- Jordi et trobes bé, fill? -pregunta el Marc, amb un to preocupant.

-Sí, només he tingut uns records nogaireagradables-explica perquèno s’adonidel que hapassat.

-Espero que m’estiguis dient la veritat, des d’altre dia quan ens vam trobar al psicòleg estàs amb actituds que volen amagar alguns fets. Potser de vegades no esticgairepertu, però jo només vull que estiguis béique gaudeixis sense patir. Qualsevol acte que et faci mal mel’has d’explicar sense dubtar, d’acord?

- D'acord

- Vinga treu un somriure.L’àviahafetuns macarrons ambtomàquetboníssimsper dinar!

De camí a casa de l’àvia, el Marc intenta esbrinar què li passa al seu fill, però ell respon amb monosíl·labs a les múltiples i diverses preguntes que li fa el seu pare.

Enarribar a casa de l’àvia, el Jordi la saluda i li fa dos petons.Ja a taula, la Roser li pregunta com ha anat el dia. Només de pensar-hi, el Jordi es posa trist i canvia el somriure que tenia fa uns instants per una cara trista. El seu pare se n’adona ràpidament i comença a sospitar que li passa alguna cosa greu, i això l’inquieta.

- Els macarronssónboníssims,àvia!

- Moltes gràcies,Jordi. Jo encantada que vingueu a dinar amb mi!

Tres dies després...

El Marc comença la seva rutina de cada dia sense anar a l’escola, esmorza sol perquè el seu pare es al treball.Avui ha d’anar a fer uns encàrrecs demanats pel seu pare.Es fica l’abricperquè fora està tot blanc per tota la neu que va caureahir a la nit. La temperatura és més baixa que zero, fet estrany en una ciutat tan properaallitoral. Tot seguit, agafa lesclaus per sortir de casa seva. El camí és llarg, ha de caminar deu minuts per arribar al centre.Quan hi arriba, es dirigeix a la fruiteria on compra raïm per l’endemà. Tot allò es ple de gent que fa les compres d’última hora per cap d’any.Entre la multitud hi està la seva professora d’anglès, en només veureelMarcs’hidirigeix.

-Bon Nadal Marc! Espero que estiguis gaudint d’aquestes festes.-diu la professorainteressadaen seguir la conversa.

-Bon Nadal Maria. Gràcies, de veritat. Espero que tu també.-expressa el Marcvolent anar-se'n d’allà.

-Doncs a la tornada us hauré de ficar un examen per veure com aneu amb la gramàtica! Bé m’he n’he d’anar. Ens veiem al gener.

-Ens veiem!

El Marc sap que la Maria sospita de la seva situació, però fa com si no passés res.A l’arribar el seu torn per pagar, de sobteescolta unes veusque cridenmolt fort el seu nom. No veu quisón, llavors segueix com si no hagués escoltat res.Surt de la tenda cap a la cafeteria on l’esperael seu millor amic. Ell viu en una ciutat massa lluny, cada 30 de desembrevisita al seu millor amic i gaudeixen al màxim. L’Oriol espera aquest dia ansiós tots els anys i el Marc també.Al veure’s,el Marc li dona una abraçada forta. Es senten i comencen a parlar sobre tot el que han fet durant tot l’any, en la conversa surt el tema dels tres assetjadors que cada dia molesten al Marc. L’Oriol explica com els trencariala cara quan els vegi. Tots dos eren tan iguals i tan diferents a la vegada. El Marc un noi tranquil, callati vergonyós. Però l’Oriol és un noi hiperactiu, es passa tota l’estona xerrant i xerrant.

Decideixen anar a donar un tomb pel centre,entren en una tenda de videojocs. L’Oriol pregunta al Marc sobre el seu joc preferit de laNintendoSwitch.El Marc respon espontàniament, i l’Oriol agafa el joc i el compra. El Marc es queda estranyat no ho entenia. Quan acaba de pagar lidona la bossa al Marc i diu:

- Aquest és el teu regal d’aniversari, potser no pot canviar res del que estàs patint però una alegria és! Vingat’ho mereixes.-diu l’Oriol.

-De veritat que no cal, a més això costa molt queda t’ho tu, no fa falta que m’ho donis. Jo no vull fer pena per la meva situació.-expressa el Marc enfadat.

-Vinga Marc es peratu, sé que et mors per provar-ho a casa, insistiré a la meva mare perquè em deixi méstempsper poder jugar al teu nou joc.-diu feliç.

-D’acord, però només perquè ets tu, avui tenim casamevaper nosaltres sols perquè el meu pare no hi arriba a casa fins les vuit de la tarda.

L’Oriol truca a la seva mare per poder quedar-se més temps amb el Marc, però ella insisteix que han de marxar abans per estar demà aviat a casa seva per prepara el sopar familiar. Els nois es fiquen tristos però estan contents d’haver gaudit unes estones increïbles. La mare de l’Oriol el busca al centre i li ofereix al Marc portar-lo a casa seva, ell es nega. Quan justament marxa l’Oriol el Marc recorda que havia d’anar a un lloc específic a buscar unes bosses que es va deixar fa una setmana. El camí no es fa tan llarg però si cansat per totes les bosses que porta carregant. De cop i volta algú l’empenya pel darrere que el tira sobre la neu. Les bosses de raïm es trenquen però ell protegeix el seu videojoc nou. Es dona la volta i elscausantsde la seva caiguda no el vansorprendre.Observen la bossa que el Marc porta amagada darrere la seva esquena i li treuen. L’obren ial veure el joc no dubten en quedar-se’l. El Marc s’enfada perquè allò era el regal del seu millor amic, aquesta vegada no l'humiliarien. S’intenta aixecar amb força però una altra persona el torna a tirar al terrafent que el seu nas comences a sagnar. Una ombra en un establimentesreflectidaper la llum del seu interior però ningúhi fa cas. Comencen a pegar al Marc deixant-lo quasi inconscient al terra. El malson torna a ser realitat, en aquesta situació l’únic pensament del Marc es desaparèixer de seguida.

El nen que sempre mana als altres dos els hi diu que parin. Que ha arribat el seu torn. Es prepara per donar un cop de puny a la cara del Marc però...

Inesperadament una veu coneguda per tots quatrecrida el seu nom.