<div style=""text-align:" justify;"="">Vaig entrar a l'habitació de l'hotel i vaig tancar la porta amb cura. Vaig deixar la maleta al costat del llit i aquí va ser quan les vaig veure.
Les meves mans. Estaven tacades de sang.
En veure-les, em van venir els records de cop: el tret, el seu cos amb sang, el silenci. Estava tan espantat quan em vaig apropar a ell per a veure el seu pols, que vaig sortir corrent, fins a arribar aquí.
Vaig anar de seguida al lavabo per rentar-me-les, però la taca no se n'anava per més que fregués una vegada i una altra.
El cap em donava voltes. Vaig treure el mòbil i, amb les mans tremoloses, vaig escriure:
Ja està fet.
Van passar uns segons i la pantalla es va il·luminar.
Bona feina.
Aquella nit se'm va fer molt difícil poder dormir, l'escena es repetia milers de vegades al meu cap. Em vaig aixecar diverses vegades fins que no sé com, vaig poder descansar una estona.
Els següents dies van passar bastant lents. No vaig rebre cap missatge més de l'empresa, així que vaig intentar prendre'm amb tranquil·litat tot el que havia passat, però allò era impossible. L'única cosa en el que pensava cada nit era en aquell home. Aquell home que podria haver estat jo. Els dos estàvem fent el mateix: fugir.
Només que ell va tenir menys sort.
Malgrat això, encara continuava tenint el dubte de si realment estava mort, què passaria si no fos així? No volia ni pensar-ho.
Després de tres dies en aquesta habitació, vaig decidir visitar una mica Sorrento, necessitava aire fresc i poder sortir d'allà.
Em trobava en Piazza Tasso, la plaça central de Sorrento. Era molt acollidora, encara que hi havia turistes pertot arreu. En portar una estona caminant, em va entrar gana, així que em vaig dirigir cap a un restaurant que em va cridar l'atenció. Estava ple de gent, però per sort, encara quedaven llocs lliures.
-Què demanarà, senyor?-em va preguntar el cambrer.
- Uns raviolis de carn, si us plau- vaig contestar.
- De seguida- va respondre, mentre se n'anava.
Vaig mirar al voltant de la plaça mentre esperava. Era un poble molt bonic, però jo no m’ho estava passant gaire bé. De sobte, vaig tenir la sensació que algú m’estava mirant. Em vaig girar, però no hi havia ningú. Vaig treure el mòbil per mirar si tenia algun missatge, però tampoc hi havia res.
Necessitava calmar-me. Però no podia.
Estava tan ficat en els meus pensaments que no em vaig adonar que algú s'havia acostat a la taula.
- Senyor.
Vaig aixecar el cap de cop.
-Sí?- vaig respondre nerviós.
El cambrer em va mirar rarament.
-Els seus raviolis- va dir, assenyalant el plat que havia deixat davant meu.
-Ah, sí, gràcies- vaig contestar ràpidament.
En mirar el plat em vaig adonar que ja no tenia gana, però havia de menjar alguna cosa. A penes vaig menjar durant aquests dies, necessitava reposar forces.
Vaig acabar de menjar de pressa, vaig deixar els diners sobre la taula i em vaig aixecar. Abans d'anar-me'n, vaig mirar una última vegada la plaça. Vaig confirmar que no hi havia res estrany i me'n vaig anar en direcció a l'hotel.
Abans de poder entrar a l'habitació, la porta es va obrir i darrere d'ella va sortir l'encarregada del servei de neteja.
-Bona tarda, ja està tot net- em va explicar.
- D'acord, gràcies- vaig contestar.
Sort que abans de sortir havia guardat tot el relacionat amb el tren.
En moments com aquest pensava en la meva dona i les meves filles. En com estarien ara mateix. Els vaig dir que havia d'anar-me'n per assumptes de treball. Si sabessin el que realment passava, no sabria què pensarien de mi.
Però abans de poder continuar pensant més, algú va trucar a la porta. Una altra vegada? S'hauria deixat alguna cosa la dona?
Vaig anar cap a la porta, però en obrir no vaig veure a ningú, l'única cosa que hi havia era un sobre.
El vaig agafar ràpidament i evitant que algú em veiés agafant-lo vaig entrar de seguida a l'habitació.
Demà a les 12:00 h en Piazza Tasso.
Qui em deixaria un sobre? I el més important, com sabria que estava en aquest hotel i en aquesta habitació en concret?
