Ja fa dies que estic incorporada a la feina, i treballem en un nou projecte conjuntament amb un company, l’Archie. És un noi alt, eixerit i corpulent, britànic. Cada vegada que el veig, els ulls em brillen, se m'eriça la pell i sento pessigolleig a la panxa. Crec que començo a sentir alguna cosa especial per ell.

Soc a la feina. Avui és l’últim dia per acabar de planejar-ho tot. Encara no sabem com es dirà, espero que avui ho decidim i l’acabem d’enllestir, ja que el comencem a posar en marxa el mes que ve.

Entro a la sala. Tots m’esperen asseguts. Soc l’encarregada de dirigir la idea i dono algunes indicacions de les tasques que s’han de fer avui.

• Bon dia! Ja som a la recta final i avui acabarem amb els últims preparatius. Ànims! Que això ja s’atansa! No esteu emocionats? --tothom comença a aplaudir amb ganes que la feina d’aquests darrers mesos doni els seus fruits.

Cadascú ocupa el seu lloc de treball i de sobte se m’atansa l’Archie.

• Molt ben parlat, Millie. Estic molt orgullós del que estem aconseguint. Sense tu al capdavant això no seria possible. –Em surt un somriure, m'agrada molt parlar amb ell.

• Moltes gràcies, Archie. N’ets un pilar fonamental. –L’Archie m’abraça i segueix amb la seva tasca.

Unes hores després ja ho tenim tot enllestit. El projecte es dirà Fashion Week. És una gira per quatre grans ciutats europees. A cada destí hi ha una desfilada amb els nostres dissenys i la nova col·lecció de roba d’aquesta temporada.

Avui és el gran dia, comença la gira per Europa. En unes hores ens recollirà l’avió privat, que ens portarà directe a Milà, on tindrà lloc la primera desfilada de l'agència.

• Ei, Millie! Estàs nerviosa? Jo, una mica, però, ja veuràs que tot anirà com està planificat. –Em diu l’Archie, mentre esperem prendre el vol.

• La veritat és que n’estic: però, em tranquil·litza saber que fa molt temps que ens preparem per aquest dia, fascinarem el públic amb els nostres dissenys. –Mostro seguretat encara que en el fons tinc por que surti malament.

Després d’unes hores de vol arribem a Milà. Anem a l’hotel on estarem aquests quatre dies. Els dos primers descansem i fem els preparatius; i el tercer, a la nit, serà la desfilada a la via Montenapoleone.

Per fi ha arribat el moment. Ja és l’hora de l’estrena tan esperada. El públic comença a arribar i tot surt tal com havíem previst. Surto a presentar els dissenys i a explicar la feina intensa dels darrers mesos. Tot seguit, les models i jo mateixa sortim a desfilar. La resposta del públic és excel·lent i els directors ens feliciten pel resultat. L’èxit és molt evident. No ens falten ofertes d’altres empresaris interessats en el nostre treball. Reuneixo l’equip al camerino per compartir les opinions i parlar de com ha anat en general. Les sensacions són positives. Estem molt satisfets i orgullosos d’aquesta primera part de la gira.

Ens despertem a l'hotel i ens preparem per deixar la ciutat de Milà i dirigir-nos al següent destí. Els encarregats de recepció ens acomiaden amb un esmorzar i un obsequi commemoratiu del dia de l’estrena.

• Va, Millie! Que fem tard! L’avió ens està esperant. –Vaig tan ràpida com puc, però la presència de l’Archie encara em poso més nerviosa.

• Ja estic, ja estic. Espera’m!

Fa uns minuts que hem pujat a l’avió, l’Archie s'asseu a la meva vora. I xarrem tot el trajecte. Parlem sobre les seves preocupacions i inquietuds sobre el futur. L’estic intentant ajudar en tot el que he pogut.

• Millie, quan arribem a l’hotel vine a la meva habitació i continuem parlant. –No sé com reaccionar, no m’ho esperava, però el noto massa neguitós i el vull ajudar.

• Clar que sí, deixo les maletes i vinc.

Pujo a l’habitació i m'instal·lo. No sé què pensar sobre que si l’Archie realment vol que l’ajudi o em veu d’una altra manera.

Truco a la porta i em fa passar.

• Hola! Gràcies per vindre. Necessito la teva ajuda. Durant el vol m’has fet reflexionar sobre què em depararan els següents anys.

Continuem parlant i estic molt còmoda. M'adono que a poc a poc s’atansa. Em poso nerviosa. Estem a pocs centímetres, i de sobte, el meu mòbil comença a sonar. Ens separem d’un bot i ens mirem fixament. Aparto la mirada i agafo el telèfon. És la meva millor amiga, la Noa.

• Ho sento. L’he de contestar.

• Tranquil·la. Queda’t. Vaig a dutxar-me.

Despenjo i la poso al dia de tot el que ha succeït aquest darrer mes, amb l’Archie i la gira.

• Noa! Hola, just ara soc amb l’Archie. Un moment molt íntim. Ens has interromput. T’ho he d’explicar tot ja!

• Maleït sigui. No ho volia fer. Pensava que descansaves després d’aquest gran dia tan important per a tu. M’has de posar a dia de tot. Quina intriga.

Parlem una bona estona i li explico totes les novetats i m’anima que faci el pas. Estic molt nerviosa i confosa.

L'endemà prenem el vol cap a Londres. Tenim la segona desfilada de la col·lecció. Estem un parell de dies que ens els passem treballant per a la desfilada. L’acte té lloc al pati de Somerset House. Surt tal com esperem i de nou rebem un gran suport del públic i els caps de la moda de Londres. L’estada passa en un tres i no res i de seguit toca anar a París, la ciutat de l’amor.

Em passo tot el vol d’anada amb l’Archie. Millor que mai. En arribar, tot l’equip s'instal·la a l’hotel i ens toca compartir habitació, no n’hi ha d’individuals.

Ha arribat el dia, és l’acte més important a l’avinguda dels Camps Elisis. El més nombrós, ja que té lloc a la capital de França. Comptem amb la presència de grans figures de la moda, moltes càmeres d’importants cadenes televisives qui ens emeten en directe, i molts directors d’empreses del sector. L’èxit és impressionant, és una de les millors desfilades que hem fet fins al moment i en sortim molt satisfets. Ens ho recompensen amb uns dies lliures per visitar la gran ciutat. L’Archie ho aprofita i em convida a anar a sopar i passejar pels carrers de París.

• Ha estat un dia increïble, primer la passarel·la i ara aquí, mentre passejo amb tu pels carrers de París. –No sé com reaccionar, això que m’ha dit em fa pensar si de veritat em veu més que com una amiga.

• Ai, Archie! No saps com de contenta em fa que em diguis això.

• Vinga va! Et portaré a un lloc molt especial i perfecte per aquest moment. –M’agafa del braç i em fa tancar els ulls i em porta dalt de la Torre Eiffel. Si he de ser sincera, ja m'ho esperava quan m’ho ha dit.

És un moment molt especial. A poc a poc s’atansa fins que arriba el moment que em besa.

• Ja fa temps que espero aquest moment i crec que és l’ocasió perfecta. –Em fico molt vermella i nerviosa, però també feliç pel que ha succeït.

Després d’uns dies a París junts, ens dirigim a l’últim destí de la Fashion Week que és on va començar tot. Tornem a Berlín.

El dia de l’acte final el passem junts per anar després a Neukölln, on desfilem. Perdem la noció del temps i fem tard. És l’acte que conclou el projecte i tinc un paper essencial. Arribem i la Nina ens diu que després necessita parlar amb nosaltres perquè l’hem decebut.

Acaba l’última desfilada de la temporada i ens trobem amb ella.

• Nois, estic molt decebuda amb vosaltres. Des de París que us veig distrets amb el projecte. Ara que ha acabat la Fashion Week crec que és el moment que deixeu l’empresa, perquè el vostre enamorament ens pot perjudicar.

Ens quedem bocabadats, no sabem què respondre. Acceptem els nostres errors i li agraïm tot el que ens ha fet viure: aquesta meravellosa experiència. La Nina ens dona les gràcies per tot i ens acomiada.