Al dia següent, els tres amics es van reunir a casa deSherryper comentar les estranyes situacions que havien patit.

—Quina desgraciada. Et trobes amb el xic que t’agrada i li dones eixa impressió. Més fotuda no podries estar —va dirLeightonamb un to burlesc.

—Calla,Leighton, ets un moniato! —exclamàMirla, cabrejada.

—Pareu ja! —va cridarSherry—. Tenim coses més importants en què centrar-nos.

—Vale, quines sensacions us van recórrer abans de perdre la consciència? —preguntàMirla.

—Nomésrecordevagament un fort soroll a ma casa i una sensació freda recorrent-me el cos —va explicarSherry.

—I si els aliens ens van abduir i van fer experiments amb els nostres cossos, injectant-nos una substància amb característiques sobrenaturals? —va teoritzarLeighton.

—No digueu bogeries, està clar que aquella nit vamobtindresuperpoderscom els herois deMarvel—va dirMirla, que sempre havia sigut fan de les pel·lícules deMarvel.

—Però, vos esteu escoltant? És menester que hi haja una explicació racional —va cridarSherry, intentant mantenir un mínim grau de racionalitat.

—Quina explicació racional hi ha que, de sobte, arribes al bus en menys de cinc segons quan estàs a més de deu minuts? —preguntàMirlaamb un to irònic.

—Sabia queaquestdia aplegaria. Els meus coneixementsconspiratorisper fi serviran d’alguna cosa.

—Analitzant la situació,Mirlaha de tindre un poder relacionat amb l’electricitat;Leightonha de tindre una espècie detelequinesi—explicàSherry.

—I el teu poder,Sherry, és el més clar: lasupervelocitat—responguéMirla.

—Ara que més o menys sabem quins poders tenim, haurem de practicar per a controlar-los —comentàLeighton.

I això van fer els tres amics. Durant el mes següent van estar perfeccionant les seues noves habilitats:Leightones va dedicar a alçar en l’aire objectes de sa casa;Sherryva anar a una pista d’atletisme abandonada i es va dedicar a córrer i lluitar utilitzant la seua velocitat per a colpejar diferents objectes, com sacs de boxeu; iMirlava anar a una instal·lació industrial abandonada i va intentar posar en funcionament les antigues màquines amb els seus poders.

Mentrestant, en l’altra part del poble, al carrer Ramon Llull, on habitava el directorHigh, aquest tampoc havia estat perdent el temps, ja que havia estat entrenant durament fins a controlar a la perfecció els seus poders.

En els plans d’aquesta persona tan malvada figurava l’absorció dels tres alumnes que ell considerava conflictius per a aixíobtindreels seus poders i fer-se més poderós.

Tornant als nostres herois, que es trobaven a casa deSherrydescansant després d’un exigent entrenament, de sobte la paret de l’habitació on eren va ser colpejada per una força sobrehumana i, per sort, va caure cap a l’exterior de la casa sense causar-los cap dany.

Del forat vanaparéixerdues cares conegudes: l’humiliat JosephMorriblei un altre company de la seua classe,AdrienLab.

—Què us creieu que feu, maleïts? Voleu una altra pallissa? —va cridarSherry.

—No ens teniu por, el nostre Senyor ens ha donat poders —va dir Joseph amb suficiència.

—Com que Senyor? A quina classe de secta us heu unit? —va preguntarLeighton, incrèdul pel que estava escoltant.

—Suficient de xarrar! Aneu a morir, maleïts! —va exclamarAdrien, cabrejat.

Tot seguit,Adrienva llançar una bola de foc contraMirlai Joseph es va abalançar sobreLeightoniSherry.Mirlava bloquejar l’atacd’Adrienamb una descàrrega elèctrica, fent explotar la bola i separantAdrieniMirladels altres dos. Abans queMirlaespoguerareincorporar, ja estava a punt de rebre un altre atac per partd’Adrien, que va esquivar amb dificultat. Aprofitant el moment, va descarregar una càrrega al braçd’Adrienque li va provocar una severa ferida.Adrien, enfuriat, es va cobrir tot el cos amb foc i es va llançar en un atac suïcida contra ella, però abans quepogueraaproximar-se va ser enderrocat per un atac deMirla.

Per altra part,SherryiLeightonvan tindre dificultats per a enfrontar-se a Joseph, qui teniasuperforça. Els seus atacs eren potentíssims iLeightonnomés podia bloquejar-los amb latelequinesi, mentre queSherryes veia obligada a córrer constantment per evitar ser colpejada. En un moment donat, Joseph, després de tants colps que li estaven esquivant, va llançar un atac frontal sense cap precaució, donant-li l’oportunitat aLeightonper aretindre’lamb la seuatelequinesi, mentreSherry, aprofitant la seua immobilització, li va propinar nombrosos colps al cos amb tanta velocitat que li va provocar greus danys i el va derrocar en l’acte.

Els tres amics van eixir victoriosos, però sabien que només havien guanyat una batalla, no la guerra.