Millie, 2 de desembre de 2024.
“Parla’m de tu, Millie”.
Les paraules no deixen de repetir-se a la seva ment.
Hauria d’haver dit coses diferents?
Hauria d’haver semblat més convençuda?
La Nina s'hauria assabentat de les seves mentides?
La Millie està asseguda al petit sofà de casa seva, on normalment es gitava a veure les seves sèries romàntiques a la televisió mentre acariciava el seu gat.
Ara, però, s’està mossegant les ungles nerviosa, mentre observa el telèfon mòbil, com si d’aquesta manera pogués invocar la trucada de la senyora Winchester. Per desgràcia les coses no van així.
Solta un badall i desvia la mirada fins al televisor. Aquest mes no ha pagat la llum i ara no pot mirar-lo.
Al cap d’una estona es rendeix i decideix anar a la seva habitació, o almenys ella li diu així a les quatre parets sense finestra, un llit i un petit escriptori ple de fulls.
L'endemà la desperta la vibració del telèfon.
S’incorpora confosa i mira al seu voltant.
Al cap d’uns segons cau en què la vibració és d'una trucada i es llança fins al mòbil per a contestar.
-Hola?
-Millie Cardan?- Se sent la veu de la senyora Winchester.
-Sí, soc jo- Contesta ella.
Un petit remolí d’esperança recorre a la Millie.
-Perfecte, demà a les 8 et vull aquí- i tot seguit penja la trucada.
Millie no pot evitar que un somriure li creixi als llavis.
El pla està sortint bé.
El somriure es fa més intens.
☆☆☆☆☆
Nina, 4 de desembre de 2024
El dia anterior va trucar a la Millie per a donar-li el treball.
Són les vuit menys tres i encara no ha arribat.
La Nina es pregunta constantment si ha fet bé donant-li el treball a ella.
Recorda l'última assistenta que va tenir i un calfred li recorre l’espatlla.
Tot seguit la preocupació li crea una pressió al pit que no la deixa respirar.
Algú truca al timbre i la sensació disminueix notòriament.
En obrir procura tenir una expressió amable, però de superioritat, no vol que la noia agafi massa confiances.
La Millie porta uns texans de tall recte blaus, un jersei de llana blanc i els cabells recollits en un monyo despentinat, que deixa que dos manyocs de pèl caiguin a la seva cara de manera despreocupada.
Quan la veu li dedica un somriure tens, la Nina suposa que és a causa dels nervis i la deixa passar.
Li explica on estan les habitacions, els lavabos… I tot seguit la deixa fent la seva feina mentre ella va al cap al despaig.
Mira un moment una habitació. La que manté tancada sempre, la que no pot suportar veure.
Tot seguit entra al seu despaig.
☆☆☆☆☆
Millie, 11 de desembre de 2024
Fa una setmana que treballa per a la Nina i ha decidit repassar el pla durant la nit.
Mira els papers que té damunt l’escriptori.
“És morta Millie, la Heather és morta”.
La veu li envaeix el cap com un tsunami.
“Has de fer-ho, per ella”
Les llàgrimes li mullen les galtes.
Ho farà, per la Heather.
☆☆☆☆☆
Nina, 23 de desembre de 2024
Aquests dies la minyona es comporta d’una forma una mica estranya.
No sap per què, però té la sensació que la Millie l’està evitant.
La desconfiança creix a poc a poc dins d’ella.
“Un altre cop deixant al passat impedir-te viure el futur”
Recorda que es va prometre que no deixaria que passes més i ignora l'emoció que lluita per cridar l'atenció de la noia.
Observa com la Millie rega les orquídies del jardí.
La seva cara cada cop li sembla més familiar, però és incapaç d'esbrinar el perquè.
“L’has degut veure algun cop pel carrer”
“Pot ser que sigui pareguda a alguna clienta”
Deixa de banda els pensaments sobre la seva serventa i se centra a acabar l’informe que ha d’entregar.
☆☆☆☆☆
Nina, 27 de desembre de 2024
La Millie està agranant el passadís quan ella passa amb pas accelerat.
Posa la clau al pany de la porta i el gira.
Entra i busca els fitxers que ha d’entregar.
Quan els veu els agafa de pressa i surt del despatx
S'acomiada ràpidament de la seva assistenta i puja al cotxe.
☆☆☆☆☆
Millie, 27 de desembre de 2024
Quan el cotxe de la senyora Winchester desapareix no pot evitar somriure.
S’apropa a la porta que normalment hi ha tancada.
Efectivament s’ha deixat les claus posades.
Agafa aire i obre la porta.
“Ho has de fer, per ella”
Tot seguit entra, per la Heather.
☆☆☆☆☆
Nina, 27 de desembre de 2024
D’alguna manera sap que alguna cosa va malament.
És un pressentiment, una sensació que l’avisa.
Els ulls de la Millie quan s’ha acomiadat d’ella intentaven ocultar un manoll de sentiments.
Nervis, por, esperança, malicia…
“No deixes guanyar a la desconfiança, Nina”
“Tot va bé”
De sobte un nom li passa com un llamp pel cap.
Heather.
