Després de tot el que ha succeït anteriorment, el Nil estava en un punt de la seva vida on tenia molts alts i baixos, però, l’etapa que estava per venir seria una de les més dures de la seva vida.

La seva història estava per fer un gir de 180 graus, respecte a l’última recuperació que havia tingut, en el segon trimestre, després de les festes de Nadal, la segona etapa del curs seria bastant dura per ell.

Quan va entrar per la porta de classe després de les vacances, l'agressor i els seus amics van començar a riure-se'n d’en Nil, i estaven planejant com fer-li passar malament la seva existència en el centre educatiu.

Aquell mateix dia a l’hora del pati el grupet i el líder dels agressors, van fer veure que algú els havia robat 50 € de la motxilla.

Quan es van anar a queixar al professor, ell va preguntar en veu alta; algú sap qui ha pogut ser el graciós?

En aquell moment el grupet d’agressors va actuar…

Un dels del grupet va dir que havia vist a en Nil a l’hora del pati, sol a dins a classe remenant algunes motxilles. Però el tutor, una de les persones que sabia millor la situació per la qual estava passant en Nil, perquè ell havia sigut el seu psicòleg, va reaccionar dient que això era molt improbable perquè la classe estava tancada amb clau.

Al final de la classe, dedicada a investigar el succeït, va acabar donant a entendre que això es tractava d’una farsa.

Va donar el cas per tancat, justificant-ho amb: “Els diners són responsabilitat de qui els porta, no teniu l'obligació de portals a classe!”

Com els “bullyes” no van veure resultat amb la seva “trampa”, van esperar al Nil a fora de l'institut…

Un cop a fora, el van seguir fins a un caminet on estava ell totalment sol, un cop ho van veure oportú, van actuar.

En aquells moments el Nil realment estava disfrutant de l’aire lliure, ben sol, amb l’aire “pur” de la natura, haver passat una etapa anteriorment molt dura (encara no era conscient del que l’hi estava per passar), però en aquell moment estava disfrutant dels petits moments i detalls de la vida…

Va recordar cada moment feliç de la seva vida (els pocs que podia recordar), era com si estiguessin passant per davant dels seus ulls en aquell moment, just el cel es va tapar, la llum es va enfosquir, i els mals records (que en podia recordar molts) van aparèixer de sobte.

No podia treure del cap cada mal moment viscut, ni que en aquell moment no sentia perill, tampoc estava tranquil al 100%, tenia un mal pressentiment, però mai s’imaginava que fora el recinte de l'institut poguessin aparèixer els seus pitjors malsons, aviat estava per descobrir que tot era possible, per desgràcia per ell en aquell moment…





Quan el van veure assegut al banc del parc, s'hi va acostar amb calma ,li van preguntar directament que havia passat amb els diners. El noi ,nerviós ,va admetre que només havia volgut fer una broma i que no passava a causar problemas. Després de parlar-ho tranquil·lament, van decidir deixar el tema tancat i tornar cap a casa ,una mica més tranquils i amb una lliçó apresa ,i quan el van veure assegut al banc del parc, s'hi van aprovar sense fer soroll. al principi el noi va fer veure que no passa res ,però estava nerviós i estava nerviós i esteva mirar-los als ulls ,un dels alumnes li va preguntar que havia fet realment amb els diners. Després d’uns segons de silenci ,el noi va acabar reconeixent que tot havia anat de les mans. Va explicar que no volia fer mal a ningú no clear cap problema, però no havia pensat en les conseqüències.

El grup va parlar una estona amb ell i li va fer entendre que aquest tipus de bromes poden causar mal entesos i preocupacions. Finalment ,el noi es va disculpar i va prometre que no tornaria a passar. Una mica més tranquils ,els alumnes van decidir marxar cadascun cap a casa seva, comentat el que havia passat i tots havien après una lliçó important .

Quan el van veure assegut al banc del parc, el grup s'hi va acostar amb una mica de por, però amb la intenció d'acabar tot el que havia passat. El noi semblava inquiet i mirava cap a tot arreu, com si esperes algú.

Un dels alumnes li va preguntar directament pels diners i li va demanar que digués la veritat. Durant uns segons no va respondre, però finalment va sospirar i va admetre que havia agafat els diners només per fer una broma.

Va explicar que pensava tornar-los més tard, però no havia imaginat que la situació es faria tan gran.

Els altres alumnes es van quedar una mica sorpresos i alguns es van enfadar, ja que havien passat molta estona buscant i preocupant-se. Tot i això, van decidir escoltar-lo i parlar amb calma. Li van fer entendre que les bromes també poden fer mal i crear desconfiança entre els companys. El noi es va disculpar sincerament i va reconèixer que havia actuat sense pensar.

Quan van arribar a l’institut, l’ambient era tens. Encara que havien decidit parlar amb calma, tots sabien que haurien d’explicar el que havia passat davant del tutor. El noi caminava uns passos darrere dels altres, amb el cap baix i les mans a les butxaques. Es notava que se sentia avergonyit.

A l’entrada, es van trobar amb la professora, que ja estava al corrent que hi havia hagut un problema amb els diners. Els va fer passar a l’aula i els va demanar que s’asseguessin. Amb veu tranquil·la, però seriosa, els va demanar que expliquessin exactament què havia passat.

Un dels alumnes va començar a parlar i va relatar tota la situació. Quan va arribar el torn del noi, aquest es va aixecar lentament i va confessar de nou que havia estat una broma de mal gust. Va dir que mai havia volgut fer mal a ningú ni causar tanta preocupació. També va reconèixer que havia entès que la confiança és molt fàcil de trencar i molt difícil de recuperar.

La professora els va escoltar atentament i, després d’uns segons de silenci, els va explicar que els errors formen part de l’aprenentatge, però que és important assumir-ne les conseqüències. Va proposar que el noi demanés disculpes formalment davant del grup i que, a més, participés en l’organització d’una activitat solidària per fomentar la confiança i el treball en equip.

El noi va acceptar sense dubtar-ho. Va mirar els seus companys als ulls i els va demanar perdó sincerament. A poc a poc, la tensió es va anar dissipant. Encara quedava una mica de desconfiança, però també hi havia voluntat de perdonar.

Aquell dia van aprendre una lliçó que no oblidarien fàcilment: les bromes poden semblar inofensives, però les accions tenen conseqüències. I, sobretot, van entendre que parlar amb sinceritat i afrontar els problemes és l’única manera de superar-los.

Amb el temps, la relació entre ells es va reforçar, i aquell incident es va convertir en un record que els va ajudar a créixer com a persones i com a grup.

Després d’aquell episodi, els dies a l’institut van començar a canviar lentament. Al principi, encara hi havia una mica de tensió, però amb el pas del temps, els alumnes van intentar recuperar la normalitat. A les classes, tothom estava més atent i participava amb més ganes, com si volguessin demostrar que havien après la lliçó. El noi, sobretot, es mostrava més responsable i disposat a ajudar sempre que algú ho necessitava.

Un matí, la professora va proposar començar a preparar l’activitat solidària que havien acordat. Va explicar que seria una bona oportunitat per treballar en equip i reforçar la confiança entre tots. Els alumnes van acceptar amb entusiasme i de seguida van començar a donar idees. Alguns van suggerir organitzar una recollida d’aliments, mentre que altres pensaven a preparar una petita obra de teatre per recaptar fons.

Finalment, van decidir combinar les dues idees. Durant les setmanes següents, van treballar molt fort: van preparar cartells, van parlar amb altres classes i van organitzar els assajos de l’obra. Cada dia, en acabar les classes, es quedaven una estona més per avançar en els preparatius. Encara que estaven cansats, se sentien satisfets perquè sabien que feien una cosa bona.

El dia de l’activitat va arribar més ràpid del que s’esperaven. L’aula es va omplir de nervis i emoció. Quan va començar l’obra, tots estaven concentrats i donant el millor d’ells mateixos. El públic va aplaudir amb força, i la recollida d’aliments va ser tot un èxit. En acabar, els alumnes es van mirar amb orgull, conscients que havien aconseguit alguna cosa important junts.

Aquella experiència els va unir encara més. Van entendre que, treballant en equip i amb respecte, es poden superar moltes dificultats. El noi va sentir que, a poc a poc, recuperava la confiança dels seus companys, i això el va fer sentir molt alleujat. Sabia que no podia canviar el passat, però sí que podia aprendre d’ell i fer-ho millor en el futur.

A partir d’aquell moment, la classe es va convertir en un grup més unit i solidari. Cada repte era una nova oportunitat per créixer i aprendre. I, encara que de tant en tant sorgien petits conflictes, sabien que parlant amb calma i sinceritat podrien resoldre’ls. D’aquesta manera, van continuar el curs amb més motivació i esperança, preparats per afrontar tot el que els esperava.

Amb el pas dels mesos, el grup va començar a tenir més confiança entre ells. Ja no hi havia tants silencis incòmodes ni mirades desconfiades. A l’hora del pati, tornaven a riure junts i a parlar de coses quotidianes, com els exàmens, els deures o els plans per al cap de setmana. Aquell ambient més relaxat feia que tots se sentissin millor a l’institut.

A classe, el tutor va notar el canvi i els va felicitar per l’esforç que estaven fent. Va dir que era molt important saber reconèixer els errors i intentar millorar cada dia. Aquelles paraules els van motivar encara més, i molts alumnes van començar a participar més activament en les activitats escolars.

Un dia, van rebre la notícia que farien una sortida educativa. Tots es van emocionar, perquè seria una bona oportunitat per passar temps junts fora de l’institut. Durant els dies previs, no paraven de parlar-ne i de fer plans. Alguns volien portar menjar per compartir, mentre que altres pensaven en jocs per al viatge.

El dia de la sortida, l’ambient era d’alegria i entusiasme. Durant el trajecte en autobús, van cantar, van escoltar música i van explicar històries divertides. Un cop arribats al lloc, van fer diferents activitats i van aprendre moltes coses noves. Però, sobretot, van compartir moments que els van unir encara més com a grup.

Al final del dia, estaven cansats, però molt contents. Aquella experiència els va fer adonar de la importància de l’amistat i del respecte mutu. Tots van tornar a casa amb un somriure i amb ganes de continuar treballant junts.

Des d’aleshores, van intentar mantenir aquell esperit positiu. Sabien que no sempre seria fàcil, però també que, amb diàleg i comprensió, podrien superar qualsevol problema. Així, van continuar el curs amb il·lusió, preparats per afrontar nous reptes i per seguir aprenent tant dins com fora de l’aula.

Amb l’arribada del segon trimestre, la classe va començar amb més energia i ganes de fer les coses bé. Els alumnes ja es coneixien millor i això feia que el treball en grup fos més fàcil. A les classes, col·laboraven més entre ells i s’ajudaven quan algú no entenia alguna cosa. Aquest ambient positiu va fer que tots se sentissin més còmodes i segurs.

Un dia, la professora els va proposar fer un projecte sobre la importància dels valors com el respecte, la responsabilitat i la solidaritat. Tots van acceptar amb interès, ja que sentien que aquests temes estaven molt relacionats amb el que havien viscut. Es van dividir en petits grups i cadascun havia d’investigar un valor diferent i preparar una presentació.