Minuts després, el secretari D.J.la convida a passar. Dins es troba amb el director John High, assegut en la seua luxosa cadira, i amb els seus amics i còmplices de l'Institut amb expressions de preocupació pel càstig que estan per enfrontar, sónLeightonFahrenheit iMirlaOrchid. El seudespaigdesprén una sensació de tensió, amb bonsais per tot el seu camp visual, aquestes plantes que normalment desprenen relaxació no semblen fer efecte.Sherry, també preocupada s'asseu entre els seus amics. John High, els va mirar amb els seus ulls tan foscos per la ràbia com una nit sense estrelles per la contaminació visual.



-Sabeu per què esteu ací!? - Exclamà el director alçant-se de la cadira tan de sobte que per ben poc els tira a ells de la seua.



-Ésper l'incidentdels banys- va dir en veu baixetaMirla, quasi tremolant de la preocupació.



-I que si li he pegat una pallissa aJosephMorrible.- Va contestarSherryamb el seu cap en alt, orgullosa de les seues accions.



-Ets una descarada, la teua violència és solament comparable a la d'un dimoni com Llucifer, us esteu jugant l'expulsió indefinida-Digué el director.



-Tampoc és per a tant,JosephMorribleés un cabró, egòlatra i xiquet de papa, ens és igual que el seupapius finance inclús la sala de professors-DiguéLeightonamb confiança.



-Ets clar que li doneu un tractat diferenciat- IntervinguéMirla.



-Sou els tresigualde maleïts!-Exclamà John indignat per les acusacions-Considereu-vos expulsats indefinidament.



Els tres amics van somriure àmpliament amb la notícia de l'expulsió. A cap d'ells els importava que els tiraren fora.



Més tard es van reunir en casa deSherryon van decidir celebrar la seua expulsió picant alguna cosa. Tots tres estaven molt feliços per la seua expulsió, ja que, ells no creien en aquest món que els posava en posicions socials fixes, de fer era una de les raons principals per les quals eren amics, a més que tots tres compartien la mateixa religió: el budisme.



Ja cansats de tanta festa i com s'havia fetmolt de nitMirlaiLeightonvan decidir passar la nit en casaSherry.



A mitjanit quanelstres adolescents estaven plàcidament adormits van sentir un soroll estrident, com si detonaren una bomba al costat de sa casa, que de sobte els va despertar.



Tots tres es van mirar atemorits, van decidir baixar les escales i van anar a on havien sentit el soroll, que era en la Cuina. Van presenciar unes llums més brillants inclús que les dels hotels de Las Vegas. A més a més, n'hi havia un fum que cobria tota la cuina, sols apreciaren dins una espècie de massa rocosa, abans de caure de sobte a terrapel quepareixia efecte del fum.



L'endemà, havien perdut totalment la noció del temps, sentien com el seu cap anava a explotar, quan van recobrar la compostura, van apreciar com la seua cuina estava totalment perfecta, com si no haguera passat res la nit anterior.



Pensant que tot havia sigut un somni se'n van anar a sa casa i es van preparar per a començar el dia.



Mirladèbil i famolenca va decidir anar al Seven Eleven a comprar una beguda isotònica i una barreta proteica per a intentar trobar-se millor. De sobte, mentre passejava pel supermercat es va xocar amb un xic i li van caure les coses a terra. Ràpidament, es va acatxar per a replegar-les ien alçarla vista per a disculpar-se es va trobar ambDonatoGoodman, un xic del seu institut que juga aBasketi la porta boja des de fa un any. Nerviosa es va alçar i abans d’articular paraula els llums de l’establiment van començar apapellejari seguidament a aquell fenomen li va succeir una explosió elèctrica que va fer volar mig supermercat,Mirlava fugir confosa aprofitant la confusió del moment, va aconseguir fugir amb èxit però sense saber molt bé el que estava passant.



Leightonestava encaminant-se a sa casa quan de sobte es va trobar ambJosephMorrible, qui estava coix per la brutal pallissa propinada perSherry. El xic, en un atac de ràbia pel sentiment d'inferioritat, va alçar la muleta amb una expressió de bogeria amb la intenció d’atacar aLeighton, en aquell momentJosephva eixir volant com si una forçaextranyaprotegira aLeighton.Joseph, va fugir adolorit i humiliat mentre queLeightonno entenia res del que acabava de passar.



Al mateix temps,Sherryestava dirigint-se a la parada del bus, peròs'adona queno podia arribar a temps, va començar a córrer amb l'esperança d'arribar quan de sobte va obrir els ulls i es va adonarde quèestava ja en la parada, quan estava com a mínim a 10 minuts corrent sense parar.



Eixa mateixa nit, el director High es trobava en sa casa corregint exàmens amb una expressió de satisfacció inigualable quan de sobte va sentir un soroll estrident provinent del seu saló, era com si un meteorit haguera impactat en sa casa.