarda, mogut per la fam, i que mai es va acabar. Davant la cuina, hi havia un sofà i una petita televisió de feia anys, que va heretar del seu pare. Això era el seu menjador, res més. Va decidir canviar aquell ambient on vivia, va comprar pintures i un pinzell, i va pintar tota la casa. Després, va llençar aquell sofà destrossat i antic i amb unes fustes, que va trobar al carrer, va muntar una espècie de cadira on podia estirar-se i descansar.

Netejant la seva habitació va trobar una llista que va fer ell quan era petit. La llista, constava de deu somnis que ell tenia i volia complir abans de fer-se gran. Li va cridar l’atenció un que deia que volia viatjar per tot el món amb una autocaravana. Va pensar en la manera de fer aquell somni realitat. Se li va ocórrer llogar casa seva i, d’aquesta manera, podria guanyar diners mentre feia voltes pel món. Per llogar-la, abans havia de buscar una immobiliària, va anar-hi diverses, però, en veure la casa, totes es van negar a llogar-la. Li van dir que era molt antiga, que no tenia prou espai, que el llit no era gaire estable i mil i una excuses més. Llavors, ell va decidir acabar de restaurar-la sol perquè tingués un valor més alt.

Al cap d’unes setmanes, ja havia acabat la restauració i va tornar a anar a altres immobiliàries per veure si li acceptaven. Vàries li van negar, però una va acceptar la seva proposta i van arribar a un acord. Gràcies als diners que tenia, va buscar una autocaravana. Va trobar moltes opcions, però cap d’elles li acabava de convèncer: una era molt cara, l’altra massa gran, d’altres massa petites, i així amb totes. Fins que tornant a casa seva, va veure una que des del moment en què la va veure va saber que era aquella la que volia. Era antiga, amb les portes pintades de colors blaus. La part davantera tenia una forma quadrada i les cantonades de la finestra estaven arrodonides.

Sabia que, si la volia, no podia deixar que arribés el seu amo i se l’emportés. Se li va ocórrer una idea, dormir al costat de l’autocaravana fins que ell aparegués. En Toni sabia que no era una molt bona idea i que hi havia poques possibilitats de trobar l’amo, però ho va fer igualment. Les hores van anar passant i no hi apareixia ningú. Veia com passava la gent, però cap persona es parava a pujar a l’autocaravana. Durant la nit, es va adormir i, per sort, l’autocaravana encara estava allà, però el seu amo continuava sense aparèixer. Com estava molt cansat, va pensar a marxar a casa seva, però no ho va fer, si marxava s’estava rendint i havia de lluitar per fer feliç aquell Toni petit i innocent.

Unes hores després, va veure que un home s’apropava. Va anar a parlar amb ell, però l’home es va negar a vendre-li l’autocaravana. En Toni va insistir i va insistir, així i tot, l'home es negava. Com que veia que no el convencia, va oferir-li més diners, no obstant això, l’home continuava negant-se. En Toni va començar una conversa per obrir-se camí i així fer-li una bona oferta. L’home li va explicar que ell i la seva família farien un viatge per Noruega i que per això ell no podia vendre-li l’autocaravana. Llavors el Toni li va dir si podia anar amb ells. El senyor li va respondre que li semblava una bogeria, però s’ho pensaria i havia de parlar-ho amb la seva família.

Tots dos van a anar a casa del senyor per parlar. Quan van arribar la Marta, la dona del senyor, va estranyar-se de veure al Toni allà. Ell li va explicar tot el que havia estat fent en els últims dies mentre prenien un cafè. La Marta també pensava que era una bogeria la proposta del Toni i el senyor.

Marta: I perquè vols venir amb nosaltres.

Toni: Últimament, no ho estic passant molt bé.

La Marta va respondre: Ja, i venin amb nosaltres com et pot ajudar.

Toni: Quan era petit vaig fer una llista dels somnis que jo tenía. Un dels somnis era viatjar per tot el món. Llavors per aconseguir diners vaig remodelar la meva casa. Buscant una autocaravana em vaig topar amb la vostra. Desde que la vaig veure em vaig enamorar d’ella i m’agradaria viatjar amb vosaltres.

Marta: Però vosté esta boig.

Toni: Boig no. Estic cansat de seure a una cadira i treballar durant hores a una feina que no m’agrada. Per després haver de fer malabars per arribar a fi de mes.

Marta: Tens raó, treballar no és una cosa molt divertida. Encara que em sembla una bogeria. Et deixaré venir amb nosaltres. Però amb une condicions.

Toni: Si, si, diguem.

Marta: T'aniré dient més endavant. Primer, Sergi presenta-li els nostres fills.

El senyor va presentar-li al Toni els seus fills, el Jan i el Martí. El Jan, tenia quinze anys, era un noi tímid i tranquil. Li agradaven els esports, sobretot el tenis. Tenia els cabells llisos i marrons, com les castanyes. Era alt i prim. Tenía la cara rodona i les orelles grans. Els ulls grans i marrons i unes celles poc poblades. En canvi, el Martí era el petit de la família, un nen d’onze anys, a qui també li agradaven els esports i no s’estava mai quiet. Era un nen graciós, que no se solia ficar en molts problemes. El contrari del Jan, ell era baixet i amb els cabells rossos i llisos. També, tenia els ulls marrons. El Toni es va posar molt content de conèixer-los i va marxar a casa seva a preparar les coses pel viatge.

La família marxava l'endemà. En Toni va preparar-se una petita motxilla amb roba, alguns mapes i una mica de menjar. Estava molt content perquè començava la seva aventura.