En Toni, després de veure com les seves il·lusions eren trencades en un instant, amb el cor vermell i una petita llàgrima que recorre la seva galta, llàgrima d'amor i odi alhora.



Amb el cor trencat, va continuar camí a la seva casa, on en arribar es va tombar boca amunt mentre repetia una vegada darrere l'altra una frase: Com vaig poder ser tan il·lús? Vaig quedar com un ximple, mancat al treball i només vaig perdre el temps, que podia esperar d'algú que vaig conèixer ahir a una festa

En Toni va passar tota la tarda donant-li voltes a l'assumpte, preguntant el ¿perquè?

En Toni, al seu atac d’ira i decepció es preguntava per què les persones bones sempre rebien aquesta classe d'abús? S'aprofiten dels bons sentiments suposava ell.



Després de tanta reflexió, en Toni es va aixecar del sofà marejat de la fam.



En Toni, no podia llençar-se a l’oblit per aquesta ximpleria, per això, es va aixecar amb ànims, però fins i tot amb fam, anant camí a la cuina a preparar una bona cama de porc, Va passar gairebé tota la tarda en la cuina, amb una lleu tranquil·litat i comoditat, com si res hagués passat, distret amb la música clàssica de Beethoven i la forta olor d'orenga i la resta d'espècies que venien del forn.



Però no tot era tan tranquil, fins i tot alguna cosa li pertorbava la tranquil·litat, sentia com una petita “espina en el cor”.



En Toni, buscant autoconvecció, va tenir els següents pensaments, : I si només era una confusió? Si era un amic o germà… Va sortir corrent sense demanar cap explicació de totes formes, i si tenia ell la culpa.



Mentre en Toni pensava en això, escolta al lluny que ho estan cridant des del seu mòbil, confós que no sabia on l'havia deixat, va parar la música i assoliment escoltar-ho a la sala, possiblement estava sota el coixí del sofà, Mira la pantalla i veu que era Dànae, dubte un moment a contestar la crida, pres un sospir i agafa alè.



- Hola, Toni, només cridava per a preguntar-te si t'ha passat alguna cosa o perquè em vas deixar plantada en el restaurant, vaig estar 2 hores esperant, angoixada pel cambrer que passava cada 10 minuts preguntant si ja tenia la meva ordre.



- Hola, Dànae, puf em sembla just que esperis 2 hores allà, per a jugar amb els meus sentiments i fer-me perdre el meu temps avui.



- No entenc res la veritat Toni, vaig estar allà esperant, vaig arribar una mitja hora abans per a ser puntual, allí vaig trobar a un vell amic i vaig estar enraonant amb ell mentre esperava la teva arribada, però bo, va ser un plaer conèixer-te.



- Llavors tot això va ser un malentès? Vaig pensar en mil coses i vaig pensar que era una traïció que haguessis confós de persona… Per això no em vaig atrevir a entrar i només vaig venir a casa.



- A veure, em sembla una mica ximple tot el que passo avui, però vols donar-nos almenys l'oportunitat de conèixer-nos? Així no ens quedem amb el dubte de quin hauria passat, saps? Aquesta “espina en el cor”

- Ara em sento malament pel malentès, per a compensar-te això d'avui, estic ara mateix cuinant una bona cama de porc al forn, si agrades pots venir, mengem alguna cosa i sortim al zoològic, la platja o a l'aquari. Et sembla bé?

- Crec que si, hauríem d’intentar-ho una vegada més, si vols dona’m la teva adreça, però no aniré fins a la teva casa, empaca el menjar i et portaré a la meva zona favorita de la ciutat, pren-ho com un pícnic.



- Em sembla just, quan tingui tot empacat et cridaré que encara li queda una mica.



Llavors, en Toni va fer un salt d’alegria que fins i tot quasi es dona amb el cap al sostre, estava ansiós i alegre per la seva segona oportunitat amb la Dànae. Va acabar de fer la cama de porc, la va empacar en una bona carmanyola i es va posar la seva millor roba, la qual ahir no va poder utilitzar.