Nina, 16 de juny de 2023

La Nina mira a la noia que hi ha davant d’ella.



És guapa, alta i té els cabells llargs i rinxolats.



-Benvinguda Heather.- Li somriu amb calidesa.



-Moltes gràcies per acceptar-me en aquest treball.- Contesta la noia amb una gran expressió de gratitud.



Des d’aquell moment la Nina sap que ha fet una bona elecció.



☆☆☆☆☆

Nina, 15 de juliol de 2023

La Heather està arrancant les males herbes del jardí.

La Nina no pot evitar mirar-la.



Aquest últim mes s’han fet bastant amigues.



A la Nina li agrada poder parlar amb la noia sense sentir la pressió de sentir-se jutjada.



Quan pertanys a una classe social on la teva imatge és el més important, trobar a algú amb qui ser així és com trobar un tresor.



La noia deixa la seva tasca un moment i dirigeix la mirada a la Nina.



Li dedica un somriure d’orella a orella i Nina no pot evitar tornar-li el gest.



☆☆☆☆☆

Heather, 26 de juliol de 2023

La Nina l’ha convidat a sopar aquesta nit, diu que vol celebrar la seva amistat.



A ella i li sembla un gest molt bonic.



En general, tot el que fa la Nina li sembla bonic.



Li agrada quan la vigila mentre fa les tasques, o quan li dona el dia lliure per a mirar alguna pel·lícula quan la veu esgotada.



Somriu inconscientment i mira a la seva germana menuda, la Millie.



La seva germana la mira mentre ella es posa un vestit llarg.



Encara no li ha tret l'etiqueta, ja que mai ha tingut l'ocasió per a posar-se’l.



-Vas guapíssima Heather.- Li diu la menuda mentre la mira somrient.- Com és que t’has posat un vestit? Si fins i tot t’has pintat els llavis!

La Heather es posa roja a l’instant.



-Vaig a sopar amb una amiga a un restaurant. -Li contesta intentant restar-li importància.



☆☆☆☆☆

Nina, 18 d’agost de 2023

La Heather ha de marxar a casa, el seu horari ja ha acabat.



La Nina no pot evitar que una sensació de decepció s’obri pas dins seu.



Vol que es quedi una estona més, però sap que no pot.



La seva minyona ha de cuidar a la seva germana i a la seva àvia.



Ho sap perquè últimament totes dues mantenen converses on es conten les coses més íntimes.



Aquestes últimes setmanes la seva relació ha avançat molt i la Nina no sap el perquè, però quan la Heather la mira, li somriu o li parla un manoll de papallones li comencen a volar per l’estómac.



☆☆☆☆☆

Heather, 18 d’agost de 2023

La Heather no vol marxar a casa.



A la casa de la Nina se sent més tranquil·la.



A la casa de la Nina les responsabilitats no li omplen la ment, ni li provoquen l’angoixa que sembla que l’acompanya allà on va.



Mira a la Nina, que l’està observant recolzada al marc de la porta, esperant que una d’elles digui el primer “fins demà”.



La Heather en comptes d’això camina cap a la Nina i pressiona els llavis contra els seus.



Un altre cop les ales de les papallones li rosen l’estómac, provocant-li aquella sensació que tant li agrada i a la que s’està acostumant.



☆☆☆☆☆

Nina, 12 de novembre de 2023

La Nina contempla les nombroses fotografies que té impreses al despatx.



A totes surt amb la seva minyona.



Surten somrient mentre els raigs de sol els il·lumina la cara.



Surten fent-se un petó al jardí mentre les estrelles estampen el cel amb milions de llums.



Somriu com sempre que les veu.



Li agrada molt la Heather.



Li agradaria encara més poder estar amb ella en públic.



Per desgràcia, això no és una opció.



Cada cop li va millor en l’empresa.



Cada cop té més clients.



I sap que serà jutjada si aquest secret surt a la llum.



☆☆☆☆☆

Nina, 7 de desembre de 2023

Avui la Heather té festa.



Tot i això, la Nina mira tota l’estona la porta, com si així pogués fer que, per art de màgia, la seva assistenta entrés.



A la tarda arriba una carta.



La Nina l’obre amb curiositat.



Estimada Nina,

Fa temps que el que sento per tu ja no és només amistat.



Tu ho saps i jo ho sé també.



També sé que no ho vols fer públic i que probablement mai voldràs.



I aquest és el problema Nina.



No puc viure a l’ombra.



No puc estar sempre mentint a la meva germana.



No puc continuar així.



I no sé si el que passa és que t’avergonyeixes de mi per ser de classe baixa.



No sé si el problema és que saps que no t'acceptaran, i que et jutjaran,

i que et discriminaran si ho fas públic.



I saps que prefereixo que em matin abans de fer-te passar per coses així.



I sé que no puc seguir amb això, i que tu no pots fer res per a canviar-ho.



Sé que aviat això haurà d’acabar o algú se n’assabentarà…

I sé que no podré viure sense tu.



I sé que estic prenent una bona decisió, que ara podràs viure sense

amagar-me.



I sobretot sé que t’estimo.

Que el meu cor et pertany aquí a la terra, igual que ara et pertanyerà quan

sigui al cel.



La teva Heather.