El día següent va començar estrany.
Quan vaig entrar,vaig sentir un nus a l'estomac desde que vaig entrar per la porta de l'escola,com si alguna cosa dolenta estigui a punt de passar.Vaig caminar pel passadís buscant a Belinda o Andrea ,pero no vaig veure a ninguna de les dues.
Fins que vaig sentir un molest riure:

–De veritat vas creure que me'l treuries?–va dir…Chloe.

Em vaig girar i efectivament chloe estaba recolzada a les taquilles amb dues noies al seu costat mirant-me molt malament.

–No se dé què em parles–li vaig dir.

–No et facis la tonta,Anahi–va dir amb una mirada amenaçadora.–Mateu es mío!no parlis més amb ell.
Vaig sentir que el món em queia.
–No vull tenir problemes i menys amb tu–li vaig dir.
–Doncs ho hauries d'haver pensat abans de mirar-lo com el mires–va respondre.
Perque si segueixes així…ho tendré que fer.
Abans de que pogués respondre,es va anar,deixant-me temblant.
No sabía què faria,però tenía clar que aquest malson tot just començava.

Més tard,durant el pati em vaig asseure a un banc,intentant procesar el que acabo de passar.
–Et molesta si em sento?–va preguntar una veu coneguda.
Vaig alçar la mirada…Era Mateu.
–no–vaig respondre.
Mateu es va asseure al meu costat i es va quedar en silenci,com si no faci falta parlar,per un moment tot es va calmar.

–Chloe és molt intensa–va dir.
–No li facis cas.
–No vull problemes–vaig respondre.
–Ho sé…–Em va mirar–però de vegades els problemes arriben sols.
En aquell moment el nostres ulls es van trobar una altra vegada i aquesta vegada no vaig apartar la mirada.El vaig sentir una mica càlid,una mica bonic…una mica perillós.
Mateu va aixecar la mà,va dubtar un segon…i va tocar la meva.El contacte va ser simple,pero va ser suficient per fer-me temblar.

–Anahí…–va respondre.
I llavors va aparèixer Andrea.
–AQUÍ ESTÀS!!!–Va dir somrient–te he buscat per totes parts.Em vaig aixecar nerviosa,Mateu també es va apartar.
–Hola–Va dir Andrea,mirant-nos d’una manera estranya.-interrompo alguna cosa?
–No–vam respondre els dos.
Andrea em va mirar amb un somriure sospitós.
–Després parlem –em va xiuxiurejar.

Mateu es va anar,i jo em vaig quedar amb una barreja d'emocions que no sabia controlar.
Per la tarda Belinda em va trobar al passadís.
–Aneu amb compte amb Chloe,no es la primera vegada que fa alguna cosa dolenta quan es posa celosa.
–A què et refereixes?
–A coses que ningú hauria de fer–I hi ha una cosa que tens que saber.
–Quina cosa?–
Va mirar al voltant i va baixar la veu.
–Mateu no és tan perfecte com creus.Hi ha una cosa del seu passat que ningú coneix…i si surt a la llum,tot pot cambiar.
Vaig sentir un calfred.
–Quina cosa?
-Encara no.No és el moment,Aquella nit mentre intentaba dormir, el meu cel-lular va vibrar.
Missatge nou de un número desconegut.
Número desconegut.
“Allunyat de Mateu si no vols morir”
Em vaig asustar i vaig saber…que aixo acababa de començar.

Aquest missatge no em va deixar dormir.El vaig llegir una vegada y altra fins que les paraules se'm van quedar grabadas al meu cap:

“Allunya’t de Mateu si no vols sortir ferida”

Al mati,l'escola,estava….estranya.
-miradas
-murmuris
-Les rialles

Ho vaig notar quan vaig entrar per la porta.
–Que passa?–vaig preguntar a Andrea.
Ella va treure el seu mòbil.
–Anahi–va dir,aixo ho tens que veure.
Era una fotografía.
Una foto meva i de Mateu asseguts al pati,junto quan les nostres mans es varen tocar.Abaix deia.
“Ella creu que Mateu está per ella”
Que va ser publicat des d'un compte fals,ara jo tenía que descobrir qui era.Vaig sentir que el món s'em venía abaix.
–Va ser chloe –vaig dir
–obvio–va dir Andrea.–Quan la vegi la mataré!!
–GERMANAAAA!!–
Una veu cridanera em va treure dels meus pensaments.
–DIEGO!!–vaig exclamar.
El meu germà major va aparèixer amb el seu uniform esportiu,despentinat,somrient com sempre i amb la seva cara de tonto.