Seria la meva impressió o és que ja m’estava tornant boja. Després d’uns dies treballant a casa seva em va parèixer molt estrany que no vengués ningú a visitar-la ni família ni amics, pareixia que estava totalment sola. Mai ho hagués pensat, una persona com la senyora Nina amb diners, guapa i bona persona no tenia a ningú.
Aquell dia quan la senyora Nina va tornar a la seva casa no sé d'on em va parèixer que estava rara.Des d'aquell dia la senyora Nina va començar a poc a poc a atracar-se més a jo com si volgués saber alguna cosa de mi. Em va començar a preguntar sobre la meva antiga feina. Li interessava què m’havia portat a Barcelona si abans jo treballava a Andorra, que per què aquest canvi des de la muntanya a una gran ciutat. També, em va preguntar sobre la meva família i si algun dia volia un dia lliure per anar a vore-la que li demanés. En aquell moment em vaig començar a preocupar, no sabia si la senyora Nina m’ho estava preguntant per curiositat o si estava començant a sospitar alguna cosa de la meva mentida. Quan la senyora Nina va dir-me això, em vaig quedar totalment congelada.
-Millie, no et procupis pel teu passat, tots tenim una història que no volem contar.- Se’m va parar el cor no sabia ni què contestar perquè deixes de sospitar el que sigues que estigués sospitant-
No li vaig contestar, sincerament no sabia que dir-li, simplement vaig deixar que hi hagués un silenci incòmode. Aquell dia, quan vaig arribar a casa, vaig començar a pensar en la meva vida i el com havia canviat d'ençà que em va passar allò. Tot era diferent en aquell moment, ja no sabia què fer, no sabia si continuar mantenint la mentida o desaparèixer una altre volta. Sincerament, estava cansada de tenir que desaparèixer de tots el puestos on anava per a intentar sobreviure. El ritme de vida que jo duia només em permetia sobreviure i no viure de veritat. Se’m van passar moltes coses pel cap, si de veritat tot mereixeria la pena o si en algun moment aconseguiria ser feliç. La felicitat una cosa que tanta falta et fa quan no la tens, però la poca importància que li dones quan l’experimentes. En aquell moment vaig reflexionar que de què em servia seguir desapareixent si no podia viure de veritat. Per això vaig decidir no tornar a desaparèixer i per primer cop en la meva vida m’hi vaig quedar.
Van passar uns dies des de la meva decisió. El problema és que no sabia si dir-li tota la veritat a la senyora Nina o simplement quedar-me callada per seguir mantenint el meu treball i aconseguir una mica d’estabilitat en la meva vida. a casa de la senyora Nina era el que representava per a mi un lloc de tranquil·litat on podia tenir estabilitat després de tot el que m’havia passat.
Quan vaig arribar a casa seva aquell dia estava tot com sempre molt tranquil i vaig notar a la senyora Nina especialment atenta i pacient amb jo aquell dia. Ja que sense voler quan estava netejant se'm va caure un gerro en terra. Li vaig demanar perdó moltes voltes, ja que em sabia molt mal i no tenia els suficients diners com per poder-li pagar.
-Millie de veritat que no passa res, hi ha coses més importants que les coses materials-La senyora Nina em transmetia una confiança molt gran era una sensació que feia temps que no experimentava. El fet de poder confiar en algú i sentir aquesta tranquil·litat. Després d'allò vaig seguir fent net fins que vaig arribar a l'habitació, en la qual temps abans vaig trobar aquella caixa tan estranya amb molts de documents. La cosa és que ara aquella caixa havia desaparegut i ja no hi era, però el que sí que hi havia era com una carpeta que no havia vist l'altre dia. La curiositat em va poder i la vaig haver d'obrir. Mai m’ hagués esperat el que em vaig trobar a dins. Qui diria que dins una carpeta pogués estar allò.
