F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

Invisible (Agatha toniolo)
IES Santa Maria D'Eivissa (Eivissa)
Inici: Invisible (Eloy Moreno)
Capítol 2:  Invisible 2

INVISIBLE



Personatges:

Derek - protagonista

César - amic d'infància de Derek

Andrew - psicòleg de Derek

Eimy - barista y amiga de Cesar

Capítol l

Fa més de cinc minuts que és a la cantonada del davant, mirant cap a la porta sense saber què fer: si entrar ara o tornar demà amb els mateixos dubtes d’avui. Derek respira fons i comença a caminar. Travessa el carrer gairebé sense mirar a banda i banda i, al cap d’uns quants metres de vorera, empeny la porta amb por.



Ja està.

Li diuen que s’assegui un moment al sofà que hi ha a la sala, que de seguida l’atendran. No hi ha gaire gent y Derek mentre espera pensa en el que acabava de passar en la seva casa. Després d’una estona el deixen passar a la consulta psicológica. El psicòleg es diu Andrew i le comença a fer massa preguntes, com: “Com et sents últimament?”, “què t’ha portat a venir a teràpia?” o “hi ha alguna cosa que et preocupi especialment?”.

Ell, molt nerviós, intenta mentir-lo i disimular tot el dolor q té. El segueix fent preguntes i acaba la sessió. El psicòleg ho veu molt fred i nota en ell tristesa.

Surt i la secretaria li dóna una nova cita per a la setmana que ve. Agafa el camí cap a casa i intenta caminar el més lent possible per no arribar-hi. Quan arriba a la seva casa seva es va posar a dibuixar ja que això l’ajuda a distraerse dels seus problemes. Al següent dia va anar a l'institut, i com sempre es va sentir invisible per a tothom. Excepte per el seu millor amic de la infancia ,César, el que va estar sempre que el esta mal i l’ajuda a superar els seus traumas. Pero aquel dia el varem donar la nota del examen més important de català,va sacar un tres, per això vam cridar als seus pares.

Després va tornar a la seva casa amb Cèsar i varem esmorzar junts, mentres el estaba en la casa, els pares de Derek eren molts amables i fingen amarse molt i per això el seu amic no sabía la triste realidad. Cesar es va anar de la seva casa i va comensar la tragedia:-Derek, tenemos que hablar seriamente. Le va decir el padre.



es pot saber perquè has tret un tres en *catalan? I això que era el *exam

més important. diu la mare.

-És que és bastant complicat per a mi. no aconsegueixo concentrar-me a casa. diu trist *Derek.

- és tot la teva culpa *Narciza, ets molt permissiva amb ell i mai l'ajudes en els estudis. diu el pare

- però gairebé mai se la passa a casa. sempre em tires la culpa a mi en tot, quan la teva ets el que mai li pares esment. va dir la mare amb un to de veu elevat

-De debò vols que el nostre fill vegi tota aquesta discussió. va dir el pare

-però si ja l'observa cada dia i per la seva culpa té aquest comportament. va dir ella

Enutjat el pare li va donar una *cachetada i van continuar discutint molt forta. Llavors *Derek es va anar trist a la seva habitació a escriure en el seu diari on escriu totes les baralles dels seus pares i com se sent sobre aquest tema. i va escriure el següent:

“Avui en l'institut em van donar la nota final de *catalan i com m'ho esperava vaig suspendre després d'això van cridar als meus pares i estaven molt enfadats. almenys vaig poder passar una bona estona amb César, va venir a menjar a la meva casa. després quan vaig arribar a casa els meus pares em van renyar, bo van començar així i després es van barallar entre ells i el meu pare li va pegar a la meva mamà. una altra vegada és com si no els importés però després va arribar la meva mamà i parlem una estona. la veritat la meva mama m'ajuda molt, em fa ràbia que el meu pare sempre li est pegant. ja tinc ganes que ho fiquin a la presó però tinc por que li faci alguna cosa a la meva mama per això. No m'atreveixo a dir-li-ho a ningú ni al meu millor amic.

Però que a *Emanuel li ho podria confiar per a tractar d'ajudar a la meva mare.”

L'endemà com de costum va ser a l'institut però es va adonar en mitja classe que per error en acabar d'escriure ahir en el seu diari, el va guardar en la motxilla.

Al pati Cessar li va demanar a *Derek que li guardi el seu entrepà en la motxilla, quan va arribar l'hora del pati ell va agafar el seu entrepà però va veure el diari de *Derek mig obert i es veia el seu nom llavors per curiositat el va començar a llegir i es va adonar de tot el que estava sofrint a la seva casa.

En veure-ho es preocupo bastant i com sabia que ell estava *llendo al *psicologo va ser i li pregunto que com veia que estava *Derek.

*Emanuel li va explicar que ho veia molt decaigut i sense ànims de fer res.

Llavors com va veure que es va assabentar del que estava passant a la seva casa, tracte de parlar amb ell i buscar ajuda junts.

Al cap d'una setmana *Derek continuava assistint a les consultes i va ser agarrant confiança amb Aaron estava molt indecís si explicar-li o no el seu gran secret, ja que tenia por perquè la situació de la seva casa empitjorava cada dia mes i el seu pare es tornava cada vegada més agressiu perquè tènia problemes d'alcoholisme.

Però al final no li va comptar però sospitava que ell ja s'estava donant compte de tot el que li passava.































*Capítol 2



Al psicòleg que assistia era una ajuda que donava el govern de 5 consultes gratis i només li quedava una més.

El no volia que acabés tot perquè ell se sentia molt còmode parlant amb Aaron per això volia continuar assistint a les consultes i per això havia d'aconseguir diners de qualsevol manera.

El seu amic va conèixer una noia anomenada *Eimy que treballava en un bar prop de l'institut per la qual cosa *Derek sempre la veia abans d'anar a l'institut.

Al dia següent *despues de l'institut va ser al bar on ella treballava, a tractar de parlar, li va dir:

-Eh hola *Eimy que tal?

-Hola *Derek, tot bé i tu?

-bo *aver com t'ho explico, necessito buscar-me un treball.

-i en què et podria ajudar jo?

-No es, *pense que *podria treballar amb tu

- *aver si vols parlo amb el meu cap, potser hi ha un treball per a tu

-Val em *podrias donar el teu numero per a avisar-me

-Clar apunta, 676 767 767

-Val moltes gràcies, *adios

-*adios

*Derek mentre sortia del bar, pensava com podia pagar les consultes. va cridar al seu amic perquè l'ajudi a buscar llocs on podria trobar treball. Aquella tarda van estar recorrent tota la ciutat de sant *antonio, però no van trobar cap lloc on el van acceptar perquè a penes havia complert 16 anys. Llavors van arribar a casa de *Derek i la seva mare tenia un *moretón visible en l'ull dret i el va veure César. El pare es preocupo perquè *Derek va estar tot el dia al carrer i va dir:

On vas estar tot el dia?

Estava buscant treball.

Perquè busques un treball si nosaltres et donem tot el que necessites sempre.

Però si mai em donen diners

I el teu perquè cony vols diners?

I a tu des de quan t'interessen tant la meva vida

Doncs clar que m'interessa si ets el meu fill

Perquè no sembla que t'importi tant…

*Derek i el seu pare van continuar discutint per un bon temps, mentrestant *Cesár per a confirmar el que ell havia llegit en el diari, va anar a parlar amb la seva mare que estava tractant d'ocultar els cops que el pare *Derek li havia ocasionat. la mare li va comptar molt discretament el que sofreix cada dia però que era molt, molt important que no li ho digués a ningú perquè els tenia amenaçats. també li va dir que estava bastant preocupada per com l'estaria vivint *Derek i llavors li va dir que si li ho esbrinés.




 
Agatha toniolo | Inici: Invisible
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
segons la política de privacitat
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]