Parla'm de tu, Millie.
Nina Winchester s'inclina cap endavant en el seu sofà de pell color caramel, amb les cames plegades per a ensenyar just els genolls, que sobresurten sota la sedosa faldilla blanca. No sé molt de marques, però salta a la vista que tota la roba que porta Nina Winchester és brutalment cara. Em venen ganes d'allargar el braç per a notar el tacte de la tela de la seva brusa color crema, encara que això reduiria a zero les meves possibilitats de ser contractada. En honor a la veritat, no tinc cap possibilitat, de totes maneres.
He estat tot el dia pensant en com serà aquesta entrevista no sé com explicar-ho. Tinc tanta necessitat de ser acceptada en aquest treball i just en aquesta feina que dubto si dir-li el que vol escoltar o la veritat. Aquell dia a les dotze del matí va començar la meva mentida.
-Bé senyora Nina m’agradaria aplicar en aquest treball, ja que he trobat l’oferta al diari i m'interessa moltíssim, perquè just m'acabo de mudar a Barcelona i necessito la feina. Abans jo treballava en una casa en Andorra si vols li pas el número perquè pugui demanar referències sobre mi.
-Molt bé Millie, quan puguis passa’m el número de telèfon- Quan vaig escoltar allò em va caure el món ara què faria? Necessitaria ajuda perquè si no em descobrirà.- Si et pareix bé avui mateix pot començar el teu període de prova per a veure com t’adaptes.
-Moltes gràcies, senyora Nina no et penediràs de la teva decisió, demà cerco el número de telèfon i te’l duc.- li vaig dir mostrant una falsa seguretat.
Durant aquell dia la senyora Nina em va començar a ensenyar quina seria la rutina i les tasques que hauria de fer. Vaig acabar el dia molt cansada, però l'únic que em mantenia en peu seria el meu pla. Quan vaig acabar de treballar vaig anar a un bar que es trobava per la Sagrada Família i em vaig fer amiga de la cambrera que es deia Sara. Li vaig contar una mentida perquè pogués donar-li el seu número a la senyora Nina i que parlés com si ella fos la meva antiga cap. A na Sara li vaig contar que necessitava molt el treball perquè havia perdut el meu altre treball perquè els meus caps havien mort d’una malaltia. El que ella no sabia és que tot això era una mentida amb un clar propòsit d’aconseguir la feina. Ja duia dues mentides en un dia, el que jo no sabia és que totes les mentides que diria a continuació me les acabaria creient fins i tot jo.
Quan vaig anar a treballar l'endemà a la casa de la senyora Nina li vaig donar el número de telèfon de na Sara perquè li demanés les referències.
Va cridar de seguida i na Sara li va contestar dient-li tot el que havíem parlat el dia anterior fent-se passar per la meva antiga cap. Tot estava sortit bé. En el moment en el qual s'estava realitzant la trucada estava molt tensa, ja que no sabia si tot sortiria com ho havia planejat. Vaig seguir la mateixa rutina durant tota la setmana de proves: aixecar-me d’hora,, anar a treballar i tornar a la meva petita habitació que tenia llogada en un barri una mica conflictiu de Barcelona i continuar pensant el meu pla. Havia estat tota la setmana fent el que volia la senyora Nina perquè pogués ser acceptada. Al final de la setmana em va dir que estava encantada amb mi i que podia començar a treballar amb contracte la setmana vinent. Aquell mateix dia quan la senyora Nina em va deixar perquè se n'anava a treballar ho vaig començar a investigar tot a la casa per a veure si aconseguia alguna cosa útil. Vaig estar revisant la seva habitació, la cuina, el saló, el pàrquing subterrani i les habitacions de convidats. Hi ha una cosa que em pareixia molt estranya i era que no hi havia cap fotografia d’ella amb la seva família ni cap record. Pareixia que aquesta casa només era utilitzada de pas, no pareixia una casa familiar. Per un altre costat, hi havia moltes habitacions que no es feien servir. En una d’elles acabava de trobar una caixa molt estranya que estava plena de documents. També hi havia moltes cartes a nom de la senyora Nina, però amb firmes diferents i dates estranyes. Tot m'estava semblant molt estrany. El que vaig trobar al final de la caixa em va deixar molt sorpresa, ja que era una fotografia antiga de la senyora Nina, però pareixia una altra persona, com si no fos ella. Tot això em va fer pensar que no era l'única d’aquesta casa que estava mentint.
