Capítol I:

Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any. Aquesta era la seva veritable creu, l’imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.

Cada vegada que s’apropaven les vacances de Nadal o d’estiu li començaven a entrar palpitacions, en Toni no entenia la raó per la qual havia de quedar-se a casa sense fer res, la seva raó de viure era treballar.



Un dia quan va sortir del treball, un company de feina, en Marc, li va demanar que anés amb ell a un bar per recompensar la bona feina d’aquell dia. En Toni no volia, però en Marc va insistir i Toni l’accepta a contrapel.



En Toni va tornar a casa, es prepara i va marxar cap al bar. Més tard, van quedar a les nou en el bar. Es va trobar en Marc i, quan van arribar al bar, en Toni no tenia ganes de fer res. Mentre ell es va quedar a la barra demanant una cervesa, el seu amic borratxo se'n va anar a ballar a veure si coneixia alguna dona. En Toni va estar esperant tot sol a la barra del bar unes 2 hores fins que al seu costat es va asseure una dona, que li mirava amb els seus ulls blaus, brillants, com si es tractés d'un estel. Era mitjanament alta, una mica més que ell, tenia els cabells llargs i rossos, també tenia uns llavis molt atractius, i gairebé tindrà la mateixa edat que en Toni, uns 25 anys més o menys.

En Toni va començar a posar-se nerviós per les mirades de la dona fins que, finalment, ella li va dedicar unes paraules que més tard li canviarien la perspectiva de veure la seva vida.

• Disculpa, com et dius? - va dir ella.
  
  Ell, amb veu tremolosa, va dir:
  
  Em dic Toni, i tu? - va dir en Toni.
  
  Em dic Dànae, encantada. - va dir encantada i sense preocupació.

Llavors, tots dos van començar a parlar, hi va haver alguna rialla i mirades il·lusionades. Resulta que en Toni no tenia parella des de la universitat. El fet de tenir una parella no l’entusiasmava especialment tampoc. Pensava que el fet de tenir parella era només un inconvenient pel treball.

Va arribar a mitjanit, i el seu amic Marc, que anava una mica perjudicat, li va tocar el cul a algunes quantes dones. A causa d’això, li volien pegar i denunciar. En Marc, borratxo, es va adonar de tota la situació i va buscar en Toni, per anar-se'n d’allà.

Mentrestant, el Toni continuava parlant amb Dànae. Ho estan passant bé, però, de cop i volta, va sentir unes noies enfadades que van trucar a seguretat per expulsar-lo del bar. El Toni li va donar de pressa el seu número de telèfon a Dànae, perquè havia de sortir amb el Marc abans que passi una cosa greu. La Dànae li va donar el número i va dir que després parlaria amb ell. Li va dir adeu i va sortir ràpidament arrossegant el seu amic fora del bar.



En Marc, ebri, no podia conduir, per tant, li va demanar al Toni que el portés a casa.



Després, quan caminava pel carrer a la nit per tornar a casa seva, en Toni va rebre una trucada d’un número desconegut. Va acceptar la trucada de la Dànae. Li trucava per dir-li que s’ho va passar bé. Va aprofitar per guardar el contacte i preguntar-li si volia quedar a sopar l'endemà. El Toni li va respondre que no podia, perquè té molta feina. La Dànae li va dir que tingués bona nit i que demà parlarien. El Toni tenia sensacions rares, sensacions que mai no havia tingut: unes pessigolles per l’estómac li recorren el cos. Aquella nit no va dormir bé, el sol fet de dir-li que no podia anar a sopar amb la Dànae li posava nerviós.

L'endemà, en Toni va fer una cosa que mai no esperava fer: no va anar a treballar. Es va aixecar a les 11:00 h del matí amb mal de cap i ressaca. L’únic que va fer en tot el matí va ser trucar a la Dànae per anar a dinar tots dos junts. En Toni es va preparar per al dinar com si fos l’últim dia de la seva vida: es va posar la seva millor roba i el seu millor perfum. En Toni estava molt il·lusionat fins que va arribar al restaurant. Allà va veure una escena inoblidable, era la Dànae abraçada amb un altre noi. En Toni es va quedar totalment paralitzat, fins que tots dos van tenir contacte visual. Llavors, en Toni va sortir corrents cap a casa seva. En Toni mai no havia tingut aquella sensació de decepció. A més, mai no havia faltat voluntàriament al treball… Alguna cosa estava canviant en la seva vida.